Ressaca del Reial Madrid – Manchester City: 89 segons de tràngol madridista

El que va passar dimecres a la nit al Bernabéu és una gesta futbolística equiparable a la remuntada del Manchester United contra el Bayern en la final de Champions del 26 de maig de 1999 al Camp Nou. En aquesta ocasió el miracle té nom, Rodrygo Silva de Goes, un jugador que l’estiu passat va estar a punt de marxar a la Premier atès l’interès de l’Arsenal, el Liverpool, el Newcastle i l’Aston Villa. El brasiler, que havia marcat quatre gols en quatre partits, va saltar al camp al minut 67 per Kroos. ‘Mister Champions’, que suma 10 gols i sis assistències en 26 partits, s’ha convertit en ‘Mister Miracle’. Quan Orsato va xiular el final, es va agenollar i es va abraçar a Vinicius, una imatge que va omplir les portades dels informatius al Brasil. «Déu em va mirar i em va dir: ‘És el teu dia’», va declarar, emocionat. El brasiler tenia tanta confiança que s’havia jugat un dinar amb el seu pare dient que marcaria un hat-trick contra el City. Després del partit va marxar a De María, un restaurant que està a cent metres del Bernabéu, per disfrutar amb els seus. Allà es va trobar amb Nacho i la seva família, l’home que portava merescudament el braçalet quan l’àrbitre va assenyalar el final. 🔊 "¡VAMOSSSSSSSSSSSS CARAJOOOOOO!" 🔊#APorLa14 pic.twitter.com/LPYrLJcv2s — Real Madrid C.F. (@realmadrid) 4 de mayo de 2022 En tràngol Però entre el salt a la gespa de Rodrygo i la classificació per a la final van passar moltes coses. El que més va cridar l’atenció van ser aquells 89 segons d’absolut tràngol, des del 89.21 en el qual el brasiler va marcar el primer gol des d’una assistència de Benzema a centre de Camavinga fins al 90.50 en el qual va marcar de cap, com si fos Santillana, des d’un centre de Carvajal. Tot va saltar pels aires. Les grades, la banqueta, la gespa i fins i tot la tribuna de premsa (hi va haver un moment en què es va perdre la compostura) va celebrar el gol de Rodrygo com si fos el de la conquesta d’un títol. Però aquest Madrid, abonat a l’èpica, ha convertit cada partit en una final. No obstant, abans de l’èxtasi final van passar coses molt significatives. El Reial Madrid va acabar el partit amb un onze format per Courtois, Carvajal, Vallejo, Nacho, Mendy, Lucas Vázquez, Camavinga, Ceballos, Valverde, Rodrygo i Asensio. Un equip inaudit. Així va segellar el Madrid el pas d’una eliminatòria en la qual va estar eliminat des del minut 1.47 segons de l’anada (amb el gol de De Bruyne a Manchester) al minut 90.50 de la tornada (amb el segon de Rodrygo). I, no obstant, ningú va dubtar, ni al vestidor ni a la grada, que el miracle arribaria. Especialment Ancelotti, que es va convertir dissabte en el primer entrenador que guanya les cinc grans lligues, i dimecres va ser el primer a ficar-se en cinc finals de la Champions. El triomf del Reial Madrid va ser saludat per un missatge de Salah, que no oblida el partit contra el Madrid en el qual es va lesionar després de forcejar amb Sergio Ramos. «Tenim coses a saldar. Vam perdre una final contra ells... Per això vull tornar a enfrontar-los i tant de bo guanyem aquesta vegada», va assegurar l’egipci. Ningú en el madridisme va donar importància a les paraules del davanter del Liverpool. Només Casemiro va respondre, amb distinció: «Cal respectar-lo. Pot ser que tingui ganes de revenja, però cada partit és una història». Una hora després del final del partit, amb els càntics en l’ambient de l’afició, que seguia als voltants del Bernabéu, la gespa de l’estadi es va convertir en una llar d’infants amb més d’un desena que rondaven pel camp. Un tendre costum que s’ha instaurat a la plantilla blanca en els partits de casa. Els fills de Modric, els de Kroos, els de Nacho... La generositat de Benzema Una altra de les imatges del partit va ser l’abraçada de Modric amb Camavinga, que va passar la revàlida amb un excel·lent. El francès es va graduar amb nota en un equip de meritoris que va defensar el resultat amb dents i ungles. Després d’un inici titubejant, en el qual va acumular grogues i es diluir entre línies, ‘Edu’, com li diu a Modric el seu pare, es va convertir en un futbolista decisiu en la segona meitat de la pròrroga. Benzema es va treure la dessuadora que portava al final del partit i es va dirigir a Camavinga per fer-se una foto amb ell celebrant el resultat davant al fotògraf del Reial Madrid. Karim continua completant la temporada perfecta, 43 gols en 43 partits, resultat que l’ha convertit en el líder de l’equip dins i fora del camp. Pocs es van adonar que, al ser objecte de penal, va mirar a Rodrygo i li va preguntar si volia llançar-lo ell. I el brasiler, que ja portava dos gols, el va abraçar i li va dir «marca’l tu». El 9 va tirar de sang freda per aguantar el desafiament amb Ederson, que es va tirar cap a un costat abans, i el madridista va marcar. 🤝 Florentino Pérez felicitó al equipo por el pase a la final.#APorLa14 | #RealMadrid pic.twitter.com/DtDpNUsrva — Real Madrid C.F. (@realmadrid) 5 de mayo de 2022 El postpartit va ser tan frenètic com el partit. Butragueño va admetre que «un dia se m’aturarà el cor», i un pletòric Ancelotti s’abraçava a Florentino: «Gràcies per portar-me de nou, ‘presi’». De la mà tova de Carletto s’havia passat al remei eficaç de l’italià. La flor de Zidane s’ha convertit en el jardí d’Ancelotti. I el madridisme va allargar la nit abraçat a una dada (des de 2001, les 16 finals que han enfrontat equips espanyols amb estrangers han sigut guanyades per espanyols) i a un crit etern: «Així, així, així guanya el Madrid». Mai un càntic ha explicat tant.

El més llegit