Els porcs que van arruïnar Cruyff

El pagès, amb camisa de quadres, sabates robustes, una forca a la mà, deixa una estona la neteja del terreny i s’acosta a l’estreta carretera que ve d’Artesa de Segre. «Aquí –assenyala–, cap a l’esquerra. Entre aquests dos monticles, passat el monestir, a la vora del Segre. Allà segueix. Des d’aquí no es veu, però no té pèrdua. La granja és molt gran, com totes les granges aquí». Josep Vilella torna a assenyalar la carretera. «Eren sis o vuit cotxes, no ho recordo ja. Cruyff venia amb tota una escorta». El pagès té 75 anys, els mateixos que hagués fet Cruyff aquest dilluns. Els seus records de la visita de l’holandès daten de 1978. «Però aquí ningú l’ha oblidat. Venia el gran Cruyff, des de Barcelona i tot... Era un esdeveniment». Va ser un viatge amb cotxe d’uns 140 quilòmetres des de Barcelona per, llavors, una carretera d’un carril per sentit. Dos quilòmetres al nord de Foradada (la Noguera) es troba el castell de Montsonís, molt ben conservat. A sota, el santuari de la Mare de Déu del Salgar. Darrere s’obre una plana verda amb les naus baixes i allargades d’una granja de porcs. Hora d’invertir El nom oficial és Granja la Rourera. Però en els mapes de la comarca figura encara com a Granja Grupeco. Grupeco era el nom del hòlding en què Johan Cruyff, jugador del Barça des de 1973, Michel Basilevitch, exmodel, i l’empresari Gabriel Giménez Pardo havien reunit diverses empreses. La més important: Ramadera Catalana, que havia de construir a Foradada una granja de porcs moderna. «Estàvem encantats amb una inversió tan gran. Les terres rurals sempre hem sigut infravalorades, malgrat que som fonamentals per la vida, l’alimentació de la gent de la ciutat. Així que quan venen de Barcelona per injectar diners a la comarca, benvingut sigui», diu Carme Díaz, que regenta La Botiga de Montsonís. La idea va ser de Basilevitch, un francès de pares bielorussos que havia fet amistat amb Johan i Danny Cruyff. Va aconseguir la confiança de la parella i va ocupar el lloc de Cor Coster, el pare de Danny, com a representant de Johan. Cruyff estava decidit a deixar el futbol després d’acabar el contracte amb el Barça, l’estiu de 1978, malgrat que només tenia 31 anys. Basilevitch el va convèncer de la necessitat de no deixar al banc tots els diners que havia guanyat amb l’Ajax i el Barcelona; era hora d’invertir la seva fortuna. En hortalisses, en palmeres, en un projecte immobiliari a Eivissa però, la major part, en una granja de porcs. A l’autobiografia del 2016, Cruyff descriu el disbarat empresarial: «Un dels teus coneguts et diu una cosa i li segueixes el rotllo, sense tenir el més mínim coneixement. A més es tracta, i això és el més estúpid, d’una cosa amb la qual no tens cap afinitat. I d’altres se n’aprofiten. Perquè on hi ha diners, surten les rates. Vaig invertir en una granja de porcs. ¡¿Com se’ va acudir...?!». Per Cruyff sempre va ser l’error més gros de la seva vida. Comptes a zero Va ser Coster qui, en una visita a Barcelona, va descobrir que els comptes bancaris del seu gendre estaven gairebé a zero, una quantitat, en pessetes, d’uns 4,5 milions d’euros s’havia evaporat. Tots els seus estalvis. Coster va culpar Basilevitch, que ho va negar; mai hi va haver cap querella de Cruyff contra el seu antic soci. Uns anys més tard, el 1996, Basilevitch va assenyalar a ‘El Mundo Deportivo’ un altre presumpte culpable del fracàs, Xavier Aguilar, el tresorer del Barça. «És una de les persones que més va fer per arruïnar Cruyff al 78», va dir el francès. Als anys setanta, Aguilar va ser l’adjunt del director Javier de la Rosa del prestigiós Banc Garriga Nogués, la filial del Banesto a Catalunya. Basilevitch: «Van ser ells dos que ens van enganyar a Cruyff i a mi ficant-nos en aquell negoci dels porcs. Sempre recordaré com Aguilar, davant De la Rosa, ens va donar en efectiu, trinco-trinco, un crèdit de 15 milions de pessetes». Aguilar va ser fundador del hòlding Grupeco i el va traspassar a Cruyff i Basilevitch. Tenia tot just 30 anys, igual que De la Rosa. Uns anys després, De la Rosa seria acomiadat per Banesto per la seva gestió dubtosa del Banc Garriga Nogués, justícia va investigar l’immens forat econòmic que va deixar; un avançament del que repetiria després en altres empreses. Banesto era un dels creditors de Grupeco quan el hòlding es va desplomar com un castell de cartes tot just quan la granja s’havia acabat de construir i ja esperava els 3.000 porcs. El pagès Josep Vilella ho compara amb què li va passar, a mitjans del segle passat, al baró d’Albi. Aquest noble, Carles de Montoliu, vivia al castell de Montsonís i moltes hectàrees de terra eren de la seva propietat. «Aquí tothom treballava per ell», recorda Vilella. «Quan va arribar la mecanització, el baró va decidir que els tractors farien tota la feina. Però els conductors dels tractors no sabien com llaurar la terra, i les collites es van espatllar. Una cosa semblant li va passar a Cruyff; en sabia moltíssim de futbol, era un geni, però de porcs, res de res». «Li van ficar un penal per l’escaire» Jaume Abellana és, amb la seva empresa Premier Pigs, un dels empresaris més importants de la indústria porcina de Lleida i l’Aragó. Va viure de prop el que va passar al 1978. «Per mantenir el llenguatge futbolístic –diu–, a Cruyff li van fer un túnel i després li van marcar un gol de penal per l’escaire». ¿Què vol dir amb això? «La gent veu aparèixer un inversor molt gran, des de Barcelona, amb molts diners. Llavors es comencen a fixar uns altres preus». Un exemple: algú de la comarca pagava, per exemple, 100.000 pessetes per fer una feina, per un terreny, per una gestió, el que sigui. Però a un foraster de la llunyana ciutat li cobrarien el doble o el triple per la mateixa feina, terreny o gestió. Constructors, paletes, fusters, lampistes... Molts facturaven de sobte uns altres preus quan els milions de Cruyff es van escampar com mannà per la zona. S’explica a la comarca que més d’un es va poder construir un xalet amb els guanys, tot i que altres es van quedar amb factures impagades: una desena d’empresaris d’Artesa de Segre van reclamar al 1986, quan Cruyff va tornar a Barcelona com entrenador, diners que encara els devia. Des de Grupeco, amb el despatx al passeig de Gràcia, amb prou feines hi havia control de què passava a Lleida. Contínuament arribaven peticions des de la Noguera que es necessitaven més diners. Fins que els comptes van quedar buits. Va ser quan Cor Coster va descobrir la desastrosa administració. Acaba amb això, li va dir al seu gendre. Comprador sorpresa «El mateix Cruyff mai no va arribar a veure cap porc a la granja», diu Abellana, que des del 2014 és el propietari de la granja de Cruyff. Mentre que l’holandès, obligat per la fallida, va decidir continuar la carrera futbolística als Estats Units per tornar a guanyar diners, Basilevitch va intentar vendre la granja el 1979, però cap comprador volia assumir un deute de 2,5 milions d’euros. Finalment, es van subhastar les instal·lacions per poder pagar els creditors. El comprador va ser una sorpresa: el Grup Zeta, l’empresa de comunicació acabada de fundar, es va quedar amb el negoci de porcs malgrat que, com Cruyff, no tenia cap coneixement del sector. No va funcionar, i després d’un parell de dècades d’abandonament va deixar la gestió en mans d’una cooperativa a Artesa. Johan Cruyff mai més va tornar a veure la seva granja. I des de fa alguns anys també s’ha extraviat l’últim rastre de la seva presència a Foradada. Al castell de Montsonís hi havia una foto del baró, que va morir l’any passat, amb el famós futbolista. Des que el castell es va obrir al públic, mai ha desaparegut res de totes les coses valuoses que hi ha, com ara molts quadros. A excepció de la foto de Cruyff.

El més llegit