Mònica Bosch: «Em preocupa més la postura d’Aragó que la consulta sobre els Jocs d’hivern»

El camí cap als Jocs sembla una cursa d’obstacles sobre gel fi. ¿Arribaran a la meta? Espero que sí, estem convençuts que sí que hi arribarem. No pot ser que la carrera que vam iniciar el 2010 ens la puguem carregar ara. Fa molts anys que treballem en aquest projecte, han passat moments de tot. Segur que ho aconseguirem, ho hem d’aconseguir. Va formar part de l’oficina tècnica de l’Ajuntament de Barcelona per als Jocs d’hivern. ¿Què va aprendre de les renúncies als Jocs del 2022 i el 2026? Vaig aprendre que uns Jocs al Pirineu tenen molt sentit i són viables tècnicament. És el principal aprenentatge. Vaig aprendre que la construcció del projecte ha d’estar basada en criteris tècnics, perquè no competim sols, sinó amb altres ciutats i projectes, i al final l’important és que t’acabin seleccionant i donant els Jocs. Hi ha d’haver un criteri de viabilitat tècnica i que tingui sentit fer-ho. Des del principi vam tenir clar que hi havia d’haver un relat i un per què volíem fer uns Jocs, i això és el que des del primer dia s’ha cuidat i s’ha treballat molt: que al final aquests Jocs tenen sentit per al Pirineu. Ha de ser el projecte del Pirineu, més que per a la ciutat de Barcelona, que al seu dia ja va tenir els Jocs d’estiu. Diu que és pel Pirineu. ¿Totes les millores que es volen fer per al Pirineu no es podrien fer sense els Jocs? Aquest és un altre debat que hi ha sobre la taula. Evidentment que per al Pirineu hi ha d’haver una estratègia hi hagi o no Jocs. I des del Govern s’està treballant en aquesta direcció. Els Jocs no són l’únic projecte que hi ha d’haver per al Pirineu. Però actualment tenim aquest projecte sobre la taula i s’ha d’utilitzar per començar a invertir i repensar quin Pirineu volem. I veure a través d’aquest projecte fins on podem arribar. És evident que no arreglarem tot el Pirineu amb els Jocs, és que tampoc tindria sentit. Però sí que és un dinamitzador i un accelerador de molts projectes que creiem que té sentit fer-los ara. A la incertesa de la decisió del COI s’hi afegeixen aquesta vegada dos obstacles extres: el rebuig de part del territori i el conflicte amb Aragó. Sí que és veritat, com deies, que hi ha molts obstacles i no acabem de sortir d’aquest ambient negatiu. I el que crec que hem de fer és canviar el xip i començar a parlar dels beneficis i del sentit que té. Quan comencem a explicar el sentit que té el projecte crec que canviarem una mica tot això. Al final hem de voler fer aquests Jocs. I el Pirineu ho ha de voler. Al final el sentit d’uns Jocs és voler millorar la qualitat de vida del territori involucrat directament o indirectament amb els Jocs. Si no som capaços de transmetre això no tindrà sentit, però crec que hem de canviar una mica aquests corrents que ens van sortint com bolets. Ara, de moment, ja tenim un acord tècnic que s’ha treballat i ja és un punt que tenim ara mateix. I amb el Pirineu, amb les consultes que hi haurà una vegada es van definint les coses, cal començar a treballar. Jordi Hereu va liderar el projecte el 2010. ¿Era més fàcil quan el comandava un alcalde o ara que ho fan el COE i els governs? Bé, era diferent. El 2010 no hi havia hagut el canvi en el COI, amb l’agenda 2020 i era una ciutat la que es presentava. Quan això canvia i ja és un territori, un país o diferents països, canvia totalment el panorama. Evidentment quan només hi ha un interlocutor sempre és més fàcil, però crec que no es pot comparar. Ara segurament allò d’abans no tindria gaire sentit. Amb els nous criteris del COI, els informes de la Generalitat descartaven uns Jocs només a Catalunya. Jaca va fracassar en les seves cinc candidatures en solitari. ¿Anar junts és l’única manera, és impossible que hi hagi una candidatura en solitari? No estem en aquesta fase, en aquest plantejament. Justament hem arribat on hem arribat, a aquest acord i a treballar el projecte amb Aragó perquè enteníem que era un projecte més competitiu i més sostenible econòmicament i per temes de llegat, per al dia de demà. Estem en aquesta fase, ens plantegem un altre escenari ara mateix. ¿La va sorprendre que Aragó es despengés de la proposta tècnica que la resta d’actors asseguren que estava «acordada»? Hi va haver un treball de mesos, sis reunions de la comissió tècnica en les quals s’intentava trobar un equilibri entre la col·laboració d’Aragó i Catalunya en l’organització de proves però que també fos una proposta competitiva. S’havia arribat a l’acord que es va presentar i evidentment ens va sorprendre que Aragó es despengés de l’acord. «Separar per gèneres les disciplines olímpiques no té gaire sentit» ¿La va sorprendre la contraproposta de repartir proves per gènere? Ningú ens ha explicat detalladament aquesta proposta, ho sabem pel que hem anat sentint. M’agradaria conèixer quina és la proposta. Però sí, separar per gèneres les disciplines olímpiques no té gaire sentit. Al final els Jocs Olímpics són l’únic gran esdeveniment on uneixes esportistes de moltes disciplines. De vegades sí que per trobar l’equilibri has de diversificar les disciplines però si a més diversifiques per gèneres, va perdent el sentit. -¿Seria una solució o no hi ha res a renegociar, com diu Pere Aragonès? Com diu el president, en les comissions tècniques hem arribat a un acord i aquest és per a nosaltres el vàlid. De moment no hi ha acord en l’àmbit tècnic i encara no s’ha entrat a parlar del nom de la candidatura, que no és cosa menor: de fet, quan la van nomenar coordinadora del projecte Pirineus-Barcelona 2030 ja hi va haver crítiques d’Aragó. ¿Quin nom li agradaria? Ara mateix estem en el moment en què s’han decidit les instal·lacions esportives, ara s’ha de decidir on es fan les cerimònies i després abordarem el tema del nom. Jo crec que hem de ser capaços de posar-nos d’acord amb el nom. No tinc res més a dir-hi. ¿Quina interlocució ha tingut amb Aragó des que va ser designada? -Només les comissions tècniques. ¿Què la preocupa més: la postura d’Aragó o la consulta? Segurament la postura d’Aragó, perquè amb les consultes tenim instruments i capacitat de treball per poder influir-hi, podem fer alguna cosa per poder explicar bé el projecte. Al final és una oportunitat per poder explicar-nos. I això ens motiva i estem convençuts que serem capaços de fer aquesta tasca d’explicar el projecte. El tema d’Aragó ens preocupa més en el sentit que no podem fer res, la feina la vam fer en les comissions i ara no és un tema que depengui de nosaltres, que estigui a les nostres mans les reacció que hagi pogut tenir Aragó. Les coses que depenen d’un mateix són menys complicades que quan no depèn de tu. La consulta és un dia abans del 30è aniversari de Barcelona-92, però no sembla que hi hagi la mateixa il·lusió que llavors. ¿Com pensen animar la gent a votar pel ‘sí’ un 24 de juliol, en plenes vacances d’estiu? Entenem que és una oportunitat única per al Pirineu i que serem capaços d’explicar el projecte a la gent i d’il·lusionar-la. Quan comencem aquest esforç de comunicació i informació segur que serem capaços d’il·lusionar la gent i fer que vagi a votar un dia de juliol. Si no som capaços d’il·lusionar la gent del Pirineu, bona nit i tapa’t. Quan tota la gent que hi està a favor es comenci a mobilitzar segur que crearem aquest ambient favorable. Ara és a les nostres mans acabar de fer el projecte, explicar-lo i comunicar la gran oportunitat que suposa per al Pirineu, que molt poques vegades podrà passar de tenir tants factors a favor de la candidatura. ¿Quins serien els seus arguments pel ‘sí’? Primer, que hi haurà un impacte a nivell esportiu que serà un abans i un després, com ja va passar amb Barcelona-92. I després, que s’obren moltes oportunitats de tema d’impacte social i econòmic. Sempre s’ha dit que al Pirineu hi ha un turisme molt estacional, de tema d’hivern i que el que cal fer és desestacionalitzar-lo. Si amb els Jocs som capaços de projectar una imatge, que es conegui i es desestacionalitzi el sector del turisme, crec que s’obriran moltes possibilitats per fixar població i que hi hagi més feina de qualitat. Al final tot és una cadena. Hem de ser capaços de fer aquesta tasca amb la gent del Pirineu. No tindria sentit dir nosaltres com hauria de ser el Pirineu i repensar-lo des d’aquí. És el Pirineu el que ha d’expressar què s’espera i quin ha de ser el futur. I que amb els Jocs no ho podrem arreglar tot. L’èxit seria ser capaços de concretar projectes i, si organitzem els Jocs, siguem capaços de desenvolupar-los. La clau serà detectar, detallar i concretar quins han de ser aquests projectes amb què, amb els Jocs, aconseguirem canviar el Pirineu. ¿Què respon a la plataforma Stop Jocs Olímpics, que considera que els Jocs només serien un macroprojecte especulatiu que no canviaria la vida al Pirineu? -Sempre està bé tenir veus contràries, perquè et fan ser millor, replantejar-te moltes coses i escoltar una mica els perquès i els arguments. Està bé escoltar-los. Però igual que fem aquest exercici també des de la plataforma d’alguna manera s’haurà d’escoltar el projecte, quan l’expliquem bé. I segurament entendran que moltes de les coses que està dient no són així. Precisament sobre l’especulació immobiliària el projecte que tenim sobre la taula en cap moment es construiran ni cases, ni hotels ni vivendes. Només es farà en el cas de viles olímpiques sempre que des del territori se’ns demani que s’ha de fer perquè tenen necessitat de vivenda que després sigui vivenda social. Quan tinguem possibilitat d’explicar-nos s’entendran moltes coses que crec que no estan fonamentades. Que ens deixin explicar-lo, i al final serà la ciutadania la que decidirà si els volen o no. El canvi climàtic provocaria un augment de 2 graus de temperatura a Catalunya d’aquí al 2050. La neu artificial va ser un 80% del total a Sotxi 2014, del 90% a Pyeongchang 2018 i del 99% a Pequín. ¿Quanta calcula que serà necessària el 2030? No soc científica, i no ho sé. El canvi climàtic és una realitat. Però precisament per això sempre hem dit que amb el que tenim actualment, amb les instal·lacions de neu i els dominis que tenim ja farem els Jocs el 2030. Per tant, no estem invertint en més instal·lacions, més dominis esquiables en els quals potser en un futur no hi haurà neu. Hi ha diferents informes, això dels dos graus que pujarà la temperatura és anualment, falta fer estudis del novembre a l’abril que serien els mesos en què esperem la neu. És el que hem de fer i farem, un estudi de quin serà l’horitzó el 2030, però cap estudi diu que el 2030 no hi haurà neu i que haurà de ser neu produïda al 99%. El que hem de fer és treballar en diferents escenaris: si neva o no neva, ¿serem capaços de produir la neu necessària per a les diferents disciplines? I quan tinguem els diferents escenaris, veure quin impacte representa a nivell d’energia i aigua.

El més llegit