Aquests són els informes de Catalunya quan volia presentar-se en solitari als Jocs d’hivern

El dia després que Javier Lambán amenacés de plantejar una candidatura «únicament a l’Aragó» si Catalunya no s’avenia a renegociar l’acord tècnic de què el govern aragonès abjura ara, la Generalitat ha publicat aquest dimecres a la seva pàgina web tots els informes que havia preparat, entre el 2018 i el 2021, per presentar una candidatura en solitari als Jocs d’hivern. Dels documents s’extreu que, partint dels criteris de sostenibilitat que fixa el COI, Catalunya no podia organitzar els Jocs sense haver de fer algunes proves fora del territori. El Govern de moment ara descarta anar sol a la carrera del 2030 i publica aquests documents per transparència i després de les peticions d’informació pública de diversos partits polítics. «Ja estan penjats tots els informes complets, amb temps i forma i tal com tocava», ha anunciat la consellera Laura Vilagrà, després que el 24 de febrer s’aprovés una moció al Parlament que instava el Govern a aclarir «com s’ha fet cada encàrrec, els costos, la forma d’adjudicació i quines són les empreses adjudicatàries». Els treballs, que van costar 475.000 euros (assumits al 50% entre la conselleria de Presidència i Ferrocarrils de la Generalitat), preveien unes despeses d’organització dels Jocs de 1.391 milions d’euros (sense comptar infraestructures) i uns ingressos de 1.504. Ja s’assenyalaven algunes de les seus catalanes de l’actual proposta: La Molina-Masella com a seu per a les proves d’esquí alpí, les de ‘snowboard’ i ‘freestyle’ a Baqueira-Beret i l’hoquei al Palau Sant Jordi (amb el nou Palau Blaugrana i el pavelló Olímpic de Badalona com a alternatives). 16 informes i un document tècnic L’estudi, que consta de 16 informes i un document tècnic resum de 183 pàgines, apuntava que Catalunya podria acollir la majoria de les proves, a excepció de l’esquí de fons i el patinatge de velocitat (que en el pacte signat divendres per la Generalitat, Govern espanyol i COE s’haurien de fer a l’Aragó) i les proves de skeleton, bobsleigh i salts (que es va estudiar portar primer a Albertville i Sarajevo, l’opció preferida pel COE). Als informes es plantejaven alternatives, com adaptar el Pla d’Anyella per al biatló i l’esquí de fons (que tindria un cost de 18,5 milions inicials i 25,1 d’inversió permanent), o construir una pista a Fira de Barcelona de 200 metres de llarg per 80 d’ample per al patinatge de velocitat. Però el COE va proposar a la Generalitat a mitjans del 2019 que, per evitar dispendis innecessaris, es pogués sumar l’Aragó per suplir les carències del projecte. La candidatura compartida es construeix des de zero des que Pere Aragonès envia la carta per optar als Jocs al COE el 15 de juliol i el COI té previst avaluar in situ el projecte el maig vinent. Des del Govern es destaca que els informes no són un document de candidatura, sinó que només són estudis previs, que no han sigut sotmesos a avaluació pública (no es van debatre amb els alcaldes), sinó que eren per demostrar al COE que es podrien fer uns Jocs d’acord amb els nous criteris del COI. L’Agenda 2020 +5 obliga els nous projectes olímpics a no construir cap instal·lació nova que no garanteixi la sostenibilitat, l’impacte i el llegat de la inversió. El suport social A més d’aquesta documentació, en els pròxims dies es penjarà també al portal de transparència l’enquesta amb una mostra de 1.500 persones en què el ‘sí’ als Jocs guanyaria amb un 74,6% en una eventual consulta. El 24 de juliol, el dia abans del 30è aniversari de Barcelona-92, hi haurà dues cites amb les urnes: una a l’Alt Pirineu i Aran, on tindrien lloc les proves, i una altra al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. A l’espera del pròxim moviment de Lambán, el Govern descarta renegociar les seus amb l’Aragó i parlar, almenys de moment, d’una candidatura en solitari.

Aquests són els informes de Catalunya quan volia presentar-se en solitari als Jocs d’hivern

Lambán ara no descarta una candidatura... sense Catalunya

El Govern publica els estudis fets entre el 2018 i el 2021, que calculaven 1.391 milions de cost d’organització, sense comptar costoses infraestructures per cobrir carències en esquí de fons

El més llegit