Així és la proposta olímpica d’Aragó: esquí de muntanya i proves a Cerler

A la mateixa hora que el Comitè Olímpic Espanyol convoca aquest migdia Aragó i Catalunya a la firma de l’acord per establir les bases de la candidatura conjunta dels Jocs d’hivern 2030, el president aragonès, Javier Lambán, estarà visitant l’escola Gustavo Adolfo Bécquer del saragossà barri de Garrapinillos. Abans rebrà a Presidència del Pignatelli al diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, en una agenda que s’ha anat omplint de cites des que diumenge passat va avisar, per primera vegada, que l’Executiu autonòmic no aprovava la proposta tècnica i que remetria la seva pròpia alternativa al president del COE, Alejandro Blanco. El president aragonès va culminar aquest dijous la seva activitat pública a Osca, participant en la inauguració d’una exposició sobre el líder alemany Willy Brandt, amb el lema ’A life for freedom, peace and reconciliation between nations’ (‘Una vida per la llibertat, la pau i la reconciliació entre nacions’). Tota una picada d’ullet del destí mentre s’enfonsa el somni olímpic de la reconciliació entre Aragó i Catalunya, o Catalunya i Espanya. Des de l’Executiu aragonès els ponts es veuen gairebé trencats i consideren que «la pilota és a la teulada del COE». Des de Madrid, la resposta del Comitè Olímpic Español és que res canvia, malgrat que Aragó hagi dit de totes maneres possibles que no accepta l’acord sorgit de la taula tècnica per incomplir el requisit bàsic de la mateixa, compromís del president del Govern central, Pedro Sánchez. La falca de l’«en peu d’igualtat» i l’«equilibri» que s’ha convertit en paraula de Déu per a la delegació aragonesa. Però ni hi va haver reaccions a la carta que va enviar el president Lambán al president Blanco, ni aquest va decidir ajornar la cita i debatre a la proposta de la part aragonesa, que arribarà, «a tot estirar», la setmana que ve. Mentrestant, altres veus coneixedores del projecte veuen encara curs per a l’acord. El ministre d’Esports, Miquel Iceta, va expressar aquest dijous la seva confiança en un acord «perquè el Pirineu s’ho mereix, hi ha poques oportunitats de desenvolupament sostenible i un esdeveniment així és bo per a Barcelona, Catalunya, Aragó i tot Espanya». Un dels membres coneixedors de la posició aragonesa en la comissió tècnica veu encara una sortida a la candidatura conjunta. Afirma que «hi va haver acord» a la taula tècnica i reconeix el «desequilibri territorial manifest» per a Aragó, però «no de proves i disciplines». No obstant, explica que «diversos condicionants» dificultaven cobrir totes les valls aragoneses, una de les màximes per a l’Executiu aragonès i al territori. Alguns són tècnics i altres polítics. Assenyala, com ha explicat aquests dies el Govern d’Aragó, que s’han fet diverses propostes que han sigut rebutjades tant pel COE com per la Generalitat. Però els condicionaments tècnics també expliquen algunes decisions. Mentrestant, l’Executiu aragonès guarda amb zel la seva proposta de candidatura. Un plantejament que anirà més enllà de l’actual, que només inclou proves a Candanchú, Jaca i Saragossa, i deixa fora les estacions de Formigal i Cerler. Criteris tècnics i polítics Segons aquest membre de la taula tècnica, només l’estació d’esquí de Candanchú compleix les condicions tècniques necessàries per a les proves de biatló. Cap pista catalana pot, a més, acollir l’esquí de fons, així que les dues disciplines quedaven circumscrites a Aragó, fet que dificultava que pogués optar, també, a la resta de proves d’esquí. Per això, d’inici, l’alpí, una de les que més esportistes, proves i aforaments aplega, quedaria allunyada de la comunitat aragonesa. El mateix passa amb el cúrling, que d’entrada s’adjudica a Jaca perquè és l’única instal·lació del país que compleix els requisits de les competicions internacionals. I, tenint en compte, que les proves de salts i trampolí han de fer-se en una seu externa, les possibilitats de repartiment de noves ubicacions quedaven reduïdes per les exigències del COI. La resta de disciplines de neu com l’‘snowboard’ i el ‘freestyle’ s’haurien d’haver repartit, segons les fonts consultades coneixedores de la posició aragonesa, per «complir el repartiment territorial que exigeix la política». També entraria en el repartiment de l’«equilibri» l’esquí de muntanya (o esquí de travessia) que al no ser encara una disciplina olímpica –que entrarà per primera vegada en els Jocs 2026– no es comptabilitza en el disseny inicial de la candidatura. La distribució del gel, que inicialment Catalunya volia, va quedar repartit en aquest «acord» finalment entre les dues comunitats, amb l’hoquei a Catalunya i el patinatge a l’Aragó. Precisament l’hoquei és una altra de les qüestions que inclina la balança, per sumar 16.000 espectadors i més de 800 esportistes. «L’única solució passa perquè l’esquí de muntanya sigui a Aragó» La resposta, per aquesta font, passa per incloure l’esquí de muntanya a Aragó o, almenys, incloure l’estació de Cerler com a seu «compartida» de les disciplines previstes a Baqueira-Beret, l’‘snowboard’ i el ‘freestyle’. La proximitat entre les dues estacions ho facilitaria. Les relacions històriques entre les dues zones també. A més, insisteix aquest representant tècnic, la inclusió de l’esquí de muntanya «permetrà incorporar una segona o tercera vall, que ha d’anar a l’Aragó». «L’única solució passa perquè l’esquí de muntanya sigui a Aragó» i traslladar així els beneficis dels Jocs a una altra vall aragonesa. El territori no entendria una altra cosa. El Govern d’Aragó no acceptarà la proposta actual. I, mentrestant, cada hora que passa pot arribar l’acord o la ruptura total.

Així és la proposta olímpica d’Aragó: esquí de muntanya i proves a Cerler

El COE manté la reunió a Madrid malgrat que Lambán confirma que no assistirà a la firma

Un tècnic de la comissió assegura que hi va haver acord a la taula, però reconeix el «desequilibri territorial»

El més llegit