Espanya torna a Catalunya: 18 partits i 18 anys d’espera

No ha sigut gens fàcil, però la selecció espanyola absoluta finalment tornarà a jugar a Catalunya. L’amistós d’aquest dissabte a l’RCDE Stadium contra Albània trencarà amb una absència que ja es prolongava durant 18 anys. En aquest període hi va haver diversos intents, però mai van arribar a bon port. El context polític, menys mogut que en altres temps, també ha ajudat. Luis Rubiales, el president de la federació, es va proposar el repte de portar ‘la Roja’ a Barcelona i al gener es va confirmar el retorn. S’espera un gran ambient a Cornellà. Ja s’han venut tres quartes parts de les entrades i més de 35.000 persones podrien assistir al duel. Serà la quarta vegada en el segle XXI que ‘la Roja’ jugui a Barcelona (les tres anteriors van ser a Montjuïc) i el partit número 19 d’una llista que es va obrir el 21 de desembre de 1924 amb un amistós contra Àustria a les Corts (2-1). «Aquest és el partit d’una generació», va proclamar el blaugrana Eric Garcia en un vídeo per promocionar el partit. «No et perdis aquesta cita amb la història», va afegir Dani Olmo. 💬 @JordiAlba, @daniolmo7, @ericgm3 y @daviidraya1, los cuatro catalanes de la Selección, tienen un mensaje para ti: ¡¡#NosLoDebíamos!! 🎟️ ENTRADAS: https://t.co/Jc5VZtZL5u#VamosEspaña pic.twitter.com/C7Q3jA9TfT — Selección Española de Fútbol (@SeFutbol) 24 de marzo de 2022 «Fora de la política» Catalunya és la quarta comunitat que ha acollit més partits de la selecció absoluta, però la xifra s’havia aturat durant gairebé dues dècades, un temps en què Espanya ha jugat per tota la geografia del país, excepte el País Basc, on no es disputa un partit de ‘la Roja’ des de 1967. Aquesta sequera també s’havia de truncar en la passada Eurocopa amb San Mamés com a escenari dels partits de la primera fase d’Espanya, però la pandèmia va portar la UEFA a anul·lar la seu de Bilbao. «Estem fora dels temes polítics. Qualsevol lloc d’Espanya és un bon lloc per veure la selecció i això val per a Barcelona o qualsevol altra ciutat», va assegurar Luis Enrique la setmana passada. El tècnic va donar la llista de convocats a l’estadi de Montjuïc, on es va disputar l’últim partit d’Espanya a Catalunya. Va ser el 18 de febrer del 2004 contra el Perú (2-1) amb 23.680 espectadors a les grades, inclosos els 7.000 seguidors del combinat sud-americà. L’equip d’Iñaki Saéz es va emportar la victòria amb gols d’Etxeberria i Baraja. Xavi, l’actual tècnic blaugrana, va jugar la segona part. «Temps de transició» «Va ser un partit complicat. Recordo que vam començar perdent i vam remuntar en dos minuts. Vaig marcar el segon amb un cop de cap avall», explica l’exmigcampista del València en una xerrada amb EL PERIÓDICO. «No sabia que feia tant temps que Espanya no jugava a Barcelona. Jo sempre vaig tenir la sensació que era igual el lloc. La selecció és de tothom i hi haurà ganes de tornar-la a veure. Tant de bo hi hagi més partits allà», apunta Baraja. Uns mesos després, aquesta selecció va fracassar a l’Eurocopa del 2004. «Va ser una època complexa, coincidia gent jove molt bona com Xavi i Xabi Alonso amb veterans com Raúl i Morientes. Era un temps de transició, la selecció no tenia el poder dels últims anys». Dos anys abans, el 13 de febrer del 2002, Espanya va jugar contra Portugal (1-1) també al Lluís Companys amb Camacho de seleccionador i un onze amb Puyol, Nadal, Xavi i Tamudo, entre altres. Morientes va fer el gol en un amistós davant 41.800 espectadors. Al 2000, Alfonso i Abelardo van liderar ‘la Roja’ contra Itàlia (2-0) en un altre partit a Montjuïc que va servir d’homenatge a l’Espanyol en el seu centenari. Pep Guardiola va jugar 77 minuts. Contra Holanda al Camp Nou Per trobar l’últim partit d’Espanya al Camp Nou ens hem de remuntar fins al 21 de gener de 1987, quan la selecció dirigida per Miguel Muñoz va empatar amb Holanda en un atractiu amistós (1-1) que només va comptar amb 16.000 espectadors. Gullit va avançar el conjunt de Rinus Michels i Calderé va igualar a 20 minuts del final. Frank Rijkaard, per exemple, va disputar els 90 minuts. Aquesta Espanya comptava amb jugadors com Butragueño, Víctor Muñoz, Míchel, Gordillo i Julio Salinas. Entre els 18 partits disputats a Catalunya per la selecció només dos van ser oficials. El primer es va celebrar el 1969 a l’estadi del Barça, on Espanya es va imposar a Iugoslàvia (2-1) en la fase de classificació per al Mundial de Mèxic-70. L’últim precedent oficial va tenir lloc el 12 d’octubre de 1975 en un enfrontament de la lligueta de classificació per a l’Eurocopa contra Dinamarca (2-0). El partit es va jugar el Dia de la Hispanitat i un mes abans de la mort de Franco. Fred i pluja En aquesta selecció dirigida per Ladislao Kubala jugava Dani Solsona, que va viure un partit especial a Sarrià. «Recordo que hi havia poc públic pel fred i la pluja. Jo ho volia fer molt bé perquè era el meu camp. Llavors era molt difícil que un jugador de l’Espanyol anés a la selecció, més que ara», rememora la llegenda periquita. «Jo ja havia debutat amb la selecció. Hi havia un bon equip. Rexach, Pirri, Del Bosque… eren immensos, però abans es prioritzava la força, la fúria. Ara per sort ha canviat la mentalitat». Pirri i Capón van marcar els gols d’Espanya en un partit gris en què va destacar el blaugrana Marcial. Ara la selecció torna a Catalunya, a la ciutat natal de Solsona, que no sap segur si anirà a l’RCDE Stadium, on segueix habitualment el seu Espanyol. «La federació ens fa un homenatge dissabte. Em va trucar Marañón perquè hi anés. Aniré al dinar de l’hotel, al partit ja ho veurem».

Espanya torna a Catalunya: 18 partits i 18 anys d’espera

La selecció s’enfronta aquest dissabte a Albània en un amistós que acaba amb una llarga espera.

L’anterior precedent va ser el 2004 a Montjuïc i l’últim oficial el 1975, un mes abans de morir Franco.

El més llegit