Se sol dir que els escacs, l’anomenat «poder tou» a la Unió Soviètica, tenien ministeri propi. I considerant la importància que li van atorgar figures com ara Nikolai Kirilenko, comandant Suprem de l’Exèrcit Soviètic de Lenin, no sembla una afirmació exagerada: «Els escacs són una eina política. Una arma científica en la batalla del front cultural. Cal portar els escacs a les masses». El mateix Lenin, que va qualificar «els escacs com una gimnàstica mental», va deixar partides històriques, com la que va jugar amb Gorkín. La revolució bolxevic va omplir de taulers d’escacs la nació soviètica.