Andrei Xepkin, sobre la seva Ucraïna: «És una barbaritat el que passa al meu país» I Entrevista

Andrei Xepkin (Zaporíjia, Ucraïna, 1965) era la torre del ‘dream team’ del Barça d’handbol i és una llegenda d’aquest esport. Té el rècord de Champions: sis amb el Barça i una amb el Kiel. L’exinternacional amb l’URSS i amb Espanya treballa ara a la Masia barcelonista, tot i que la seva ment està posada al seu país natal. ¿Com estàs vivint tota aquesta situació? Segueixo les notícies i parlo amb la gent afectada directament. El que està passant és una matança. Tant de bo les dues parts arribin a un acord al més aviat possible per parar aquesta guerra ara. Hi ha molta gent que perd les vides. És una barbaritat el que està passant al meu país, que en ple segle XXI passi a Europa. No hauria de passar ni aquí, ni a l’Iraq, ni a l’Àfrica ni enlloc. La comunitat internacional ha tingut molt temps per no arribar a aquest extrem. Hi ha hagut decisions potser no apropiades. Que no cometem més error. Vuit anys de conflicte larvat, però gairebé ningú podia imaginar que arribaria la invasió russa. Amb tots els que he parlat, amb la gent que està a Ucraïna, i amb els russos i els ucraïnesos que viuen fora dels països d’origen, ningú no s’ho esperava. Tot ha sigut tan ràpid que no hem tingut temps. A més dels morts i ferits, hi ha zones del país en què no hi ha comunicacions, les botigues estan tancades i la gent té menjar per a una setmana. L’avanç de les russos ja sabem com és, el que segurament no esperaven és aquesta resistència. La resistència d’Ucraïna és important, la gent està mobilitzada, l’Exèrcit defensa el seu territori, amb ganes. Molts ucraïnesos diuen que no se’n volen anar perquè si se’n van qui defensarà el seu país. El patriotisme ucraïnès té un nivell altíssim, la gent sacrifica les seves vides. Homes i moltíssimes dones a la trinxeres defensant la seva pàtria. ¿La Unió Europea està fent suficient? Ho fan tot excepte entrar en conflicte per raons òbvies. L’ajuda com a tal existeix. I la diplomàcia està activada però a hores d’ara ja és tard. Si els mitjans que hi ha serveixen per parar la guerra, benvinguts. Tots els conflictes són una merda, però sembla que impacten més quan passen al costat. Ja sé que ens toca més el que tenim al costat. Però és una mica hipòcrita, ¿no? Quan hi ha guerres en altres parts no ens importen tant. Qualsevol guerra té les seves víctimes. Gent que pateix aquí a l’Àfrica, Àsia i a tot arreu. Sempre és una barbaritat i sempre hi ha interessos pel mig, temes econòmics, gas i petroli. El món és així. El gas havia fet que alguns governs es posessin de perfil. Hi ha països que miren cap a una altra banda perquè la pela és la pela. No hauria de ser així. Aquests temes no cal arreglar-los quan passen sinó preveure-ho per no arribar a aquests extrems. No hi ha mai de la vida guerres justes. Quan algú envaeix un país sempre és injust. Donem tan per fet coses, com que no et caigui una bomba, que d’un dia per l’altre poden canviar. L’altre dia vaig anar al supermercat i em sentia culpable per estar en un món en què pots comprar coses bàsiques. Quan veia la gent fent el mateix pensava que potser a ells ni tan sols els passava pel cap pensar en això. I ho entenc, perquè quan t’afecta directament és quan te n’adones més. Estic en contra de qualsevol guerra. Imagino que està amb una tensió i angoixa brutal. Intento estar ocupat amb la feina, però estic pendent de les notícies tot el dia i és un desgast emocional brutal. Però com puc parlar del meu desgast amb el que pateix la gent que està allà.

Andrei Xepkin, sobre la seva Ucraïna: «És una barbaritat el que passa al meu país» I Entrevista

«Cal parar aquesta guerra ara», sentencia la llegenda blaugrana

El més llegit