«Aquesta medalla era una cosa que perseguia, que somiava i visualitzava»

¿Ja és conscient d’haver guanyat una medalla en els Jocs d’hivern de Pequín? Continuo de celebració perquè jo sempre he sigut partidària que igual com s’han de pair els moments dolents també s’ha de disfrutar dels bons. Per això, no s’ha de deixar res sense celebrar. A més, soc conscient que he aconseguit una cosa molt gran. Però, alhora, sé que per tornar a ser a dalt hauré d’entrenar un altre cop al cent per cent. ¿S’imaginava que la seva plata olímpica tindria tanta repercussió? ¡Uf! Quan aconseguia una medalla en els X Games necessitava uns dies de descans abans de tornar a competir. Però aixlò d’ara ha sigut una cosa molt gran que perdurarà molts anys. Per això ara he de respirar una mica. Però aquesta medalla era una cosa amb què somiava, una cosa que visualitzava i perseguia. ¿Molta gent li preguntava o li exigia aquesta medalla? Si m’ho preguntaven què els havia de dir. ¿Tinc un pollastre a la nevera i me’l menjaré? Aquesta pregunta no la podia respondre i només servia per tallar el bon rotllo en una entrevista perquè ja se sabia que la buscava. D’acord. La busco. ¿Però pensava guanyar-la? Sempre he tingut una mentalitat superoberta. Sempre he compartit el que pensava. Però el missatge de l’espectador o l’aficionat no era el mateix. Mai em van exigir guanyar una medalla. Mai m’havien demanat porta-la a casa. Llavors, la pressió, ¿qui l’hi posava? Doncs jo mateixa. La meva pressió sempre ha sigut la més forta i molt més que la que vulgui imposar-me una altra persona. Si tinc una oportunitat no la vull desaprofitar, tot i que sigui amb totes les adversitats del món. Volia la medalla perquè tenia les eines per aconseguir-la i per tota la feina que havia fet. ¿Va estar molt nerviosa els dies previs a la competició? Els dies previs al viatge sí, però a l’arribar a la Xina ja no. Parlava amb les meves amigues i alhora competidores i em deien que estaven supernervioses. Doncs no era el meu cas. Em vaig dir a mi mateixa ‘si no aconsegueixo res almenys disfrutaré de l’esdeveniment i coneixeré gent’. És veritat que va ser una mica xocant no poder comptar amb el meu entrenador, que havia donat positiu en covid, però tampoc em va afectar negativament. Rememori la segona mànega que la va impulsar a la medalla. No vaig quedar gaire contenta de la puntuació dels jutges en la primera de les tres mànegues de la final. Les esportistes vèiem que els jutges estaven donant unes puntuacions que no eren justes i després de la meva primera actuació vaig pensar ‘ostres, m’ha tocat a mi, però tinc dues rondes més i en depenc, i no puc llançar tota la feina per la borda’. Així que en la segona ronda, la crucial, em vaig centrar a treure el màxim partit dels meus trucs, els que faig, els meus, els que m’agraden. Així que vaig buscar més alçada, trucs nets i me’ls van valorar un munt. Durant l’exercici només pensava que era allà i res més, ja que si no potser queia. Hi va haver un punt d’improvisació. Però vaig fer la ronda que volia. En la tercera vaig mirar de fer un 1.080, però no vaig aconseguir la velocitat necessària. I això que va ser enganyós perquè amb la neu tan freda i seca no tenia aquesta sensació. Després en el vídeo vaig veure que sí que portava la velocitat adequada. Expliqui que és un 1.080, per als menys experts en el migtub. Un 1.080 és un truc molt meu ja que vaig ser una de les primeres dones a fer-lo. Es tracta de fer tres rotacions en l’aire. ¿Si arriba a fer el truc en la tercera ronda hauria canviat el metall de la plata? Hauria sigut una tercera ronda molt diferent perquè Chloe Kim (medalla d’or) ho hauria intentat després. Potser hagués caigut perquè hauria hagut d’arriscar més. Jo soc de les poques que la guanya. Però ella és la millor tècnicament en la meva especialitat. Cinc Jocs, 16 anys... Representa una carrera fent el que més m’apassiona. Soc una dona a qui li encanta competir, mai m’estanco i provo coses diferents, canvio de rutines i entrenador. Jo enfoco l’snowboard com una eina en què expresso el que sento. ¿Ja té al cap els Jocs d’hivern del 2026 a Milà i Cortina d’Ampezzo? Encara no, però sé que arribaran. Si he arribat fins aquí amb aquesta evolució, el millor és continuar fins a Cortina. Però ara vull disfrutar de les últimes proves de la temporada al març, en què podré provar nous trucs, amb la neu molt més tova i sense por de caure i perdre’m els Jocs. Perquè a la primavera és una mica més fàcil ja que les condicions hivernals amb la neu molt més dura o gelada sempre són pitjor i per això hi ha molt més risc. ¿Ja ha rebut ofertes de nous patrocinadors? Encara no. És molt aviat, tot i que sí que hi ha bones intencions. Ara he d’anar enfocant les noves oportunitats que m’arribaran. Però ja tinc alguns missatges que em diuen «Queralt, Queralt... això o allò altre», però encara estic paint l’èxit dels Jocs. Abans dels Jocs va explicar que vivia al dia. ¿Ara canviarà la situació? Gràcies a aquesta medalla podré enfocar el nou cicle olímpic amb més tranquil·litat. Que aquesta medalla serveixi perquè els més petits puguin dir ‘papa, mama, això ho puc aconseguir’. Que puguin perseguir els seus somnis i seguir el meu camí, tot i que no hagi sigut el més apropiat per aconseguir èxits. Que vegin que els somnis es compleixen si es persegueixen i tant de bo puguin tenir aquestes facilitats i instal·lacions que jo no he pogut tenir. ¿Ha provat mai amb l’esquí? Nooo. Només vaig esquiar de petita. Mai més. No canviaré la disciplina del halfpipe, els trucs del migtub. Però sí que m’encanta la muntanya i lliscar amb la taula perquè em permet millorar en la meva disciplina i no estar sempre centrada en el mateix perquè crec que m’ajuda a evolucionar. Però ara hi ha tanta especialització que no es poden fer diverses modalitats amb la taula. ¿No se li acudirà anar aquest cap de setmana a les pistes? Ha, ha. En això pensava, anar-me’n al Pirineu... pujar a Andorra.

«Aquesta medalla era una cosa que perseguia, que somiava i visualitzava»

La rider de Sabadell, de 32 anys, medalla de plata dels Jocs d’hivern de Pequín, en la disciplina de halfpipe, ha visitat aquest divendres la seu de EL PERIÓDICO i ha relatat la seva nova experiència després de l’èxit olímpic.

El més llegit