Fa 20 anys Mühlegg es va convertir en ‘Juanito, el trampós’

Va costar Déu i ajuda aconseguir una entrevista amb Johan Mühlegg al cap de pocs mesos d’haver-se convertit, ara fa 20 anys, en el protagonista d’una de les pitjors pel·lícules de terror amb el dopatge filmades en uns Jocs Olímpics d’Hivern. En aquella època no existien encara les videoconferències i, quan no era possible una reunió personal, només hi havia la possibilitat d’una trucada tradicional. Mühlegg, en el seu discret castellà, mirava de respondre les preguntes del periodista, en presència del seu advocat espanyol, que no va poder evitar en el Tribunal d’Arbitratge Deportio (TAS), a Suïssa, la retirada de les tres medalles d’or que ‘Juanito’ va aconseguir per a la delegació espanyola. A cada pregunta referida al seu dopatge, quan per fi el fondista nascut a Alemanya es va posar l’auricular del telèfon a l’orella, només s’obtenia com a resposta «això no procedeix», com si un jutge retirés cada vegada la paraula al fiscal. L’entrevista va resultar ser un fiasco però Mühlegg ja havia passat de ser ‘Juanito d’Espanya’ a ‘Juanito el trampós’, l’esportista expulsat de l’equip nacional d’Alemanya i que va ser fitxat per Espanya, sense fer gaires investigacions, perquè es cobrís d’or en els Jocs Olímpics de Salt Lake City, cosa que Mühlegg va complir, tres vegades, però gràcies als productes prohibits i més concretament a l’EPO. Fa 20 anys el Govern d’Espanya de l’època divulgava la frase feta famosa pel seu president, José María Aznar, d’«Espanya va bé», on es defensava el miracle econòmic de Rodrigo Rato, després empresonat. Eren els temps en què Aznar presumia de les seves habilitats amb l’esquí de fons, en un país amb nul·la nòmina de grans figures en aquest esport. Fa 20 anys Johann Mühlegg, avui amb 51 anys i vivint al Brasil, sense trepitjar el país que li va donar la nacionalitat i l’himne del qual va sentir tres vegades a Salt Lake City, va donar positiu per EPO en el control antidopatge que se li va practicar després de guanyar el tercer or olímpic, en la prova dels 50 quilòmetres clàssics. Circumstàncies de la vida... va ser l’investigador barceloní Jordi Segura, com a responsable del laboratori antidopatge dels Jocs Olímpics del 2002, qui va certificar el dopatge de ‘Juanito’. Hores abans l’esquiador de fons havia presumit de medalles, havia ocupat totes les portades i fins i tot l’havien comparat amb els grans mites de l’esport espanyol. Tapat per la caputxa La següent imatge va retratar un Mühlegg, avergonyit, que tapava la seva cara amb la caputxa del xandall de la selecció espanyola, que s’amagava i que proclamava la seva innocència dient que ell només feia ús de la teràpia que li donava una curandera portuguesa que col·laborava al seu equip. ‘Juanito’ formava part de la federació murciana d’esquí (comunitat en la qual no hi ha una sola estació) i a Salt Lake City va viure en una cabana, al marge de la resta d’olímpics espanyols. El 2004 va escriure un llibre on va proclamar que mai s’havia dopat conscientment. El 2009, als set anys del seu escàndol, ho va admetre. El 2006 va mirar de tornar a l’equip olímpic espanyol per tornar als Jocs, a Torí 2006. La seva candidatura va ser rebutjada. A Madrid hi havia un altre Govern i un altre president, d’Aznar a José Luis Rodríguez Zapatero. Eren els anys que començava a prendre’s seriosament la lluita contra el dopatge, només uns mesos abans que la Guàrdia Civil detingués en un hotel de la capital espanyola Eufemiano Fuentes per desarticular la seva trama dopant, que va afectar principalment ciclistes (tot i que no van ser els únics esportistes), i que es va batejar com l’operació Port. En aquell temps Mühlegg havia canviat les taules de l’esquí de fons per la de surf per disfrutar de les onades brasileres, però el mal ja estava fet. Una taca enorme per un fitxatge que mai es va contrastar.

Fa 20 anys Mühlegg es va convertir en ‘Juanito, el trampós’

L’esquiador de fons, nascut a Alemanya, va ser nacionalitzat espanyol i va guanyar tres medalles d’or a Salt Lake City 2002, abans de donar positiu per EPO.

Pertanyia a la Federació Murciana d’Esquí i comptava amb una curandera com a assessora en la seva estructura esportiva.

El més llegit