Darder: «He canviat, abans era un desfici. Tant de futbol no em feia bé»

No han passat ni tres mesos del derbi del Camp Nou, el dia del debut de Xavi (1-0). ¿Nota molta diferència entre aquell Barça i aquest? -Ells són millor equip ara. És evident. Han tingut aquest marge de temps per agafar nous conceptes i la filosofia de l’entrenador, però jo sempre dic el mateix: depenem més de nosaltres que d’ells. Si estem al nostre nivell podem guanyar, que ningú ho dubti. -A Cornellà s’han mostrat molt competitius contra rivals com el Madrid o la Reial, però també han patit dures ensopegades últimament. ¿Esperen recuperar aquesta bona imatge diumenge? -Vivim en el present immediat, no es mira ni el que has fet fa tres setmanes. Els resultats a casa han sigut bons, tot i que les derrotes contra l’Elx i el Betis condicionen una mica. Diumenge espero un partit molt disputat. Ells poden ser més dominadors de la pilota, però nosaltres hem de dominar més les àrees, una cosa que ens està faltant ara. Ens fan gol amb res i ens costa marcar. D’aquí ve la mala ratxa. -¿El sorprèn veure els blaugranes tan lluny del liderat? -Sempre que veus així un equip com el Barça, que sol guanyar lligues o lluitar per aquestes, et sorprèn. La seva situació no era la millor, però han millorat. No sé d’on han tret marge per a tants fitxatges. S’han deixat diners i han recuperat lesionats. Serà difícil. «Ho he parlat al vestidor: aquest ha de ser l’any, ha de ser el moment. És el nostre derbi, podem fer-ho» Sergi Darder / Centrecampista de l’Espanyol -¿Com es viuen aquests partits després d’haver passat per Segona? ¿S’assaboreixen més? -Moltes vegades es diu que un no valora el que té fins que ho perd. És el nostre cas. A Segona es trobaven a faltar aquests partits. No l’enganyaré. Ho hem parlat al vestidor: aquest ha de ser l’any, ha de ser el moment, és el nostre derbi. Som conscients que podem fer-ho, podem ser els primers a derrotar el Barça a Cornellà en la Lliga. -¿El molesta aquest pessimisme que sempre torna entre l’afició amb els mals moments? -Puc entendre que hi hagi gent pessimista pel que va passar fa dos anys, però no ens podem rendir. Som un bon equip, un bon club que està creixent, creiem que podem fer coses serioses. Hem de deixar el pessimisme de banda. És una cosa puntual, tots els equips passen per males ratxes, fins i tot el Madrid, que va primer. L’any passat a Segona també vam estar partits sense guanyar. Hem de ser forts, ser conscients que això passa. Després d’una derrota vaig arribar a sentir la paraula ‘descens’. No ajuda que només es pensi en les coses que són a baix. Guanyant el Barça deixaríem tots els fantasmes enrere. «Cal oblidar el pessimisme. No ajuda que només es pensi en les coses que són a baix. Guanyant el Barça deixaríem tots els fantasmes enrere. -Sempre ha sigut ambiciós. ¿En quin punt se situaria ara el darderisme? -El darderisme és guanyar tots els partits i quedar al més amunt possible. No és guanyar lligues, jugar l’Europa League o ser el 17è. És pensar a vèncer en tots els xocs, començant pel del Barça. Això ens animaria a tots. -El seu pare, el Kike, explica que menjava pèsols amb només un anyet perquè eren rodons i els assimilava a la pilota. ¿Tanta passió tenia pel futbol des de petit? -Sempre m’han explicat que quan no volia verdura em posaven coses rodones i llavors me la menjava. Des dels tres anys el futbol ha sigut la meva vida i ho serà en el futur, sigui com a entrenador, com a agent o com a tècnic d’alevins. 💙 𝐃𝐀𝐑𝐃𝐄𝐑𝐈𝐒𝐌𝐎 𝐞𝐧 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐝𝐨 𝐩𝐮𝐫𝐨. 📽 ¡Descubre los inicios de @SergiDarder, mito del @RCDEspanyol! #LaLigaSantander pic.twitter.com/diyVqDeoR8 — LaLiga (@LaLiga) 3 de febrero de 2022 -Però la pilota també li ha donat disgustos... -He canviat. Abans era un desfici, cada dia, a totes les hores. Futbol, futbol i futbol. No sé com m’aguantava, la meva dona. Des que vam baixar a Segona i vaig rebre ajuda el vaig deixar una mica de costat. Si abans veia quatre partits sencers al dia ara en veig un. Abans era des que començava el dia fins que acabava: Primera, Segona, Segona B, Champions, el que fos. Em van aconsellar descansar una mica, ara estic més preparat, el veig per disfrutar, abans era veure’l per aprendre, per millorar, no descansava. Tant futbol no li feia bé al meu cap i en l’elit la ment és fonamental. Confiar en tu mateix. Aguantar-ho tot i més. «Ja no miro el que es diu de mi. Ho vaig passar molt malament l’any que vam baixar. Jo era totalment contrari a anar a un psicòleg, però necessitava ajuda. Vaig buscar un especialista i segueixo amb ell» -Fa gairebé una dècada que és professional entre el Màlaga, el Lió i l’Espanyol. ¿Ha notat algun canvi radical en l’entorn del futbolista en aquest període? -Sí, la irrupció de les xarxes socials. Ho han canviat tot. Es valora més el que digui una persona asseguda al sofà que un periodista amb diversos anys de carrera. Les xarxes manen més que la realitat de la vida. La gent no pensa que som persones abans que futbolistes. Viure amb la crítica em sembla justíssim o que la gent consideri que el Sergi és dolentíssim. D’acord, però cal anar amb compte amb el que s’escriu. Com menys atenció hi prestis és millor. Jo no miro el que es diu de mi, abans sí que ho feia. Ho vaig passar molt malament durant l’any en què vam baixar. No va ser per baixar a Segona, va ser tota la temporada, jugar sense públic, no etar al nivell, pensar ‘he fet una merda de partit’... Vaig tocar fons. Era totalment contrari a anar a un psicòleg, pensava que no el necessitava, que era feliç, que tenia una família, que ho tenia tot, però em faltava ajuda. Vaig buscar un especialista i continuo amb ell. Ara la càrrega és molt més baixa, abans hi anava setmanalment o més d’una vegada per setmana... No el deixaré. M’ha anat molt bé. -¿El sorprenen les crítiques al tècnic Vicente Moreno? -Res em sorprèn, però em fan mal. Jo estic a mort amb ell. Va agafar un equip enfonsat, el va dur a Primera i som a la meitat de la taula. Va complir tots els seus objectius. La crítica és el dia a dia, el present més immediat. Hi ha poca memòria. «Vaig a mort amb Vicente. Va agafar un equip enfonsat, el va pujar a Primera i va complir tots els objectius. Hi ha poca memòria» -Es troba en plena maduresa amb 28 anys i un rendiment notable. ¿Ha pensat en la possibilitat de ser internacional en un any que acabarà amb Mundial? -Anar a la selecció depèn de fer-ho molt bé a l’Espanyol, però és una cosa que no tinc al cap. Hi ha molta competència. És complicat. El seleccionador porta al qui creu oportú, sigui de l’equip que sigui, això sí que ho té Luis Enrique. Raúl de Tomás hi va anar perquè va oferir un rendiment espectacular.

Darder: «He canviat, abans era un desfici. Tant de futbol no em feia bé»

El cervell de l’Espanyol (Artà, Mallorca, 28 anys) és una de les veus més autoritzades del vestidor periquito. Va superar una sotragada anímica important l’any del descens i ara viu el seu esport d’una altra manera.

El més llegit