Queralt Castellet: «Encara tinc somnis per aconseguirr i un és la medalla dels Jocs»

Bronze a la final de la Copa del Món a Laax (Suïssa), plata en els X Games que s’han celebrat a Aspen (Colorado) durant les dues últimes setmanes, número 1 del rànquing mundial aquesta temporada, Queralt Castellet (Sabadell, 17 de juny de 1989), es presentarà en els Jocs d’hivern de Pequín, que s’inauguraran divendres vinent, com una de les fermes candidates al triomf i la millor carta de l’equip espanyol. Serà la cinquena aparició en la cita olímpica per a la rider catalana des del seu debut a Torí, el 2006, amb només 16 anys. El COE l’ha escollit, amb Ander Mirambell, per ser l’abanderada, un rol que ja va exercir en solitari a Vancouver-2010. -Arriba als Jocs després de participar i penjar-se la plata en els X Games. Com a ‘snowboarder’ els X Games sempre han sigut una competició importantíssima per mi i quan m’han donat una invitació hi he anat. Aquest any molts riders van decidir no venir a descansar i entrenar en algun lloc de cara als Jocs. Per exemple, les meves rivals xineses se’n van anar directament al seu país. La veritat és que en els X Games sempre he obtingut bons resultats i ara m’han servit per preparar els Jocs. Ho he vist com una cosa positiva. A més, l’estació d’Aspen és com la meva segona casa, tot i que el ‘halfpipe’ que té no s’assembla gens al que em trobaré a Pequín. -Arriba als Jocs des dels Estats Units i sense trepitjar Espanya. En efecte, aniré directament des dels Estats Units per un doble motiu, perquè el viatge és més curt i per minimitzar riscos per la pandèmia. S’ha d’intentar ser el menys possible als aeroports i els avions on viatja molta gent i mirar d’estar protegits el millor possible, tot i que al final un contagi és una cosa que no es pot evitar. -¿l’esperen molts protocols a la Xina per la covid? El principal protocol és que si agafes la covid no pots competir. Jo porto dues vacunes però per Nadal em vaig contagiar. Almenys ja tinc una mica més d’immunitat, tot i que això al final no diu res. A Pequín ja ens faran controls tot just arribar a l’aeroport. A més, hi haurà una ‘app’ amb un seguiment de salut. -¿Ho va passar molt malament quan es va contagiar fa unes setmanes? No gens. No vaig notar absolutament res. Vaig donar positiu a l’arribar a Barcelona i ja està. La veritat és que no m’ho esperava. Em vaig fer un test perquè em volia ajuntar amb la família i venia dels Estats Units. Vaig estar una setmana confinada però després ja vaig poder entrenar. -Ara arriben els Jocs. En tinc moltíssimes ganes. És un esdeveniment que portem esperant des de fa molt temps. I perquè, a més, sobre la taula disfruto. Tècnicament he arribat a un punt que em trobo millor que mai i sé que puc adaptar-me a qualsevol situació. Cada dia que passo sobre de la taula em trobo millor i amb moltíssimes ganes. -Vostè és una d’aquestes esportistes que acostumen a captar la gran atenció mediàtica només un cop cada quatre anys. Així és com funcionen les coses. La visibilitat que tenim és la que és i els Jocs s’emporten tot el pes en l’àmbit mediàtic. Després hi ha silenci de quatre anys. Així que quan arriben els Jocs diuen: ‘Ah, mira, la Queralt un altre cop’. Però també és una manera d’aprofitar-ho. I s’ha de mirar de treure el millor dels Jocs i tractar-ho d’esprémer. 🏆¡@q_castellet vuelve al podio una vez más! 🥈 Plata para la snowboarder #spainsnow en el #halfpipe de los exigentes @XGames de @AspenSnowmass 💪🏻🏂La rider #rfedisnowboard llega a los @juegosolimpicos @Beijing2022 más fuerte q nunca!@deportegob @COE_es pic.twitter.com/qiys5XRXC6 — RFEDI (@RFEDInv) 23 de enero de 2022 -Seran els seus cinquens Jocs. Tota una vida. La primera vegada que vaig venir tenia 16 anys i continuo amb la mateixa il·lusió. Potser no té la innocència de llavors. Però la passió és la mateixa. En els meus primers Jocs estava menys preparada, amb ganes d’aprendre i arribar on soc ara, i mes enllà. Molt contenta de ser en els meus cinquens Jocs i poder explicar-ho d’aquesta manera. -Mentrestant una vida fent voltes pel món. Adonant-me’n de com ha canviat l’‘snowboard’. Quan jo vaig començar era d’una altra manera, diferent de l’actual. Llavors ningú es podia imaginar la manera en què ha crescut aquesta especialitat. El canvi tècnic ha sigut impressionant, superior a molts altres esports. Des que tenia 16 anys he vist gent que començava i que ja s’ha retirat. És molt guai haver format part d’aquesta progressió. Ha sigut una cosa molt gran. -¿La millora ha sigut molt més important entre les dones? No. En els dos sentits, tant homes com dones i s’aplica en tots els factors i disciplines de l’‘snowboard’. Ha millorat la infraestructura creada al voltant d’un rider. Ara t’has d’especialitzar en només disciplina i fer-ho al màxim. Abans podies pensar en diverses modalitats alhora. Actualment necessites tenir al teu costat, com a mínim, un entrenador, un preparador físic i un fisio. Són els mínims per poder-te moure. I si no t’especialitzes per ser dalt de tot, ho farà una altra i et superarà. -¿Treballa també amb psicòleg? El psicòleg és com la nutrició; va més per temporades. De vegades, durant unes setmanes i sempre depèn del meu programa. Però no l’utilitzo de forma tan constant. -També utilitza molt la meditació. Cada una té les seves eines i la meditació és molt important per mi. Forma part del meu entrenament i el meu dia a dia. -Als 32 anys, ¿ja ha de començar a pensar en el futur? No crec que ara m’hagi de plantejar res perquè no sé com em trobaré demà. És veritat que competeixo amb rivals molt més joves. Però és una qüestió de salut i em trobo millor que mai. Tot és un tema de motivació. No obstant, hi ha gent que es cansa. Jo, realment, sempre ho he tingut clar. El dia que deixi d’aprendre, millorar i progressar començaré a pensar en el futur, però ara disfruto tant del meu moment que no em plantejo res, tot i que crec que faré ‘snow’ tota la vida. -Mentrestant va creixent la seva col·lecció de medalles. Amb 17 medalles, és a només tres de Blanca Fernández Ochoa com l’espanyola amb més podis a la Copa del Món. És una cosa que em fa feliç. Parlar del que he aconseguit em provoca molt orgull i penso ‘apa’ sobre tot el que he pogut aconseguir fins ara. Al final són com dades que van venint si estàs al cent per cent i d’altres que ja arribaran. -¿Creu que a Espanya els esportistes que es dediquen a la neu es veuen com bèsties rares? De vegades penso i em dic que el que faig i on soc és perquè tinc una passió enorme, perquè els obstacles que et pots trobar sent espanyola i dedicant-te a l’‘snowboard’ no són els mateixos que si ets d’un altre país on els esports d’hivern estan més considerats. Jo sempre, des de petita, he tingut com un imant i unes sensacions addictives a aquest esport. És una cosa que m’ha servit per arribar on soc. -Hi ha pocs ‘halfpipe’ a les estacions espanyoles. Si hi hagués instal·lacions d’alt nivell a Espanya no estaria fent voltes amb la maleta tot l’any. I això que tenim quantitat de terreny, muntanya i neu. Tot i que no és només a Espanya, si no també en altres països. Els ‘halfpipe’ d’alt nivell necessiten molta feina per tenir-los a punt. Però tampoc hi ha instal·lacions per a l’‘snowboard’ d’alt nivell. Per ser un país amb tanta muntanya i neu estem molt endarrerits. -Al principi fins i tot hi va haver un cert rebuig de l’‘snowboard’ per part dels esquiadors més tradicionals. Quan vaig començar hi havia llocs on l’‘snowboard’ no estava ni permès. Això va provocar alguna tensió, una cosa que a mi sempre m’ha semblat molt divertida i mai he entès. Al principi va ser complicat. Ara tot ha canviat i en una estació hi ha esquiadors i ‘snowboarders’ al 50 per cent. -¿Després de tants anys haurà guanyat molts diners? Doncs no. Tot el que guanyo és per fer el que faig. És així. Ja està. Ja no són futbolistes, sinó rivals d’altres països que fan el mateix que jo. I si els dic el que guanyo, em diuen «tu estàs fatal». Moltes vegades he viatjat i he sortit de casa per començar el circuit amb l’objectiu de guanyar diners en les competicions per viure tot l’any. -Llavors es pot afirmar que viu al dia. Sí. Jo visc al dia. Quan ho explico a altres ‘snow’ em diuen: ‘Com pots anar amb la pressió de guanyar els premis’. Sempre estic viatjant i, òbviament, no vaig a pobles que són desconeguts; Aspen, per exemple, on les despeses són grans. El cost de les concentracions és impensable. Sempre he de fer una selecció del meu programa per intentar reduir al màxim les despeses amb la mínima inversió. I és molt complicat perquè jo pago els meus entrenadors. 🚨 OFICIAL: El Comité Ejecutivo del COE confirma que los abanderados del equipo olímpico español en #Beijing2022 serán Ander Mirambell y Queralt Castellet. ✅ El @COE_es volverá a desfilar con dos abanderados, tras hacerlo por primera vez en #Tokyo2020. — Comité Olímpico Español (@COE_es) 25 de enero de 2022 -Té ajudes de la federació. Però només em serveixen per a la Copa del Món. La federació em dona uns diners. Però d’aquí surt el preu de l’entrenador, el preparador i el fisio, que puc pagar per aquestes ajudes i pels meus patrocinadors. -Als Jocs viatja amb totes les despeses cobertes. Però només cobreixen les meves, no les del meu ‘staff’, que continuo pagant jo. Com dic m’ajuden perquè pugui anar a aquests esdeveniments, em donen els diners i jo m’administro. -¿Li falten somnis esportius per aconseguir? Em falten molts somnis, un és una medalla en els Jocs. Però pel que fa a resultats m’agradaria aconseguir un or en un campionat del món i un Globus de Vidre. També em falten alguns altres podis. No puc escollir només un somni. Són molts somnis acumulats. -Ara tindrà el premi afegit de ser l’abanderada amb Ander Mirambell. L’altre cop que vaig ser abanderada estava una mica atabalada. Ara em fa moltíssima il·lusió. Era una cosa que no m’esperava perquè ja ho havia sigut abans. Però il·lusiona molt portar la bandera.

Queralt Castellet: «Encara tinc somnis per aconseguirr i un és la medalla dels Jocs»

La rider de Sabadell es presenta a la cita olímpica com una de les principals aspirants a la victòria

«Arribo amb moltíssimes ganes a aquests Jocs, em trobo millor que mai», assegura

El més llegit