«A Carlsen li falta una rivalitat èpica com la de Kaspàrov amb Kàrpov»

El telèfon de David Llada treu fum. L’asturià ho justifica advertint que «els escacs viuen una situació excepcionalment bona. Més que un boom és una tendència. Ha crescut amb l’aparició d’internet i alguns formats com Twitch, que permeten ficar-nos al cap dels campions durant les partides perquè expliquen el que estan pensant. A més, el confinament va fer que molta gent recuperés els escacs, que s’hi refugiessin. I després Gambito de Dama va desencadenar la tempesta perfecta». Con más de dos siglos de historia a sus espaldas, @AteneoDeMadrid, cuyo nombre completo es "Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid", es una institución referente en la historia de España dedicada a la cultura. Einstein, Marie Curie, y muchos otros, han pasado por él. pic.twitter.com/2XZvCjePAQ — David Llada ♞ (@davidllada) 18 de enero de 2022 Excuses i ego Llada és un enamorat dels escacs, esport al qual juga, fotografia i del que escriu. Una de les coses que el sedueix és que «no hi ha excuses en la derrota. No pots culpar l’àrbitre o la mala sort. Ets tu i el teu rival. És brutalment honest i et fa ser crític amb tu mateix. Si algú et supera perquè és més ràpid o fort fa mal, però si ho fa perquè és més intel·ligent, cou més. Perquè et dol l’ego. Ni el sabor de cinc victòries compensen el dolor d’una derrota en escacs». Admet de mala gana que s’aprèn més de les derrotes, però recorda que «Kaspàrov deia: ‘Quan ens equivoquem, tots analitzem el que fem malament. Però quan guanyem, la gent no es para a reflexionar’. Una de les seves fortaleses sempre va ser analitzar què el feia millor que els altres». Aquests dies es torna a parlar del que Lasker i Capablanca van batejar com «la mort per taules» dels escacs: es firmen massa empats en partides molt jugables. Per a David, «el format dels tornejos convida a no arriscar. Si els professionals saben que en 15 jugades hi ha taules, no forcen. Tot i que els que pressionen solen trobar recompensa. Carlsen n’és el gran exemple. És un jugador que no intenta guanyar des de l’obertura, però busca una posició jugable, una situació de desequilibri perquè hi hagi joc al tauler. Esprem cada posició amb optimisme». Una empenta que el converteix en el successor de Fischer, i en el líder del rànquing: «Magnus sempre fa preguntes difícils al tauler, t’enfronta a reptes complicats i et dona l’oportunitat d’equivocar-te. No diria que arrisca. Persisteix». Call me mr five times pic.twitter.com/t6PVx2rC91 — Magnus Carlsen (@MagnusCarlsen) 12 de diciembre de 2021 Millor de la història ¿És Carlsen el millor jugador de la història per sobre de Fischer o Kaspàrov? Per a l’home de la FIDE «és difícil discutir que no ho sigui ja. Només li falta una rivalitat com la de Fischer amb els russos o l’èpica dels Kaspàrov-Kàrpov. El seu pròxim reptador serà de la seva generació, però qui li ha d’arrabassar la corona és algú de la nova generació». Les comparacions ja no es fan amb els predecessors, ara es combinen les virtuts de diversos escaquistes. A Carlsen li adjudiquen «la tècnica de Kàrpov i l’empenta de Fischer». El noruec, una mica desmotivat en la defensa d’una corona que llueix des del 2013, ha descobert un rival que el sedueix: el francoiranià de 17 anys Alireza Firouzja. Llada en destaca «la seva genialitat tàctica. És una barreja de Kàrpov i Tal, dos mestres que no tenen res a veure. Alireza té espurna. Fins i tot Carlsen elogia la seva genialitat en partides ràpides. Un rival em va dir que Magnus no suporta avorrir-se. Necessita nous reptes. I tenir un rival talentós de 13 anys menys ho és. És un desafiament a què no s’ha enfrontat mai. Just el que necessita ell... I els escacs».

El més llegit