La noia d’or que triomfa a la piscina

El Diego va animar la Paula a competir, tutela les seves rutines i s’il·lusiona amb els seus progressos. En el recent Campionat Gallec d’Hivern, a Ponteareas, va estar atent a les seves inquietuds i les seves esgarrifances. Ha celebrat les dues medalles que la Paula va conquistar en el seu debut molt més que les quatre pròpies. La vida capgira els papers en el seu suau transcórrer. El Diego té 42 anys. Demà la Paula en compleix 70. El fill torna a la mare l’atenció amorosa que li va prodigar de nen. Són companys a l’equip màster de natació del Reial Club Nàutic de Vigo. Aviat s’enrolarà en les categories inferiors el net, Enzo, que encara els 7 i «ja treu el cap». «Em fa il·lusió compartir aquesta afició amb ells», diu la Paula. «Ens il·lusiona compartir aquesta afició», afirmen Paula Maroto va jugar «de joveneta» a voleibol i bàsquet. «Una mica», diu. «Era dolentíssima. Jo era baixeta i aquella cistella era altíssima». També va practicar gimnàstica. La natació ha sigut el seu exercici més constant. Empleada de banca, es va prejubilar als 55 anys. A partir de llavors va començar a freqüentar la piscina del Náutico; dues o tres vegades per setmana, «però com a afició. És bo per a la salut. No m’ho prenia tan seriosament». El Diego es va especialitzar en triatló, tot i que de sempre li encantava el segment de natació. «Així que em vaig centrar més en això», afirma. Es va enrolar en el Náutico fa vuit anys. «Em va començar a picar el cuquet i vaig preguntar per entrenar amb preparador». –Encantats, però és per competir. Seria l’ideal. Si no, pots venir a nedar pel teu compte –li van explicar. –Perfecte. No hi tinc inconvenient. Des d’aquest diàleg, el Diego ha format part de l’equip màster. «La secció està enfocada a exnedadors o gent gran, amb les seves feines i les seves coses, que fan això com a hobby», explica. «L’entrenador, a causa de la pandèmia, s’ha centrat més en les categories convencionals i ens envia les taules per WhatsApp. Un mateix es fixa la seva exigència. Si vols optar a baixar les teves marques i a medalles, necessitaràs certa intensitat i volum d’entrenament. Però hi ha de tot». El Diego és autònom i s’organitza per programar-se les sessions a primera hora del matí. La Paula hi sol acudir una mica més tard. Havien coincidit prou perquè el Diego s’adonés del bon nivell de la seva mare a la piscina. –¿Per què no vas al Campionat d’Hivern? Hi ha nedadors de la teva edat i fins i tot més grans –li va proposar. «Mai havia competit ni m’ho havia plantejat. Em semblava que no era per a mi» «Em va costar convèncer-la», afirma el Diego i la Paula ho confirma: «Mai havia competit ni m’ho havia plantejat. Em semblava que no era per a mi». El Diego, en aquest procés de persuasió, va trobar una aliada en Ana González Alegre; la més gran de l’equip màster del Náutico fins a l’arribada de Paula, que amb prou feines li porta uns mesos. «L’Ana competeix des de fa anys. Va fins i tot a Campionats d’Espanya. És meravellosa. Em va animar moltíssim», afirma la Paula. –Si no ho proves, mai ho sabràs –li va dir. «Quan et jubiles, sembla que ja estàs amortitzada per a la vida. Vaig decidir provar als meus fills i a mi mateixa que podia» «Al final m’ho vaig agafar com un repte», diu la Paula, picada en el seu orgull. «Quan et jubiles, sembla que ja estàs amortitzada per a la vida, que ja no serveixes per a res o almenys que no pots afrontar desafiaments nous. Vaig decidir provar als meus fills i a mi mateixa que podia». El seu marit, el Ramón, i els germans del Diego, el Miguel Ángel i l’Olalla, l’han secundat amb entusiasme en aquesta aventura que culminava el cap de setmana passat en aquest Campionat Gallec organitzat a la piscina municipal de Ponteareas. La Paula es recorda aquell dia, amb el pessigolleig a flor de pell. «Els nervis és el pitjor que ha portat. També em preocupava el fred perquè de vegades s’ha d’estar dues o tres hores esperant que et toqui i potser estàs amb el banyador moll, embolicat a la tovallola», afirma el Diego, sol·lícit. Recita l’arenga que li va dirigir a la seva mare. –Hi haurà gent molt bona, que neda des de fa molt temps. Oblida-te’n. Cada un té el seu objectiu i el teu és disfrutar. Ets la teva pròpia rival. Ves a viure una experiència nova. El Diego també acudia al campionat i després de tant temps «coneixes millor les possibilitats i les expectatives», afirma. En la jornada de dissabte, per a menors de 45 anys, va acumular un or en 4x50 estils masculins, dues plates (50 lliure i 50 papallona) i un bronze (100 estils). A la Paula li tocava saltar a l’aigua diumenge. «La mare anava més a cegues i jo tampoc coneixia la resta de les nedadores. Tampoc m’havia preocupat de veure-ho per no pressionar-la». El Diego va aconseguir quatre medalles però indica: «Les seves tenen molt més mèrit» La Paula participava en 50 lliure i 100 esquena de majors de 70 anys. En les dues proves va sortir amb energia. «Sents allò de ‘preparats’ i allà ets tu, amb la pujada d’adrenalina», diu. «En el primer llarg vas per l’aire, concentrada en la respiració, la posició del cap, els moviments... Després t’agafa la por de la tornada, que et falti oxigen i ja costi». Una preocupació exagerada, fruit de la inexperiència. La Paula es va dosificar a la perfecció. Es va imposar en les dues modalitats. «Les seves medalles tenen molt més mèrit que les meves; ja només per presentar-s’hi», afirma el seu fill. El Diego havia anticipat que la Paula gestionaria adequadament l’exigència del campionat. Li fixa altres horitzons: «Ella neda més de 1.000 metres en cada entrenament. Hem començat per 50 i 100 metres. Intentarem posar-li algun 200. És més por mental que una altra cosa. Pot de sobres», diu quan la mare li insinua: «Potser em costa». A la Paula li agradaria, a més, millorar la seva tècnica en els girs: «És un altre esglaó». «Pots practicar aquest esport fins al final dels dies. A mi, ser la més gran de l’equip no em suposa cap complex» De moment recull felicitacions, com les de les seves companyes a la coral polifònica Al·legro, que la van rebre aquesta setmana al crit de «campiona»; «com si vingués dels Jocs de Tòquio. Soc feliç. Ha sigut una experiència fantàstica», diu. És aviat per confirmar si participarà en el Campionat Gallec d’Estiu, la pròxima cita màster per al Náutico. «El meu objectiu seria rebaixar les meves marques, que són molt discretes. I provar amb algun estil més». En tot cas, garanteix: «Continuo nedant, sens dubte. Pots practicar aquest esport fins al final dels dies. A mi, ser la més gran de l’equip no em suposa cap complex. És llei de vida. Ens passa a tots. I en la meva categoria soc la joveneta. En el campionat he vist senyores de més de 80 anys acostar-se a la piscina amb crosses o caminant amb dificultat. I quan arribaven a l’aigua, Déu n’hi do com nedaven...».

La noia d’or que triomfa a la piscina

Paula Maroto, animada pel seu fill Diego, ha debutat amb l’equip màster del Náutico als 69 anys amb dos títols al Gallec

El més llegit