2021: l’any que va partir en dos la història de Messi

Leo Messi va concloure el seu any més singular a Rosario, la ciutat natal, ballant cúmbia amb la seva dona Antonela Roccuzzo, o posant al costat dels seus fills amb un paisatge de la prosperitat familiar de fons. Li agrada ser imatge global. Dies enrere va compartir a les xarxes socials un mural que li rendeix homenatge molt a prop de la casa on es va criar, allà on, de nit, brunzeixen les bales i creixen les sirenes policials que sempre arriben després d’un nou crim del narcotràfic. Messi ha sigut pintat de cara. Els calçats de futbol pengen al voltant del coll. Sobre el seu pit es veu un Messi nen, el noi que encara porta a dintre quan juga. «D’una altra galàxia i del meu barri», es diu la representació, i no és l’única. També se n’ha inaugurat una altra de 69 metres d’altura, a poques illes del Monument a la Bandera. Messi va tenir un 2021 vertiginós que, al seu torn, quedarà com un punt decisiu a la seva biografia. Va guanyar l’anhelada Copa Amèrica amb el combinat argentí, i davant el Brasil. Va aixecar el trofeu amb els ulls negats. Va tornar a plorar quan va anunciar el seu comiat sorprenent de Barcelona. L’angoixa va semblar curar-se ràpid amb el consol dels milions qatarians. El PSG el va rebre exultant. El somriure del millor jugador del món es va recompondre. El canvi del Mediterrani per París va semblar fer-lo sentir bé. I, com si fos poc, va guanyar la setena Pilota d’Or, una altra manera de testimoniar que Messi sempre és acumulació i excés (talent i milions). L’adaptació al PSG Entre tant fulgor, algunes brosses opaques han despuntat. De moment, Messi no ha revolucionat el PSG. La seva connexió amb Neymar i Mbappé és intermitent i l’equip està lluny d’exhibir el poder demolidor que es va conjecturar amb el canvi de samarreta. ‘La Pulga’ va participar de 15 partits, va anotar sis gols i va donar quatre assistències. Cies Football Observatory, el portal d’estadístiques i transferències, no va ubicar Messi a l’equip de l’any de la Ligue 1. Luis Suárez, el seu company de gestes al Barça, va atribuir els ritmes d’adaptació al fred parisenc. Ángel Di María creu que els jugadors del PSG encara han d’aprendre a jugar amb ell. Només el temps posarà les coses al seu lloc. Transfermarkt va estimar, malgrat això, que la cotització de Messi ha baixat al mercat del futbol. Però amb 34 anys, Messi no dona senyals de preocupació. Sumit en el «Summer de Rosario», com el va anomenar la seva dona, allunyat per uns dies dels rigors de l’alta exposició, l’astre confia que el futur serà encara millor que el passat esplendorós. La seva estirp de competidor extrem permet inferir que almenys deixarà la vida per abastar els objectius per què va ser portat al PSG. Però, per sobretot, hi ha el Mundial 2022, que l’emprendrà amb 35 anys. Ecosistema còmode a l’Argentina Després d’anys de frustracions, s’ha format al voltant de Messi un ecosistema en què se sent més còmode. Leo troba a la nova llorigada de jugadors (Dibu Martínez, Cristián Romero, Rodrigo de Paul i Lautaro Martínez) les raons per a, almenys, aquesta vegada somiar amb fonaments amb la Copa del Món. L’Argentina ha exhibit la seva musculatura a les eliminatòries, al punt de classificar-se amb força antelació. La selecció que dirigeix Lionel Scaloni va arribar a un alt i inesperat nivell de rendiment. La gran pregunta que es formulen alguns a Buenos Aires és si l’equip va arribar massa primerenc al punt de maduració, per començar a decaure al llarg de l’any venidor, o encara té una tirada per millorar i estar a l’altura dels favorits a consagrar-se a Qatar. «Tenim al millor de tots i això fa la diferència», va assegurar Óscar Ruggeri, integrant del seleccionat que es va consagrar a Mèxic 86, de la mà de Diego Maradona, i des de fa anys, presentador de fluida verborrea d’un canal televisiu. Profeta a la seva terra La Copa Amèrica obtinguda a meitat del 2021 ha provocat també un punt de tall respecte a la relació de Messi amb els argentins. Si abans, una part dels seguidors i el periodisme li retreien que el seu rendiment no sortís al del Barcelona, després del que va passar al Brasil, només escolta les mels embafadores de l’elogi. S’ha convertit, finalment, en profeta a la seva pròpia terra. La «messimania» s’ha accentuat per un altre factor aliè a les seves proeses: Maradona ja no és present. «El que no estima Messi, no estima la seva mama», va dir un comentarista d’ESPN, Sebastián Vignolo. I el Leo es deixa estimar, molt més en aquesta Rosario que no només guanya fama mundial per haver sigut el seu lloc d’origen. Mentre ell es capbussa en una piscina o al riu Paraná, les taxes de criminalitat escalen al seu voltant de manera esgarrifosa. La violència narco ha transfigurat a la ciutat, al punt de ser anomenada «la Sinaloa del sud». L’any de la setena Pilota d’Or van ser assassinades gairebé 250 persones.

El més llegit