Miquel Cirera, el creador de campions del món

L’Ana, la seva dona, el veu llegir el diari a la butaca de la sala d’estar i li insinua amb la picardia dels últims mesos: «veus com s’està la mar de bé sense treballar». I ell esbossa un somriure, de moment de resignació però que acabarà sent de complicitat, sabent que ha escollit bé, molt bé, el moment de deixar una feina en la que hi ha estat posat 46 anys. Després, a la tarda, s’acostarà la Berta, la seva filla, i s’admirarà que el seu pare s’hagi convertit en el centre de les xarxes socials del món del trial, un país tremendament seu i únic, és a dir, petit però unit, on toooooothom elogia el que ha aconseguit el seu pare. «I això que tu sempre has cregut que només eres un gra de sorra d’aquest planeta: ¡doncs no, ets una muntanya!» I tancarà el dia amb el comentari del seu fill, el Miquel, que no para de rebre missatges i més missatges dels seus amics i col·legues «perquè et doni les gràcies per tot el que has fet pel trial, a tu que mai vas pensar que, el dia que el deixessis, se’n recordaria tanta i tanta gent de tu. ¡No pensis que n’hi ha gaires pel món que tinguin 74 títols mundials a les seves vitrines!», li comenta amb sorna el Miquel. L’home orquestra Miquel Cirera, de 64 anys, ha deixat el seu despatx a la fàbrica, perdó, al departament de competició de Montesa-Honda, fa uns dies i assegura sentir-se l’home més feliç, lliure i realitzat del món. I ho és. Va entrar com a pilot de trial a Montesa i se n’ha anat com a màxim responsable de l’equip de trial, després de ser des de ‘motxiller’ (l’assistent, entrenador, vigilant, assessor, guia del pilot) fins a cap suprem del més gran, sí, de Toni Bou. Durant aquests 46 anys, Cirera ho ha fet tot i tot bé, perdó, de meravella. No es poden guanyar 74 títols mundials fent les coses malament. Ni tan sols mitjanament bé. Ell, és clar, assegut a la seva butaca orellera, insisteix que han sigut «ells», els pilots, els que han guanyat. Ja, sí, però sense moto, sense equip, sense organització, sense mitjans, és impossible ‘campionar’, ni tan sols en un esport tan especial, tan extrem, tan exigent com el trial «on el pilot és el 80% de l’èxit». ¡L’hi dic jo, que d’això en sé un munt!, li falta dir a Cirera al comentar, amb rotunditat, que el pilot ho és tot. «En el trial, el pilot és el 80% de l’èxit, però tot campió necessita una bona organització al darrere» Miquel Cirera / Responsable de l’equip Repsol Honda de trial El cas és que Cirera ha estat sempre, sempre, a disposició dels pilots, però també de la seva fàbrica, dels seus enginyers, dels seus mecànics, de tots. Ell era el director d’orquestra i, sí, ha escollit els millors solistes, però la batuta era a les seves mans. Ha guanyat títols mundials amb Marc Colomer, Laia Sanz, Dougie Lampkin, Takahisa Fujinami, que, ara, ocuparà el seu despatx, i, naturalment, amb l’immens Toni Bou. ¿Els seus moments més feliços? «Per descomptat, la conquesta del primer ceptre de cada un d’ells, aquests són instants inoblidables. I molt especialment el de Colomer, el 1996, perquè fins i tot li vaig fer de ‘motxiller’». Cirera, que s’ha acomiadat públicament amb una carta entendridora en la qual, fent ús de la seva enorme discreció i modèstia al considerar-se «simplement» un més de l’equip, dona les gràcies a tots els que l’han ajudat «a ser feliç i a viure del que era i és el meu ‘hobby’, la meva passió, el trial». Cirera creu que el secret del seu èxit ha sigut «encertar sempre en l’elecció de les persones i, sobretot, envoltar-se sempre dels millors. Quan un té la possibilitat d’escollir algú bo, bé, el millor, ho ha de fer, tot i que n’hi ha, ho sé, que sempre tenen el temor que sigui millor que un. Jo, no, jo volia treballar amb els millors perquè els millors et fan a tu millor. I ho vaig aconseguir». Ja té hereu És evident, naturalment, que en un esport on el pilot és el 80% de l’èxit, no fallar en la seva elecció és essencial. «Però aquest és un esport molt complex, molt dur, un esport que hem portat tots, fàbriques, enginyers, mecànics i pilots a una altura extrema. Cada vegada és més difícil trobar pilots capaços de competir al més alt nivell, ja que hem elevat la dificultat del trial a cotes increïbles. Per això, no només cal encertar amb el pilot, sinó que cal acompanyar-lo, cuidar-lo, atendre’l, escoltar-lo ja que, de vegades, demanen coses que semblen irrealitzables i que, quan les hi aconsegueixes, ells fan un salt de qualitat i et recompensen amb el triomf». Quan Bou va guanyar el seu títol mundial núm. 30 i quan Fujinami va decidir retirar-se, Montesa-Honda li va preguntar a Cirera què volia fer i el petit patró d’aquest immens i premiat equip va dir que era el moment de deixar-ho i donar-li les regnes a Fujinami, la família del qual fa anys, molts anys, que se sent gairebé més catalana que japonesa. Perdó, perdó. Així que ni transició, ni res. Fa anys que Fujinami aprèn de Cirera. I és japonès, vostès ja m’entenen. Així que Cirera se n’ha anat tranquil·lament a casa i, tot i que el seu mòbil sempre estarà a disposició de Montesa-Honda, ha arribat el moment de dedicar-li els pròxims anys a aquells que, durant 46 anys, l’han trobat a faltar: la família.

Miquel Cirera, el creador de campions del món

El màxim responsable de l’equip més premiat de tots els temps, el ‘team’ Repsol Honda, es retira després de la conquesta de 74 ceptres de trial al llarg de 46 anys

Cirera, de 64 anys, ha ajudat amb els seus coneixements i organització a guanyar títols a Marc Colomer, Takahisa Fujinami, Laia Sanz, Dougie Lampkin i Toni Bou

El més llegit