El Reial Madrid va aconseguir una de les victòries més plàcides en un derbi dels últims anys. No tant pel resultat, sinó pel que va desplegar sobre la gespa del Bernabéu, on va ser tan superior a l’Atlètic com li va venir de gust. Els errors atlètics i la caòtica pissarra de Simeone es van alinear a més amb els d’Ancelotti, que van exhibir una suficiència que explica perfectament els 13 punts que treuen als blanc-i-vermells o els ¡18 al Barcelona! Aquest Reial Madrid és un orquestra simfònica, mentre que a l’Atlètic li falta rock’n’ roll.
Dos errors, un gol
Al quart d’hora, Koke va perdre la pilota mirant de filtrar una arriscada passada al mig del camp i Simeone es va girar instantàniament a la banqueta enfadat per l’error. S’ensumava el desenllaç. Modric va tallar la pilota, va obrir l’esquena de la defensa per la dreta, on va aparèixer Vinicius canviat de banda, i el brasiler va guanyar la línia de fons per servir enrere a Benzema, inexplicablement sol malgrat la defensa de tres centrals. Gol de Karim. Els dos primers errors atlètics, el de Koke i el de marcatge dels centrals, van ser suficients perquè aquest Reial Madrid clínic clavés la primera dentada.
Més enllà del gol, l’Atlètic va plantejar pressió alta i cama dura, amb vigilància especial en la sortida a Kroos i Modric, flotant a Mendy i Militão. A més d’ajudes davant el majúscul Vinícius, en la qual s’acumulaven Marcos Llorente, Felipe i Correa. En atac Cunha es va mostrar tan dinàmic com erràtic en les decisions i el seu únic botí en la primera part va ser un xut de falta del renascut Griezmann que Courtois va despenjar del seu escaire. Més aspres que ferotges, els de Simeone.
Simeone va canviar el dibuix al descans, deixant a la dutxa Carrasco i Griezmann, per donar entrada a Joao Félix i Lemar. Defensava al fons amb quatre i buscava superioritat en el mig per tenir més pilota i arribar des de darrere. Ancelotti es limitava a donar descans al ranc Benzema, que ja havia fet la seva feina, per Jovic. Els canvis van encendre l’Atlètic, que va disposar de dues ocasions per mitjà de Joao Félix i Cunha. Es descordava el partit per a inquietud d’un animat Bernabéu en aquesta freda nit de desembre.
Contra letal... del Madrid
Però una contra que Jovic va baixar bé utilitzant el cos per a Vinícius va acabar amb una altra assistència del brasiler, aquesta vegada per a Asensio, després de canviar el sentit de la jugada a l’altra banda. El balear clavava el seu cop amb l’esquerra per sota i segellava el triomf madridista en un derbi massa plàcid per a un Reial Madrid que es dispara en la classificació quan encara no s’ha arribat a l’equador de la Lliga. El gol premiava la clarividència dels de Carletto i castigava la imperícia dels de Simeone.
El gol va provocar la marxa de Correa i Cunha, aquesta vegada per Lodi i Suárez. El Cholo rellevava tot el seu atac sense haver inquietat gairebé Courtois. Sembla que a Simeone se li ennuega manejar tanta quantitat de recursos ofensius. No troba un dibuix que tregui el millor dels seus jugadors. Ancelotti, per la seva part, ha trobat l’equilibri ecològic d’aquest Reial Madrid madur que no rota, però matisa en cada partit la seva proposta ressuscitant jugadors com Jovic o Asensio, o fent-ne explotar d’altres com Vinícius o un Militão infranquejable. El triomf va ser tan merescut com plàcid. Hi ha una galàxia de diferència entre aquest Reial Madrid hivernal i l’Atlètic del desembre. Segur que al final de temporada serà una altra cosa.