Lleida: un club que va cap a la seva segona mort

El Lleida Esportiu va néixer el 2011 de les cendres de la Unió Esportiva Lleida, que després d’haver jugat a Primera la temporada 93-94 va tancar la paradeta a Segona B després de 72 anys d’existència. Des d’aleshores el nou club ha sobreviscut a la tercera categoria estatal, però una dècada després de la seva reencarnació els problemes econòmics tornen a abocar-lo a l’abisme. Diumenge passat els jugadors van decidir dir prou, cansats de la situació de precarietat: el club no paga no només les nòmines de jugadors i tècnics del primer equip ni de la resta d’empleats, sinó tampoc els arbitratges dels equips del planter. Una cosa que no només ha provocat sancions, sinó que ha provocat que els tres conjunts de la base (aleví, infanti i cadet) no poguessin disputar els seus partits el cap de setmana passat després que la Federació no hi designés col·legiats. ‼️ATENCIÓ: Un grup de seguidors del @Lleida_Esportiu salten al camp i entren a la llotja del Camp d'Esports de #Lleida com a protesta. Al descans del partit #2RFEF3 vs @TerrassaFC #futbolcat pic.twitter.com/GWWpJ5oQLN — Dani Badia (@danicatradio) 21 de noviembre de 2021 La setmana anterior la primera plantilla ja havia fet una aturada abans del partit contra el Cerdanyola. Diumenge, abans del Lleida-Terrassa, hi va haver quatre actes reivindicatius: el primer, una concentració davant el Camp d’Esports abans del xoc davant el Terrassa en la qual van participar els jugadors del primer equip i també els familiars dels del planter; quan l’àrbitre va xiular els jugadors i tècnics locals es van quedar un minut a la banda mirant a una llotja novament buida; al descans alguns aficionats van prendre la tribuna per simbolitzar el desgovern que hi ha; i al final del partit hi va haver una invasió pacífica del camp per solidaritzar-se amb la plantilla. «El vestidor està destrossat, pitjor que mai», reconeixia Gabri a sala de premsa. L’exblaugrana, ara tècnic del Lleida, se’n va anar directe al vestidor després de la derrota 0-1. Necessitava estar sol, estava molt tocat, com va confessar. I no va poder presenciar en directe les imatges de la invasió pacífica de camp, amb els aficionats abraçant-se als jugadors. «Al final aquestes situacions fan unir els grups. Afició i jugadors estan lluitant pel mateix, tots. Volem continuar competint i l’afició vol continuar anant al camp. No vull creure que es pugui acabar. Espero que no sigui així», va apuntar, després de l’amenaça de l’ajuntament de deixar-los sense camp. L’Ajuntament de Lleida portarà al Ple el final del conveni de cessió del Camp d’Esports al Lleida Esportiu si el club no en justifica el compliment. El passat 10 de novembre va donar 10 dies a l’entitat per presentar al·legacions davant un informe que enunciava els incompliments fiscals i socials. A més de l’impagament de les nòmines de la primera plantilla, dels tècnics i altres empleats i del deute amb la Seguretat Social, Hisenda va denunciar que el desembre del 2019 el Lleida devia 1.587.075,99 euros. ‼️ Invasió pacífica del Camp d'Esports de #Lleida a l'acabar-se el partit de lliga #2RFEF3 @Lleida_Esportiu 0 @TerrassaFC 1. Els aficionats se solidaritzen amb els jugadors #futbolcat pic.twitter.com/u1usoTiKuC — Dani Badia (@danicatradio) 21 de noviembre de 2021 La imatge de la ciutat «Ja n’hi ha prou», va sentenciar l’alcalde, Miquel Pueyo, que va assegurar que havien pres aquesta decisió en defensa de «la imatge de la ciutat, el Camp d’Esports i l’interès de l’esport base». El passat 5 d’octubre la Guàrdia Civil, en col·laboració amb funcionaris de la inspecció de Treball, van realitzar una inspecció administrativa al Lleida Esportiu en el marc de l’operació Strike 11, en la qual s’investiguen suposats delictes de frau a la Seguretat Social i blanqueig de capitals. «Cada any hi ha denúncies d’impagaments, però quan la Guàrdia Civil va entrar en un equipament municipal va augmentar la preocupació», explica a aquest diari Ignasi Amor. «Genera tristesa, és complicat i té moltes connotacions», assenyala el regidor d’Esports, que garanteix que si al final es retira l’ús del Camp d’Esports al club la pedrera continuarà jugant en equipaments municipals. Des que l’Ajuntament va llançar l’ultimàtum, consensuat amb tots els grups i que venç aquest dijous, no ha rebut comunicació del president, Jordi Esteve, que és copropietari del club junt amb el seu germà Albert. Tots dos es van fer càrrec del club fa una dècada després que Annabel Junyent, que havia guanyat la subhasta per heretar la plaça del Lleida, no presentés l’aval. Tatxo Benet, propietari durant 12 anys de la UE Lleida, li havia traspassat el seu paquet d’accions el 2010, però Junyent no va poder evitar la fallida del club ni tampoc va aconseguir reunir el milió d’euros a què s’havia compromès per heretar els drets federatius.

Lleida: un club que va cap a la seva segona mort

El Lleida Esportiu, que va néixer de les cendres de l’històric Unió Esportiva Lleida, s’aboca a l’abisme

L’ajuntament amenaça de treure-li el camp, i els jugadors i l’afició es planten

La Guàrdia Civil va registrar per sospites de frau a la Seguretat Social el club, que deu 1,6 milions d’euros a Hisenda

El més llegit