Jordi Llopart i els seus apòstols

Jordi Llopart tenia deixebles, apòstols que van conèixer la religió de la marxa gràcies als seus ensenyaments. Fa un any se’n va anar, però el seu evangeli esportiu va quedar com una escriptura caminant sobre l’asfalt des que el 1978 es va convertir en el primer atleta a guanyar una medalla d’or en un campionat d’Europa; molta més fama va adquirir quan dos anys després va arribar a la plata als Jocs de Moscou. Va passar abans de començar a implantar la seva doctrina; en convertir, per exemple, Dani Plaza en campió olímpic de Barcelona 92, fins que es va retirar a Canet. Fa un any va morir després d’una ennuegada. Però no se l’oblida. Aquest diumenge li tributen un homenatge al Prat, en record també del seu pare Moisès. No faltarà gairebé ningú entre els grans astres de la marxa espanyola. «Va ser una persona especial a la meva vida. De molt jove perquè volia assemblar-m’hi. Desitjava imitar-lo. Em va assessorar fins al punt de convertir-se en el meu ‘germà’ atleta i després en el meu entrenador a la recta final de Barcelona 92. Em va motivar per a l’or», compte Dani Plaza (55 anys), una de les estrelles que aquest diumenge anirà durant un quilòmetre en homenatge a Llopart, a partir de les 13.20 hores des del poliesportiu Sagnier del Prat. No faltarà Josep Marín. La rivalitat entre Llopart i Marín va arribar a cotes pròpies de les grans estrelles d’un clàssic futbolístic. La competència va ser tan gran que fins i tot van deixar de parlar-se, tot i que tot va canviar quan tots dos es van retirar. Marín (71 anys), campió d’Europa i subcampió del món, en els anys 80 del segle passat, glossa la figura de Llopart com el gran impulsor del canvi internacional en l’atletisme espanyol. «Ell va obrir el camí de la resta de marxadors. Tenir-lo al meu costat, i intentar guanyar-lo, va suposar un punt extra en la meva carrera esportiva». Chuso García Bragado, 52 anys, va posar fi a la seva etapa com a marxador als Jocs de Tòquio, després d’haver acudit a vuit cites olímpiques i 13 campionats del món, amb un títol i tres subcampionats. També anirà al Prat. «Ja m’havien desnonat com a atleta quan Jordi es va convertir en el meu entrenador. Em va convèncer perquè cregués en mi. Em va fer enfocar la marxa d’una altra manera i llavors van arribar les medalles». Mari Cruz Díaz (52 anys) es va convertir als 16 en la campiona d’Europa més jove de la història d’Espanya. «Sense ell, i sense el seu pare Moisès, cap de nosaltres hauria existit. Compartir equip amb ell em donava seguretat». Com a Reyes Sobrino (54 anys), campiona d’Europa a la pista coberta de Budapest el 1988. «Va ser la meva referència a l’equip espanyol i sempre se’l trobarà a faltar». Valentí Massana (51 anys) va ser un altre dels grans marxadors mundials que no fallarà a la cita del Prat. «Tenia una tècnica tan depurada, que encara avui haurien d’imitar els principals marxadors internacionals», indica qui va ser campió del món a Stuttgart (1993) i medalla de bronze als Jocs d’Atlanta 96. Teresa Palacio (63 anys) va ser pionera entre les marxadores. «Em van trucar la ‘Llopart femenina’». Diverses vegades campiona d’Espanya va compartir entrenaments amb el Jordi sota les ordres del seu pare Moisès. «Una vegada, Llopart pare em va dir: ‘fins que no suïs sang no tindré pietat de tu’. En aquella època el Jordi era impossible d’igualar». «Vaig començar amb set anys i la meva família em deia que m’havia d’assemblar al Jordi. Jo, a aquesta edat, no entenia res, però em vaig dir que havia de ser algú molt important si guanyava medalles. Sempre em va sorprendre l’elegància que tenia com a marxador», explica Eva Pérez (46 anys), que va participar en els Jocs de Sydney 2000. A part de marxador sabia com inculcar ensenyament. «Aconseguíem el que ens proposava. Era molt perfeccionista amb la tècnica. Era el meu conseller, però també el meu amic», recorda Emilia Cano (53 anys), que va participar en els Jocs de Barcelona. «El vaig conèixer el 1978 després de demanar-li un autògraf. Sempre dèiem el mateix: ’som enemics dins la competició, però amics a la vida’. Fins i tot vaig aprendre castellà per entendre’m amb ell», diu Raffaello Ducceschi, 59 anys, que va representar a Itàlia als Jocs de Los Angeles i Seül. «El millor és que el seu llegat continua viu. A mi i a molts ens va ensenyar com caminar, no només amb marxa ferma a la competició, sinó a la vida. Per això diumenge caminaré un quilòmetre amb l’esperit que ens va inculcar», confirma Basilio Labrador (54 anys), cinquè en els 50 quilòmetres del Mundial de Stuttgart del 1993. Són els amics, els ‘apòstols’ i els que van fer un referent de la marxa.

Jordi Llopart i els seus apòstols

Diumenge els grans marxadors de la història se citen al Prat de Llobregat per retre homenatge a la primera gran estrella d’aquesta especialitat atlètica.

No fallaran Dani Plaza, Josep Marín, Chuso García Bragado, Mari Cruz Díaz, Reyes Sobrino i Valentí Massana, entre altres figures.

El més llegit