Mireia Rodríguez trenca les barreres del gènere

«Recordo que érem al vestidor i els meus companys no paraven de parlar entusiasmats amb el president. No entenia res i em vaig acostar a preguntar què passava. Va ser llavors quan em van dir que sí, que podria competir aquest any i em van entregar l’equipament. Em vaig sentir com una nena amb joguina nova». Mireia Rodríguez (1990, la Roca del Vallès) fuig de protagonismes però la seva història és de les que estableixen les bases de canvi. Repeteix de forma insistent que ella no és referent de res però als seus 31 anys es convertirà en la primera dona que juga de forma oficial en categoria sènior masculina. Tot va començar amb un desig. Mireia, mare d’una filla i dona d’un futbolista, va aterrar a Albacete pels compromisos laborals del seu marit. I com a bona amant de l’handbol va començar a buscar equip. «Va trobar el telèfon en el Facebook del club i em va trucar per demanar-me jugar. Em va explicar que havia estat en equips d’entitat i jo li vaig explicar que no teníem capacitat per muntar un equip femení però que el 2019 diverses dones havien entrenat amb l’equip masculí i que podia fer-ho. Va acceptar», relata per a El PERIÓDICO el president del Club Handbol Albacete, José Roldán, que competeix en Segona Territorial de Castella-la Manxa. Aquesta decisió ho va canviar tot. Perquè la valentia de la Mireia en els entrenaments i l’atreviment de l’entrenador van convertir el desig de la jugadora en un fet històric. «L’equip femení més pròxim era a una hora i sé que tenia ganes de jugar. Per això, li vaig proposar disputar algun amistós i després li vaig plantejar la possibilitat de demanar a la Federació de Castella-la Manxa autorització per jugar. Tot i que li vaig advertir que seria difícil», ens explica José María Valerio, el tècnic que ho ha canviat tot. Unanimitat en la decisió «Mai vaig esperar que m’oferissin jugar. Em vaig fer la idea que aquest any no podria competir i em va sorprendre molt», assevera la Mireia. Perquè els passos no eren senzills i perquè ningú abans ho havia plantejat. No obstant, de vegades per fer caure un mur només cal intentar-ho i això és el que va fer el Club Handbol Albacete. Van trucar a la Federació territorial i davant la seva sorpresa la resposta va ser clara i concisa. María López, presidenta de l’entitat, es va involucrar al 100% per tirar endavant la fitxa de la Mireia i el resultat quedarà per a la història. «A nivell nacional no està permès l’esport mixt però en categories territorials depèn de la nostra Federació i com a dona, exjugadora i persona que té amigues que han deixat l’handbol perquè no tenien un equip pròxim, no podia negar-m’hi». Tenir una dona al capdavant va ajudar en els primers tràmits. Però no va ser decisiu. Perquè al final la resposta va ser unànime per part de tots els integrants de la lliga. «S’havia de parlar amb la resta d’equips i cap s’hi va oposar. Al contrari, tots la van començar a admirar i ens deien ‘quin valor que té’». De l’obstacle, la Mireia i els seus van fer un trampolí. I ara, el món de l’handbol els mira donant-los les gràcies. «Som conscients que hem obert una porta perquè ja ens han trucat de diversos equips dient-nos que hi ha dones, que van deixar l’handbol per ser mares, que volen començar a entrenar amb homes per tornar a activar-se. Però és una pena que això sigui notícia quan hauria de ser una cosa normal», proclama la presidenta de la Federació. Un esport sense gènere I en les seves paraules es reuneix el sentir de tots els protagonistes. Han canviat les regles del joc però cap vol medalles. Al contrari. «La paraula referent se’m queda enorme, més noies de les que ens pensem estan entrenant amb homes. Per a mi referents són aquelles que fins i tot competint en l’elit se les apanyen per quadrar els horaris d’entrenament, família i feina», recalca la central catalana que ha deixat sense qualificatius l’handbol d’Albacete. Sobre el 40x20 assegura que li queda treballar una mica el físic i agraeix que ningú s’arrugui davant la seva presència a la pista. Fora dels terrenys de joc prefereix passar desapercebuda i dona la paraula a d’altres. Com al seu president, que insisteix exultant que han fet història però que l’objectiu continua sent un altre i és el deixar clar que l’esport no té gènere. «Tant de bo les juntes que gestionen l’esport base comencin a pensar en aquesta possibilitat». José Roldán ha trobat la tecla per promocionar l’esport femení. El seu tècnic, que segueix a la recerca de patrocinis per a l’equip, ha convertit un Segona Territorial en el referent del moment. Perquè la lliga no ha començat encara però hi ha fites que valen més que un simple trofeu.

Mireia Rodríguez trenca les barreres del gènere

Es convertirà en la primera dona a competir amb un equip sènior masculí

La Federació de Castella - La Manxa autoritza, amb la unanimitat de tots els clubs, que Mireia competeixi amb el Club Handbol Albacete masculí

«Moltes més dones del que ens pensem entrenen amb homes», assevera la protagonista

El més llegit