Old Trafford espera els somnis dels Dragons Catalans a la final de la Superlliga

Veure un equip de rugbi de Perpinyà jugant a la Lliga anglesa no és una cosa gaire comuna. Que es classifiqui per a la final de la Superlliga vencent rivals d’altíssim nivell i vagi a disputar-la a Old Trafford davant 70.000 espectadors, encara ho és menys (19.00 hores). Aquest és el cas dels Dragons Catalans, un equip francès amb arrels catalanes format l’any 2000 fruit de la unió de dos clubs: el XIII Catalan i l’AS Saint-Estève. El seu president, Bernard Guasch, anomenat ‘el carnisser’ per ser propietari d’una empresa de productes carnis, va veure futur en la fusió dels dos conjunts. «Es portaven molt malament entre ells. La situació econòmica era molt dolenta i els jugadors dels dos equips exigien cobrar però no podien. A la Lliga feia falta més professionalisme i jo, que he sigut jugador dels dos clubs, vaig pensar que ajuntar-los podia ser una bona idea». I vaja si ho va ser. Un club nascut del no-res disputarà la final de la Superlliga. De pare a fill Els que coneixen Bernard el defineixen com un home senzill i xerraire, malgrat que al seu estadi, l’Stade Brutus, el rebin com una eminència. Nascut a Perpinyà, és fill de Jose Guasch, un republicà exiliat que es va convertir en jugador professional de rugbi, i va arribar a jugar per a la USA Perpignan. El seu somni era obrir una carnisseria a la ciutat, per la qual cosa va haver de demanar un préstec al seu club, que es va negar. Davant la negativa, l’equip francès XIII Català va decidir que li concediria el suport si hi fitxava. Dit i fet. El pare, inconformista com el seu fill, no en va tenir prou amb obrir-ne només una i en va obrir algunes, fins al punt de convertir-se en un important majorista de la indústria càrnia francesa. Avui dia el fill manté l’empresa familiar, malgrat estar més centrat en el rugbi. «És un dia històric per a França i Catalunya. Vam començar aquesta història fa 16 anys, quan érem un simple equip de la França profunda que anava a jugar a Anglaterra. Somiàvem arribar algun dia a una final, però mai ens ho vam plantejar com un objectiu realista. En els últims anys les coses s’han fet molt bé, i ens hem guanyat el dret a somiar», assegura Bernard Guasch. La pandèmia ha trastocat els plans del club i n’ha afectat l’economia. «La Covid ens va colpejar durament des del seu inici. Ha sigut un any i mig bastant complex a nivell econòmic. No obstant, en l’àmbit esportiu hem estat esplèndids. No ens podem queixar». No són novells No són novellsNo és la primera vegada que el conjunt entrenat per Steve McNamara disputa un partit d’aquesta importància. De fet, es podria dir que els seus pupils ja són experts a alçar trofeus en estadis de renom. El 2018 els Dragons es van proclamar guanyadors del Challenge Cup a Wembley i el 2019 van guanyar la Superlliga al Camp Nou. Avui, buscaran repetir la gesta al Teatre dels Somnis. En cas d’aconseguir-ho es convertirien en el primer equip no anglès en guanyar la final del trofeu europeu més prestigiós. El rival no és cap altre que el totpoderós Saint Helens, el vigent campió de la Superlliga que buscarà aconseguir el 16è títol de la seva dilatada història. A les grades, prop de 2.000 colls encoratjaran amb totes les seves forces els Dragons Catalans. Un equip que Guasch va aconseguir mobilitzar en el seu moment, quan el rugbi a Perpinyà era motiu de conflicte i separació. Quinze anys després del seu debut a la Superlliga, la ciutat fronterera viurà un dels episodis més memorables de la història. Passi el que passi, els Dragons Catalans ja formen part de la història. Ara volen contribuir a forjar un futur daurat per al rugbi francès.

Old Trafford espera els somnis dels Dragons Catalans a la final de la Superlliga

L’equip francès amb arrels catalanes disputarà aquest dissabte a Manchester la final de la Superlliga davant 70.000 espectadors.

El club de Perpinyà aspira convertir-se en el primer campió no anglès de la competició més prestigiosa del rugbi europeu.

El més llegit