Nadal salva el seu primer ‘match ball’

La lluita per veure qui serà recordat com el millor jugador en la història del tennis continua. Roger Federer, Rafael Nadal i Novak Djokovic arribaran al 2022, 19 anys després que el primer conquistés el seu primer gran, amb 20 títols de Grand Slam cada un després del fallit intent del serbi diumenge després d’enfilar-se en solitari com el tennista més premiat de la història quant al nombre de ‘majors’. Djokovic va ser escombrat de la pista per un Daniil Medvedev incommensurable (triple 6-4) i el balcànic haurà d’esperar per complir el seu somni. El domini del denominat ‘Big Three’ ha arrasat diverses generacions de tennistes, fins al punt que 60 dels últims 73 grans han sigut guanyats pel suís, el mallorquí i el serbi. Des del 2009, quan l’argentí Juan Martín del Potro va conquistar l’US Open, han sigut només sis tennistes, comptant Medvedev, els que han aconseguit sumar almenys un gran triomf i fer-se un lloc entre tanta tirania. L’escocès Andy Murray i el suís Stan Wawrinka, amb tres grans títols en aquell període, són els que s’emporten la palma i han impedit que els tres grans monstres del tennis sumessin algun gran títol més en el seu palmarès. Malgrat la seva derrota a la final de l’US Open, la sisena que perd a Nova York, Djokovic continua sent el principal favorit a situar-se en solitari en la carrera per ser el millor de la història. I és que la pròxima cita de Grand Slam és l’Obert d’Austràlia, el mes de gener de l’any que ve, un torneig que li va com a anell al dit ja que aspira al seu desè títol a Melbourne –ha guanyat les nou finals que ha disputat–, que seria el quart de forma consecutiva. Pràcticament descartat Federer als seus 40 anys per augmentar el seu palmarès, alhora que les lesions li han impedit competir, no sembla Austràlia el millor torneig per a Nadal, on només ha triomfat una vegada, el 2009. És d’esperar que d’aquí quatre mesos estigui recuperat de la lesió al peu esquerre que l’ha obligat a posar punt final a la temporada abans del desitjat, renunciant a Wimbledon, els Jocs de Tòquio i l’US Open, entre altres tornejos, una absència que l’ha relegat a la sisena plaça de la classificació ATP. La gran oportunitat de Nadal d’augmentar el seu palmarès quant a grans es refereix continua sent Roland Garros, el seu torneig fetitxe. Derrotat per tercera vegada a París aquest any, segona davant Djokovic, arribarà el manacorí al Bois de Boulogne amb la intenció de sumar el que seria el seu catorzè títol a la capital francesa, uns números estratosfèrics i que difícilment aconseguirà mai ningú. Malgrat tot, continua sent el favorit com a millor jugador sobre terra de la història que és. Wimbledon també sembla un escenari propici per a Djokovic, cinc vegades guanyador en l’herba londinenca i vigent campió. Finalment, l’US Open, on Nadal ha guanyat fins i tot en quatre ocasions, és l’últim gran de l’any i, possiblement, el més obert ja que el nombre de tennistes que opten a la victòria augmenta de forma considerable. I el millor exemple és que en els dos últims anys els guanyadors han sigut Thiem i Medvedev. L’edat L’edatEn qualsevol cas, a l’hora de parlar de Federer, Nadal i Djokovic no s’ha d’obviar que tots tres tenen una edat que en qualsevol altra època possiblement ja estarien retirats, o a punt, especialment l’helvètic, que a l’agost va arribar a la quarantena. El mallorquí, amb 35, i el serbi, amb 34, noten ja l’empenta dels tennistes que estan cridats a cobrir el lloc que, per lògica, han d’anar deixant. Medvedev, que diumenge va sumar el seu primer Grand Slam; Thiem, vencedor de l’US Open el 2020; el grec Tsitsipas i un Alexander Zverev que aquest any ha fet un salt de qualitat i truca a la porta d’un títol de Grand Slam, són els més ben col·locats per discutir l’hegemonia dels tres grans dominadors del tennis en les dues últimes dècades. D’alguna manera, i com va reflectir ‘The Washington Post’ ahir, amb la seva derrota davant Medvedev, «Djokovic es va estavellar contra el futur del tennis». D’alguna manera, el número u representava la vella escola de la qual forma part juntament amb Federer i Nadal, i va perdre de forma aclaparadora. No obstant, l’ambició de Djokovic i les seves ganes per ser el millor de la història van quedar reflectides en les seves paraules en la roda de premsa després de la seva dolorosa derrota davant Medvedev. «Arribaran coses noves, reptes, i sobretot aprendre de derrotes com la que he encaixat aquest diumenge», va destacar Djokovic. «El missatge a treure és que he d’aprendre i tornar a la competició més fort que mai, mantenir-me en la lluita, motivat, sentir amor per l’esport, disfrutar a la pista i alleujat que la lluita per un gran objectiu ja va arribar al seu final». Federer, Nadal i Djokovic porten més de tres lustres de rivalitat, possiblement la més gran en la història de l’esport. Des que el 2003, fa la barbaritat de 18 anys, el suís, a punt de complir 22 anys, va aixecar a Wimbledon el seu primer títol de Grand Slam, ha acaparat la recent història del tennista juntament amb els seus dos grans competidors. El 2005 se li uniria Nadal amb el primer dels seus tretze Roland Garros i el 2008 Djokovic amb el primer dels seus nou Obert d’Austràlia. Va ser possiblement el seu dia més feliç, al contrari que diumenge, quan va encaixar la derrota més cruel, la que completava el cercle d’un any inigualable.

Nadal salva el seu primer ‘match ball’

L’espanyol, Federer i Djokovic arribaran al 2022 amb vint títols de Grand Slam cada un

El més llegit