L’esmunyedís últim partit de Quico Cortés

És un dimarts calorós de juliol i Quico Cortés tanca les maletes que l’han de portar al seu últim partit. Després de més de 20 anys en l’elit de l’hoquei herba, el seu camí acaba a Tòquio. Un any més tard del previst, un any més gran. El porter i capità de la selecció espanyola havia decidit treure’s les guardes (proteccions), el casc i perdre en un traster l’estic l’agost del 2020 després de la disputa dels Jocs Olímpics que mai van ser. Amb 38 anys, el de Terrassa afronta ara per fi el final, tortuós i inimaginable, d’una carrera impecable iniciada als 6 anys en algun dels camps d’entrenament de l’històric Egara, club de la seva vida. «A aquesta edat, a l’escola no hi ha porters, però jo vaig veure que als altres camps, on jugaven els grans, sí que n’hi havia. Vaig dir que volia ser porter i em van dir que encara no tocava, que més endavant. I em vaig negar a jugar dues o tres setmanes. Fins que un entrenador em va portar les proteccions... I des d’aleshores no me les he tret», explica Cortés, un home que emmagatzema coses entre cella i cella. Desena de quilos extra Llavors era el nen que arrossegava la bossa més gran de l’equip, el que sortia més tard al camp i el que arribava tard al refresc postpartit. Avui surt a jugar amb una desena de quilos extra a sobre, els que suposen el vestit del porter d’hoquei herba. Aquesta càrrega també se la traurà de sobre el pròxim –espera– 5 d’agost, quan es disputi la final dels Jocs Olímpics de Tòquio. «Volem millorar Rio-2016, arribar a semifinals i lluitar per una medalla», comenta sobre les seves aspiracions. Cortés no es vol ni no imaginar que el seu últim partit no acabi en victòria i, per tant, amb medalla: «Si és una derrota, a quarts o en fase de grups, serà una forta decepció, una barreja bèstia de sentiments, no sé com reaccionaré». De moment, el seu primer partit a Tòquio s’ha saldat amb empat contra l’Argentina (1-1). Llegenda de l’hoquei herba, Cortés busca arrodonir a 325 partits el seu rècord de partits internacionals, xifra que suposaria haver arribat a la lluita per les medalles. Va debutar en la selecció el gener del 2003 i Tòquio suposa ni més ni menys els seus quarts Jocs Olímpics. «El que ha fet que no m’hi hagi pogut desenganxar mai ha sigut que no he trobat res que em motivés més», explica. Mentre ell seguia, veia com companys i amics anaven deixant l’hoquei: amateur a Espanya, requereix encaixar al puzle peces com el mateix esport, la feina i la família. «He prioritzat l’hoquei per sobre de tot. La feina m’ha acompanyat, el meu entorn, la meva família i nòvia m’han entès i ha sigut fàcil. Si alguna d’aquestes potes m’hagués fallat hauria hagut de prendre decisions», afegeix. Per raons biològiques, cada temporada Cortés era més veterà en un vestidor cada vegada més jove. «La gent jove et rejoveneix, agafes hàbits que no et tocarien per edat, converses... Et fa sentir viu, et dona més energia i et fan estar al seu nivell físicament», apunta. Fer de tot Però el puzle té cada vegada més peces i calia posar una data per deixar-lo. L’any pandèmic ha suposat una pròrroga fàcil –«5 minuts», diu– de negociar a casa. «El moment de deixar-ho és superoportú. El pes familiar és molt gran, crear una nova vida, però també els amics, coses que em comencen a venir molt de gust i que després de més de 20 anys seria forçar-ho», sentencia. «La meva vida ha evolucionat. No podria seguir més perquè baixaria la motivació per l’hoquei, les meves ganes d’entrenar-me, patiria físicament i no donaria el rendiment», afegeix. La Covid ha privat Cortés que la seva gent estigui en el seu comiat en directe. És aquesta mateixa gent que es pregunta: ¿Què farà a partir de l’agost si no sap parar quiet? «Disfrutar de la muntanya, l’hivern, anar en bici... M’he apuntat a classes de pàdel, de tennis... Faré de tot». No es descarta que els seus dos gossos, Lucca i Leo, s’escapin de casa al veure que cada dia vol sortir a córrer amb ells.

L’esmunyedís últim partit de Quico Cortés

El porter i capità de la selecció espanyola d’hoquei herba es retira a Tòquio, un any més tard del previst, després de més de 20 temporades en l’elit

El combinat espanyol debuta amb empat davant l’Argentina, campiona olímpica

El més llegit