El Reial Madrid volia tapar amb celeritat la ferida que va deixar oberta Zidane i Ancelotti ha arribat per al càrrec en el seu paper, amb missatges clars: «L’objectiu és guanyar, la Lliga, la Champions i la Copa. Farem un futbol ofensiu, intens, espectacular. Tinc molt bon record dels anys que he passat aquí i crec que repetirem una cosa bona», va aventurar l’italià en la seva posada de llarg, una altra vegada, com a entrenador blanc.
Per tapar el buit que ha deixat Zidane, Florentino ha recorregut a un perfil molt similar, a l’únic que es pot assenyalar com a mentor del francès en la seva breu etapa de formació. Tres vegades campió d’Europa, tantes com el predecessor en el càrrec, sempre a la recerca del somni continental.
No importa que sigui una altra segona etapa d’un tècnic a la banqueta blanca, després que el segon periple de Zidane en el lloc hagi acabat entre insatisfaccions i retrets, però Florentino Pérez està davant un dels moments més complicats del seu mandat i recorre a un vell conegut, un camí ja trillat, pel qual ja va transitar amb èxit, tot i que va ser amb altres mitjans i també va acabar perquè no va complir les expectatives del president blanc.
La d’Ancelotti va ser com tantes altres sortides amb Florentino Pérez en la presidència, amb friccions i algun retret que un altre, a compte del seu equip i mètodes de treball, per justificar l’acomiadament.
Però res importa ja. Ancelotti, tan elegant com sempre, en la vestimenta i en l’ús de la paraula, relaxat, comentant amb els periodistes com qui es troba amb vells amics, es va mostrar entusiasmat i agraït al Madrid:«M’agradaria cantar de nou al Bernabéu», va dir entre somriures, tot i que fos un acte de presentació molt fred, en una desolada sala de premsa, sense presència, ni una paraula, d’un Florentino Pérez absent des de l’anunci de la frustrada Superlliga, només va aparèixer en una foto a les xarxes socials. «Amb el president ha parlat només una estona», va confessar un Ancelotti que tampoc ha dit res sobre si Raúl formarà part del seu cos tècnic, emparat amb la celeritat dels esdeveniments.
El problema de la plantilla
Ancelotti es trobarà a Valdebebas una plantilla extremament devaluada en comparació amb l’equip amb el qual guarda el record de l’èxit de la desena Champions, a més d’una ratxa històrica de 22 victòries seguides. «Tenim moltes opcions, vull fer una avaluació amb calma. No he tingut temps de parlar amb el club, però hem de reduir una mica la plantilla», va reconèixer un Ancelotti que va mostrar confiança en la vella guàrdia, des d’Isco fins a Marcelo, passant per una seguretat gairebé desmesurada en el que hi ha. «Tinc molt bon record dels jugadors amb els quals vaig ser aquí i crec que amb aquesta plantilla podem lluitar pels títols», va dir sense miraments.
També per a un Gareth Bale amb contracte i que ha de tornar a la disciplina blanca després de l’Eurocopa: «No ha jugat gaire en la Premier League, però ha marcat molts gols. El conec molt bé i si té la motivació pot fer una gran temporada», va discernir un Ancelotti amb confiança per a tothom.
Un problema que tindrà és que no serà la mateixa plantilla amb la qual compta ara mateix, primer hi ha la possible venda d’un Varane que no ha renovat a un any de sortir gratis, i entre tots els temes s’alça la no-renovació de Sergio Ramos. «Està clar que ha sigut un jugador molt important i sé que està negociant per a la renovació, però no en conec els detalls. Encara he de parlar amb el club de tot això», va argumentar en un primer moment l’italià, que en una altra resposta va deixar una reflexió sobre el tema: «No em vaig imaginar un Madrid sense Ancelotti, però va passar, tots hem d’acceptar-ho», va deixar caure.