Revolució a Europa

Dissabte arribarà la gran oportunitat de l’Atlètic i diumenge serà el torn del Lilla. Tant el quadro blanc-i-vermell com el club francès tenen l’oportunitat de reforçar la revolució que es viu aquest any al continent europeu amb un canvi de guàrdia evident a les principals lligues. Només el Bayern de Munic, que va encadenar el seu novè títol consecutiu, ha prolongat la seva hegemonia. El City va desbancar el Liverpool, l’Inter ha acabat amb la dictadura de la Juventus i l’Sporting de Portugal va liquidar dues dècades de domini del Porto i el Benfica. Són només tres exemples d’una mutació que ha afectat més països. Espanya i França també apunten cap a un nou rei. El fracàs de Pirlo Només a la Bundesliga s’ha mantingut una continuïtat, amb el gegant germànic com a campió intractable per davant del Leipzig i el Dortmund, que també van acabar per darrere del Bayern el curs passat amb els llocs intercanviats. Res hi ha en joc per dalt en l’última jornada germànica. Fins i tot Joachim Löw va anunciar ja la llista de 26 de convocats per a l’Eurocopa. El quadro muniquès ha igualat la marca de la Juventus, que va conquerir nou ‘scudettos’ consecutius, l’últim amb Sarri a la banqueta, abans de claudicar aquesta temporada, just en l’estrena d’Andrea Pirlo, que ni tan sols té assegurada la seva presència a la Champions. La vecchia signora és cinquena ara. Necessita un triomf a Bolonya combinat amb alguna ensopegada del Nàpols o el Milan. L’Inter surt de la letargia Per davant queden l’Atalanta i l’Inter, que ha conquerit la seva primera lliga des del 2010. El Milan es va proclamar campió el 2011 abans de la tirania de la Juve, que ha viscut un curs nefast. Antonio Conte, el tècnic amb qui els blanc-i-negres van iniciar el seu cicle guanyador, ha acabat amb la seva ratxa. «Quan comences un camí necessites paciència. La victòria és efímera i enganyosa si no crees bases sòlides» Antonio Conte / Tècnic de l’Inter «No soc un mag, existeix una gran bretxa per tancar», va dir el volcànic entrenador quan va arribar al club blau-i-negre el 2019. L’Inter havia acabat quart, a 11 punts de la Juve. El primer any va ser complicat i en aquest segon ha fracassat a la Champions. Va acabar últim en la fase de grups, però es va animar a la Lliga fins a conquerir el títol. «Quan comences un camí necessites paciència. La victòria és efímera i enganyosa si no crees bases sòlides», apunta l’exseleccionador italià. Pep, a buscar el triplet Més moviment hi ha hagut a la Premier en els últims temps. Si el curs passat va triomfar el Liverpool amb 18 punts d’avantatge sobre el City i 33 sobre el Manchester United, en aquest exercici l’equip de Guardiola ha recuperat la corona que va conquerir el 2019 amb la mateixa contundència que els ‘reds’. Campió també de la Copa de la Lliga, el bloc celeste aspira a certificar un brillant triplet a la final de la Champions contra el Chelsea del dia 29. «És un èxit immens, al començament de temporada la Premier és el títol més important per a nosaltres. Ha sigut la Lliga més dura de totes, sempre la recordarem per com l’hem guanyat», va valorar l’extècnic blaugrana. Ni Porto ni Benfica El canvi de règim el representa com ningú l’ Sporting de Portugal, que ha conquerit la corona lusitana per primera vegada des del 2002. Durant les dues últimes dècades s’havien repartit els èxits el Porto i el Benfica, cada un amb els seus cicles de glòria. En el campionat passat el títol va ser per al club de l’estadi del Drac, mentre que els lisboetes van acabar segons i el Braga tercer. L’Sporting ni tan sols va entrar al podi. En aquest curs, amb el porter Adán i el carriler Pedro Porro com a titulars indiscutibles, han conquerit un meritori títol. El retorn del Rangers Nostàlgic ha sigut també l’èxit del Rangers a Escòcia després d’una dècada d’èxits del Celtic. Amb el mític Steven Gerrard a la banqueta, el conjunt protestant ha acabat la lliga invicte amb 102 punts, 25 més que el seu enemic de sempre. Amb 32 triomfs i 6 empats, 92 gols a favor i 13 en contra, el domini del campió ha sigut tremend. L’exjugador del Liverpool ha dirigit amb mestria un Rangers que ha recuperat la seva grandesa després de terribles penúries. En la temporada 2012-13 va ser relegat a la quarta divisió pels seus deutes, però la seva massa social es va mantenir ferma, va anar avançant amb paciència i ha recuperat l’hegemonia després de dos subcampionats. El Besiktas, per un gol En altres lligues menys rellevants també hi ha hagut canvis en el poder. A Turquia, per exemple, el Besiktas va segellar el seu 16è títol de lligues el cap de setmana passat en un duel igualadíssim amb el Galatasaray, el club més premiat del país. Tots dos van acabar amb 84 punts i el Besiktas va cantar la victòria per un sol gol. Succeeix en el palmarès el Basaksehir. A Ucraïna, mentrestant, el Dinamo de Kíev ha posat fi a quatre lligues consecutives del Shakhtar. I ho ha fet amb Mircea Lucescu, el veterà preparador de 75 anys que va triomfar en el passat amb el conjunt de Donetz. El PSG, en perill L’Atlètic, campió per última vegada el 2014, intentarà aquest dissabte reforçar aquesta rebel·lió europea amb un triomf a Valladolid, mentre el Lilla buscarà el seu primer títol a la Lliga francesa des del 2011, quan militava en les seves files un jove Eden Hazard. En té prou guanyat l’Angers, un dels tres clubs que ja el va derrotar en aquesta Ligue 1, al costat de l’Stade Brestois i el Nimes. Una victòria del líder acabaria amb la supremacia del PSG en l’última dècada, només tallada pel Montepellier (2012) i el Mònaco (2017).

Revolució a Europa

L’Atlètic i el Lilla aspiren a reforçar aquest cap de setmana el canvi de règim a les principals lligues continentals

El Bayern, que va sumar el seu novè títol consecutiu a la Bundesliga, és l’únic que segueix ferm al tron.

El més llegit