El Barça firma una altra tarda funesta per acomiadar-se de la Lliga

D’empat en empat fins a la derrota final d’un caòtic Barça que va marxar abatut del Camp Nou. Tarda funesta per a un equip que va firmar el seu epitafi en aquesta Lliga amb la caiguda davant el Granada, prolongada després pels empats davant Atlètic i Llevant fins que va arribar Santi Mina per firmar l’ensorrament de l’equip de Koeman, que marxa sumant cinc punts dels últims 15 possibles. Ni les matemàtiques sostenien ja un equip moribund.

I això que la tarda era assolellada. Surt Messi. Qui sap si és el seu últim partit al jardí que ha cultivat amb mim des de fa lustres al Camp Nou. Mira cap amunt. No hi ha una ànima. Mira cap al no-res. Com aquest desconcertant Barça, capaç de dominar el partit i fins i tot de jugar bé la primera meitat i embrutar-lo, com sempre, a la segona. Juga, té la pilota, crea perill, marca un gol, emparat amb la vella connexió –va centrar Busquets amb extrema delicadesa i Leo va cabotejar amb delicadesa extrema– per quedar despullat per darrere, on fins i tot Ter Stegen sembla un porter terrenal. Un xut a porteria del Celta, un gol, amb l’alemany petrificat sense tirar-se ni tan sols a la gespa. Ni es va tacar els guants Marc-André sorprès per aquest xut de Santi Mina.

Tarda assolellada. Surt Koeman a la banqueta deixant el seu Barça amb el tradicional 3-5-2, enviant, de nou, Dembélé a la funció de carriler dret, deixant així que Ilaix ompli el buit del sancionat De Jong. Surt Koeman sense saber si és el seu últim partit en un Camp Nou on no ha vist un sol culer en nou convulsos mesos on ha tingut tres presidents mentre li tocava gestionar la decadència d’un equip que s’autodestrueix en cada partit.

Fet el recompte de la primera meitat, tant Leo com Ronald no voldrien elevar la seva mirada cap als marcadors gegants d’un temple deshabitat per la pandèmia des de fa any i mig per evitar certificar, en un partit més, que l’equip no té solució. Emet senyals de recuperació, però després el tradicional retorn a la podridura.

Va pressionar bé a l’inici, va moure ràpid la pilota, que va aconseguir recuperar amb immediatesa, mentre Busquets continua tenint agilitat extrema al seu cap per trobar Leo, tot i que estigui envoltat de defenses celestes. I el 10 es va disfressar de vell 9 amb una rematada de cap en la qual va modificar amb astúcia la direcció de la pilota.

El que no es pot modificar, vist això (Granada, Atlètic, Llevant, Celta...), és la tendència depressiva d’un Barça que es defensa caòticament. L’equip gallec ni tan sols va haver de trepitjar l’àrea blaugrana per despullar l’equip de Koeman. Fa temps que surt a la gespa sense roba. És igual que faci fred o sol. Va amb les vergonyes a l’aire.

Tendència depressiva

El tècnic neerlandès va activar el botó del canvi al descans traient Pedri, que es va quedar sense gasolina fa setmanes, exhaust de tant esforç, i va col·locar al camp Riqui Puig, que amb prou feines havia jugat cinc minuts en les set últimes trobades. És a dir, Busquets, escortat per un adolescent (Ilaix) i un ‘teenager’ (Riqui), tenint, a més, Ter Stegen ofegat en una crisi d’autoestima. No parar amb les mans i se’l veu matusser amb els peus. Vaja, no és qui sempre ha sigut, malgrat que va aturar el xut de Denis en la segona meitat. Veient que el dinamisme del jove de Matadepera no era suficient, el tècnic va agitar la coctelera i va canviar la pissarra. Va fer sortir Dest, va enviar Piqué a la dutxa i va recuperar el 4-3-3, una tècnica que solia estar en desús, alterant després el paisatge de l’atac. Va tornar a treure Dembélé i Griezmann, dos dels tres fitxatges més cars de la història del club (el primer és Coutinho i està lesionat des del desembre), per jugar-se les mínimes opcions d’aspirar a la Lliga amb Braithwaite i Trincao.

El Barça va acabar amb 10 jugadors per l’expulsió de Lenglet, una altra més. En només 10 minuts va veure dues grogues el central francès, símbol del desconcert d’un equip que es va arrossegar sense ànima, ni estimulat per la caiguda de l’Atlètic.

Retratat en l’ocasió, una increïble ocasió que va fallar Braithwaite. El danès estava sol davant la porteria quan va tirar la pilota gairebé al banderí de córner. El 9 del Barça és Martin. El 9 que va fallar un gol que no es pot fallar. I el Celta va acabar guanyant el partit que el Barça no va voler ni va saber guanyar gràcies al gol de Santi Mina acomiadant-se de mala manera. Pot ser que Koeman ja no torni a aquesta banqueta. ¿I Messi? Si mira al seu voltant, ja sap el que hi ha. Terra cremada, com a Lisboa.

FITXA DEL PARTIT

Barça: Ter Stegen (4), Araujo (5), Piqué (4), Lenglet (4), Dembélé (4), Jordi Alba (5), Ilaix (5), Busquets (6), Pedri (5), Messi (6) i Griezmann (4)

Entrenador: Ronald Koeman (4)

Canvis: Riqui Puig (5) per Pedri (m. 46); Dest (4) per Piqué (m. 69); Braithwaite (4) per Griezmann (m. 70); Trincao (4) per Dembélé (m. 70); Pjanic (s.c) per Ilaix (m. 85).

Celta: Iván Villar (6), Kevin Vázquez (6), C. Domínguez (5), Nestor (6), Aarón (6), Fran Beltrán (7), Brais Méndez (7), Denis Suárez (6), Nolito (5), Santi Mina (9) i Aspas (6).

Entrenador: Cacho Coudet (8)

Canvis: Solari (6) per Nolito (m. 68); Baeza (5) per Iago Aspas (m. 78); Sotelo (s.c.) per Fran Beltrán (m. 93)

Gols: 1-0, Messi (m. 28); 1-1, Santi Mina (m. 38); 1-2, Santi Mina (m. 89)

Àrbitre: De Burgos Bengoetxea ( ), basc

Targetes grogues: C. Domínguez (m. 50); Riqui Puig (m. 55), Lenglet (m. 73 i m. 83).

Targeta vermella: Lenglet (m. 82)

Estadi: Camp Nou

Espectadors: 0.