¿Passen els joves del futbol?

«El 40% dels joves dels 16 als 24 no miren el futbol». Aquest és un dels arguments que va utilitzar Florentino Pérez per apuntalar la necessitat de la Superlliga. Un estudi de l’Associació de Clubs Europeus (ECA per les seves sigles en anglès) assegurava que un 40% dels joves no té cap interès en l’esport rei, però també que un 34% dels adults entre 45 i 55 anys tampoc. «S’ho va inventar per justificar la Superlliga», li rebat Jaume Roures, fundador de Mediapro. Sigui o no així, el futbol intenta establir formes per enganxar les noves generacions, aquestes que viuen d’esquena a la televisió mentre veuen el món a través de les finestres dels seus dispositius electrònics. «La televisió com l’enteníem ha deixat d’interessar-los» Gregorio Luri Pedagog Els que recorden la tele en rombes consumien el que fessin en els dos únics canals que hi havia. Amb l’explosió de canals i la competència sorgida amb internet el joc canvia per complet, sobretot entre els més joves. «La televisió com l’enteníem ha deixat d’interessar-los, prefereixen la comunicació directa a través dels mòbils», assenyala el pedagog Gregorio Luri. Adeu a l’esport en grup Maestro, llicenciat en Ciències de l’Educació, doctor en Filosofia i autor de nombrosos llibres de pedagogia, comenta que el canvi de tendència en els hàbits de conducta dels adolescents es va començar a detectar fer una dècada. Luri posa l’accent també en el fet que es desvinculin dels esports d’equip a l’entrar en l’adolescència, punt en el qual l’enquesta de l’ECA assenyala que el desinterès del futbol passa d’un 16% a un 40%. «Em fa la sensació que tot i que Florentino i altres l’hagin utilitzat en el seu benefici, des del 2011 trobem pistes que van per allà. Des del 2011 han aparegut diversos estudis als EUA i a Europa i coincideixen en el mateix: els nois abandonen esports en grup entorn dels 12-13 anys, igual que ho assenyalen les enquestes sobre hàbits esportius del CSD. I això em fa sospitar que alguna cosa passa entre els 11-12 anys, perquè en aquesta edat molts deixen de llegir. Intuïtivament la sospita va a les pantalles, als videojocs». Molts se senten més atrets per la idea de jugar a futbol en un camp virtual que en un de real. Capacitat d’atenció La sospita és que rere les pantalles hi ha també la dificultat de mantenir l’atenció que es detecta en la generació Z, entre els nadius digitals. «Els joves tenen menys capacitat d’atenció sens dubte, tot i que soc prudent en relacions causa-efecte, a totes les escoles et diuen que els costa mantenir una activitat més enllà de 15 minuts». Si 15 minuts sembla molt, els 90 d’un partit de futbol ja s’entreveu com una odissea per a alguns. «Els joves d’avui dia consumeixen el futbol d’una manera molt diferent», apuntava Gerard Piqué a ‘Universo Valdano’. «Són moltíssims partits i és molt difícil tenir per a aquesta gent jove la concentració 90 minuts. Potser s’han de canviar petites coses de l’esport però no ens podem quedar estàtics. Perquè si no hi haurà un moment en què la gent deixarà de mirar el futbol», avisava el central. Nous rivals «Ha sigut un canvi generacional. Els mil·lennistes hem crescut amb el futbol en obert. De petit en consumia més», comenta Oriol Sanz, de 21 anys. «Les generacions anteriors aguanten partits de dues hores i a nosaltres ens costa més. Tenim altres hàbits de consum», apunta Quique Briz (20). Alguns dels joves consultats assenyalen que el fet que la majoria de partits siguin de pagament dificulta l’accés i seguiment, davant alternatives gratuïtes com Youtube i Twitch. «No crec que hagin perdut interès, però hi ha alternatives amb més facilitat per accedir-hi», assenyala Marc Orozco (20). «L’augment de retransmissions de pagament pot repercutir. Em continua interessant però al no pagar pel producte he de buscar ‘streaming’ no oficial», comenta Laura Zapater (23). La pandèmia ha acostat alguns de nou al futbol. «Crec que amb les restriccions actuals, la gent jove està seguint més futbol», sentencia Candela Martínez (23). Xarxes socials, ‘e-sports’ i plataformes de tot tipus competeixen per l’atenció del joves i es converteixen en nous rivals amb els quals han de competir les retransmissions esportives. «Abans quan hi havia la televisió tradicional els esports que ocupem la franges del cap de setmana i de diumenges migdia o tarda érem els reis», explica Manel Arroyo, exvicepresident del Barça i president de Dorna, l’empresa que gestiona els drets del Mundial de motociclisme. «Ara tenim una competència molt bèstia de Netflix, HBO, Disney, Youtube... Als esports ens ha d’ocupar, que no preocupar, com creem noves audiències i sobretot com retenim els que ja tenim. Aquesta és la realitat, hi ha una lluita ferotge per l’audiència i per col·locar els nostres continguts. Aquest és el tema. ¿Quin avantatge tenim? Que al voltant de l’esport hi ha una sèrie d’emocions que cap altre contingut és capaç de generar i el sentiment de comunitat, família, club o escuderia. Aquestes són les coses que ens fan diferents». Audiències i fitxatges estrella La pandèmia i la impossibilitat d’assistir als estadis de futbol pot haver refredat alguns d’aquests sentiments, però les dades diuen que hi continua havent interès. La final de la Copa del Rei entre el Barça i l’Athletic, que va oferir Telecinco en obert, va tenir 6,1 milions d’audiència i un 35,1% de quota de pantalla. Roures, fundador de Mediapro, destaca que el futbol televisat (Primera, Segona, seleccions i Lliga de Campions) té el 2021 més audiència mitjana i més audiència acumulada que en els dos últims anys; apunta que entre els joves, Gol (que emet un partit de Primera i dos de Segona en obert cada jornada) ha crescut aquesta temporada respecte a les dues anteriors. I que els canals de pagament que retransmeten La Liga, Movistar LaLiga i Gol, han augmentat aquest any el nombre d’espectadors a la franja dels 13 als 24 anys. «No és que el futbol perdi pistonada amb els joves» Jaume Roures Fundador de Mediapro «No és que el futbol perdi pistonada amb els joves. És que tenen més interessos, hi ha més oferta d’entreteniment i es diversifiquen les audiències. Però això no vol dir que els joves hagin deixat el futbol», resumeix Roures, que assenyala la importància de fer «treball en xarxes per no desenganxar-te dels joves». De fet tant des de Mediapro com des de la Lliga s’han desenvolupat iniciatives per intentar captar el públic més jove. La més cridanera, el fitxatge d’Ibai Llanos perquè el popular ‘streamer’ retransmetés partits de la Lliga en el seu canal de Twitch. «Si a un nano li és igual el futbol però li caiem en gràcia potser el mira amb nosaltres, és la carta que juguem», va comentar en l’estrena de LaLiga Casters de Movistar, que va reunir més de 114.000 seguidors en el canal del jove bilbaí. «Un èxit» En l’últim Reial Societat-Athletic de Liga va tenir al seu canal 816.000 visionats, gairebé tant com l’emissió en obert al canal Gol. De fet, el derbi basc es va seguir més a Twitch que a la televisió, ja que els canals de Gol i LaLiga en aquesta plataforma van sumar 108.000 reproduccions més. «Allò d’Ibai ha sigut un èxit», assenyala Roures, que carrega contra Florentino i Andrea Agnelli per utilitzar el tema dels joves per vendre la Superlliga. «Agnelli estava justificant l’injustificable», diu sobre el patró de la Juve, que va utilitzar l’enquesta de l’ECA sobre els joves com a argumentari per a la Superlliga. %scoreboardHtml% Arbitro: ,. Tarjetas: % Campo: () Oberts a estudiar fórmules per captar audiència jove, ni el cap de Mediapro ni el de Dorna creuen en la idea d’Agnelli de comercialitzar els últims 15 minuts dels partits. «Agnelli va dir de vendre l’últim quart d’hora pensant en l’NBA», apunta Rierol, en relació amb el 10-Minutes Pass de la lliga de bàsquet nord-americana. «Si l’NBA no ha seguit per aquí és que no és d’alta rendibilitat. S’han d’anar fent aquestes proves, no hi estic en contra. Però hi ha esports que han de replantejar ingressos i costos», incideix l’exvicepresident blaugrana. «Potser el que has de crear és més audiències per compensar la gent que no està en els directes. Com ho fas perquè aquella hora i mitja la gent estigui connectada o com rendibilitzes la gent que mira un resum de tres minuts. I als joves que tant se’n van al resum de tres minuts i allà ja ho han vist, s’ha de fer interessant perquè vulguin mirar el partit sencer».

¿Passen els joves del futbol?

«El 40% dels joves dels 16 als 24 no miren el futbol». Florentino Pérez va utilitzar aquest desinterès per justificar la Superlliga

Més enllà de la discrepància de si és cert o no, el futbol busca fórmules perquè la generació Z no es desenganxi de la pilota.

El més llegit