Por i fàstic en el futbol femení

‘No las llames chicas, llámalas futbolistas’. radiografia del futbol femení a Espanya de Danae Boronat, ha tret a la llum les pràctiques de l’exseleccionador espanyol, Ignacio Quereda. La seva repercussió ha sigut molt més gran que el 2015, quan les internacionals espanyoles van enviar una carta demanant la seva dimissió. En part perquè les actituds masclistes i homòfobes que recull el llibre són més fortes que les pinzellades que es van fer que van lliscar sobre Quereda fa sis anys i en part perquè la mirada social ha canviat. «Totes dues coses», reconeix Boronat. «Elles hi ha moltes coses que la majoria de testimonis no havien explicat mai per por de represàlies i vergonya. És clar que hi ha canvi de mentalitat. Ara han perdut la por pel temps i perquè és evident que les dones ja no acceptem comentaris i actituds que ara no es passen. Hi ha molts Queredas en el futbol femení. No és un cas aïllat ni únic. N’hi ha hagut i n’hi ha». Vicky Losada, capitana del Barça, explica al llibre com Quereda va dir: «Vull erradicar el lesbianisme i els mals hàbits» i els va donar a «entendre si exposaven públicament la seva condició sexual, podia arribar a tenir conseqüències esportives». «Aquesta el que necessita és que li fiquin un bitxo pel cul» i «a tu el que et fa falta és un bon mascle» eren algunes de les perles que deixava anar. A Marta Corredera li aixecava la samarreta constantment per mirar si portava el pírcing del melic. «¿Tu saps com fecunden els galls a les gallines?», li va dir a Alicia Fuentes, que llavors tenia 17 anys, mentre li pessigava el cul en un ascensor. 27 anys d’impunitat La presentadora de Movistar Plus considera que si Quereda va poder exercir amb impunitat i malgrat els pèssims resultats esportius durant 27 anys fins que va ser destituït el 2015 era perquè a la Federació ja li anava bé tenir algú així. «No és que no els importessin les jugadores a nivell humà, sinó també que no els interessava escoltar-les perquè en demanarien més. Si sabien que eren l’última merda no demanaran millors entrenadors, millors condicions, millors primes». Després de l’enrenou generat pel llibre una jugadora li va dir que «treure aquesta merda ara perjudica més que beneficia». Una cosa en què la periodista discrepa. «És hora d’explicar que ningú les ha ajudat. Per mantenir-se i créixer s’han d’erradicar conductes menyspreu en clubs, entrenadors i polítics». Tot i que hi havia hagut dones narrant altres disciplines esportives, ella va ser la primera dona a narrar per TV un partit de la Lliga. «El futbol era un dels últims reductes que els homes es resistien a cedir tant perquè les dones ho protagonitzessin com que ho expliquessin». El primer Mundial femení no va arribar fins a 1991, 71 anys després del masculí. Igual ajuda a entendre-ho les paraules de Joseph Blatter, que va estar als comandaments de la FIFA durant 34 anys, primer com a secretari general i després com a president de la FIFA, que creia que la fórmula perquè hi hagués més interès en el futbol femení és que lluïssin «‘shorts’ més ajustats». La importància dels referents La falta de referents, de mitjans, els contractes precaris, en B o que prohibien quedar-se embarassades explicarien també l’estancament a Espanya durant tants anys. «Quan no has tingut referents no et planteges ser una cosa que no has vist mai. Moltes em diuen que no havien vist mai una dona jugant a futbol». El 2019, en el primer Mundial des de l’acomiadament de Quereda, la selecció espanyola va arribar als vuitens i van tutejar la totpoderosa els EUA. «Les audiències que vam tenir a ‘Gol’ van demostrar que la gent estava interessada si el vens igual que el futbol masculí». El llibre destaca com el Mundial, junt amb l’aposta de l’Atlètic i del Barça, han fet accelerar el creixement del futbol femení a Espanya. «En els últims 5-6 anys s’ha avançant més que en els últims 30». El Madrid també s’hi va sumar l’any passat a l’absorbir el Tacón FC, tot i que Boronat considera que el conjunt blanc «no creu» en el futbol femení. «El Madrid s’hi apunta perquè el Barça destaca». Un any després del primer conveni col·lectiu (que va arribar després de cinc-cents dies de negociacions i una vaga), la temporada vinent serà la primera en la qual la Lliga serà professional. La clau del futur passa per a Boronat per aconseguir acords de patrocini com el que ha aconseguit el Barça amb Stanley. «És una empresa americana i veu el que el futbol femení genera allà. Aquí costa més: he parlat amb gent de màrqueting i diuen que les empreses s’omplen la boca amb igualtat i paritat, però quan han de posar la pasta no ho fan».

Por i fàstic en el futbol femení

Danae Boronat aflora en ‘No las llames chicas, llámalas futbolistas’ les actituds masclistes i homòfobes d’Ignacio Quereda, exseleccionador espanyol femení

«No ho van explicar per vergonya i por de les represàlies. Hi ha molts Queredas en el futbol femení», assenyala la periodista

La presentadora creu que «el Madrid s’apunta al futbol femení perquè el Barça destaca», però considera que el club blanc no creu en ell

El més llegit