Entrevista a Thuram: «Que el València se n’anés del camp contribueix a canviar la societat»

Quan jugava a Itàlia i hi havia algun cas de racisme, Lilian Thuram recorda que li venien jugadors, li donaven copets a l’esquena i li deien: »Lilian, no és greu, seguim». «Avui els jugadors han entès que és greu. I que cal parar per obligar la gent a reflexionar i canviar la mentalitat», reflexiona l’exdefensa blaugrana. ¿Què va pensar quan va veure el que va passar al Cadis-València? Em vaig sorprendre molt de la reacció de Diakhaby perquè se’n va del partit i s’adreça al jugador del Cadis . Quan jugues a futbol estàs molt concentrat en el joc i ell surt de la seva posició i va directament contra l’adversari. Vaig tenir la sensació que havia passat una cosa extremadament greu. Ya ha sacado el audio en #Vamos "La concha de tu madre, negro de mierda, hijo de puta". La sanción mínima son 2 años...veremos si es así. pic.twitter.com/yLMqWh0kie — Xavi Runner (@xavi_runner) 5 de abril de 2021 ¿És una oportunitat perduda que no se suspengués el partit? Crec que és extremadament greu que passi això i li ensenyin després la groga. Al jugador que pateix l’insult l’àrbitre no el protegeix i li ensenya una targeta. Que és el que va tornar a passar a Cadis. Els jugadors del València decideixen anar-se’n del camp i, una altra cosa interessant: la institució no protegeix la víctima de racisme i diu: ’si no repreneu el partit, el perdeu. Heu de continuar’. I això és el que és molt greu. És a dir que les persones que pateixen racisme a la societat no són mai protegides. I l’altre missatge que es dona és ‘no creeu problemes’, feu que la cosa continuï. Trobo això extremadament injust. I espero que el món del futbol, les institucions, reflexionin. Comprenc que quan l’àrbitre fa reprendre el xoc no sap si el jugador ha pronunciat aquesta paraula. Podria abans de començar-lo de nou anar a veure la imatges, igual que veurà el VAR, per escoltar el que s’ha dit. I si escolta això, que expulsi el jugador. I seria interessant que de ser així es donés el partit per perdut a l’equip infractor. Perquè seria un ensenyament perquè això no es produís mai. «Quan sapiguem què ha dit exactament el jugador del Cadis seria interessant donar el partit perdut al Cadis. Seria la millor manera d’educar tota la societat i no només el món del futbol. ¿Canviant la lògica, que perdi els punts l’equip infractor i no el que es retira, es contribuiria al canvi de mentalitat? Tot i que fos només una vegada se significarà a la societat que nosaltres no acceptem més el racisme. Enviar un missatge d’’estem amb tu i no permetrem que això es pugui fer de nou’. Així que quan les coses es calmin i sapiguem què ha dit exactament el jugador del Cadis seria interessant donar el partit perdut al Cadis. Seria la millor manera d’educar tota la societat i no només al món del futbol. Perquè si no el missatge donat és que la víctima se n’ha emportat una de groga i ha sigut l’únic que no ha jugat després. –Exacte. Hem d’enviar un missatge molt clar: les persones que pateixen agressions racistes han de ser protegides. Les que cometen els actes racistes cal dir-los, ‘no, no, no tolerem això’. Cal felicitar els jugadors del València i els dirigents. Que tot han dit ‘nosaltres no acceptem que un jugador del nostre equip pateixi el racisme’. I després, tot i que estigui en l’obligació de reprendre el partit s’envia el missatge que s’ha reprès el partit perquè no sabíem què havia passat exactament. Quan sapiguem què ha passat, el Cadis perd el partit. I seria un missatge fantàstic per enviar al món del futbol i a la societat en general: en el moment en què cometis un acte de racisme, en pagues el preu. Aquesta vegada els seus companys el van acompanyar, a diferència de Marega a Portugal, on els seus companys van intentar evitar-ho. Això vol dir que la mentalitat ha evolucionat. Penso que avui els jugadors que estan sobre el terreny se senten responsables del que passa. Abans és veritat que quan els jugadors negres que eren insultats pels aficionats venien els altres jugadors i els deien: ’no, això no és greu, segueix al camp’. I crec que avui, perquè es parla molt de racisme en el futbol, tenen una sensibilitat. Al PSG-Basksehir els dos equips han decidit anar-se’n del camp. I crec que això és extremadament positiu. Els mateixos jugadors del Cadis haurien de dir ‘no estem d’acord amb això’. Els companys d’equip d’algú que fa això haurien de dir això no ho consentim. I això seria l’interessant.. Perquè hi podria haver jugadors del Cadis que volguessin protegir el seu company d’equip. I tots sobre el camp haurien de dir ‘hi ha coses que són acceptables i d’altres que no’. I cal felicitar de nou el València perquè és així com fem avançar les coses. Quan tothom diu: «no ho acceptem més, no farem veure que no ho hem escoltat’. ¿Cal parar el futbol perquè avanci? Avui per exemple tenim l’hàbit del VAR; si hi ha problemàtica de racisme parem el partit, mirem què ha passat i quan ho veiem intervenim. Ara per regla general els que reben la groga i se’n van del camp són els que reben l’insult. ¿La clau seria canviar les lleis? Igual que se li ensenya la vermella als que fan faltes greus, hauria de passar el mateix amb els que cometen infraccions racistes. I per remarcar l’esperit donaria el partit per perdut al Cadis. ¿Quin missatge s’envia quan l’únic partit que s’ha suspès a Espanya no és per racisme, ni masclismes ni homofòbia sinó per dir nazi a un nazi? Això vol dir simplement que hi ha coses que són més importants que d’altres. Si no pares el partit per racisme, sexisme o per homofòbia això vol dir que envies un missatge a la societat que això no és greu. I crec que hem d’enviar un missatge que no hem de deixar passar més aquestes coses. Quan hi ha discriminació lligada al color de la pell, gènere o a la sexualitat cal parar el partit. Si hi ha alguna vegada un jugador amb gest racista, vermella i partits de suspensió. És l’única manera d’educar la societat i el món del futbol. " Negro de Mierda " pic.twitter.com/FcuT3PNwpy — Mouctar Diakhaby (@Diakhaby_5) 6 de abril de 2021 Iñaki Williams ha anat al tribunals. ¿Aquest és el camí? Històricament hem lluitat contra el racisme a través de la llei. I el que ha fet és extremadament intel·ligent. Si el món del futbol no soluciona el problema, caldrà apel·lar a la justícia. El primer cas documentat de racisme en el futbol va ser el 1951, fa 70 anys. ¿Quants anys més estarem amb aquestes? La resposta és molt fàcil. ¿Per què acceptem tot això? La realitat és que les coses continuen perquè la gran majoria de la gent ho accepta i sobretot les institucions ho accepten, perquè són les institucions que tenen la possibilitat de canviar la mentalitat. També són els jugadors, els dirigents, els presidents de clubs, els àrbitres, els que poden fer canviar les coses. Però si per a la gran majoria de gent això no és un problema d’aquí 20, 30 o 50 anys hi continuarà havent casos de racisme. I per això dic que és un error dir que són les persones que són víctimes de racisme les que han de trobar una solució. Ens és veritat. No som nosaltres sinó tots els altres que s’han de preguntar ‘¿per què acceptem això?’. Que els jugadors del Cadis denunciïn el jugador que ha tingut aquesta actuació dient ‘nosaltres no acceptem això en un terreny de futbol’. Que li diguin: ’tu no pots dir això a un adversari, tu no pots dir això a Diakhaby’. Que el món del futbol digui ‘no acceptem això aquí’. «La gran majoria de gent que no s’indigna pel racisme no comprèn la violència del racisme» ¿Per què s’ha tolerat tant la intolerància? Molt fàcil, perquè la nostra cultura està construïda sobre el racisme. Són hàbits lligats a la història. I com són hàbits la gent no entén la violència i la gravetat. Imagina: entres a jugar a futbol, estàs concentrat. Si Diakhaby deixa de jugar i travessa el camp pots imaginar fins a quin punt ha patit, fins a quin punt ha sigut desestabilitzat, no comprèn el que passa. Jo penso que la gran majoria de gent que no s’indigna pel racisme no comprèn la violència del racisme, que és una ferida al teu interior. Si hi ha gent que diu que no és gaire greu i cal seguir els que ho comprenen han de dir que sí que ho és, i s’ha de parar. Mitjans, jugadors, clubs tots han de deixar-ho clar. Perquè si seguim dient que no és greu és per això que no s’evoluciona tot i que passin els anys. ¿Hi ha hagut una neutralitat mal entesa? Porto molt temps treballant sobre aquest tema i crec que molta gent de color blanc és persuadida d’actuar amb neutralitat. De dir ‘bé, hi ha algunes persones que són racistes’. I no, és una cultura. Aquestes persones han de dir ‘això no és normal, cal participar en canviar-ho, no vull un futbol així’. Però han de dir-ho obertament. I serà interessant veure què diran els jugadors del Cadis: ¿’no és greu’ o ‘això no és normal’? El món del futbol ha de dir que això no és normal. Cal dir que això no és acceptable. No fer res, que segueixi el partit, ensenyar-li una groga a Diakhaby és com dir que el culpable és el que ha patit el racisme. I això no és normal. Cal canviar la manera de pensar. Cal fer desaparèixer el racisme del món del futbol. Si ho fem, millorarà la societat. ¿Creu que molts esportistes han tingut por de denunciar aquestes actituds per no caure en l’ostracisme com els va passar aKapernick o Hodges? Quan mires els Jocs Olímpics hi ha efectivament atletes que efectivament han denunciat el racisme i que cada vegada que ho han fet han sigut expulsats de les seves federacions o no han trobat més feina. I crec que avui cal alliberar la paraula i denunciar el racisme sense ambigüitat. Al món del futbol els que denuncien el racisme són les persones que poden patir el racisme. I això cal canviar-ho. Tots els jugadors l’han de denunciar, no només els jugadors negres, per exemple. El seu fill Marcus ha seguit el seu camí no només en jugar a futbol sinó en la denúncia, fent precisament el gest de Kapernick a la gespa. La generació d’avui és més sensible a denunciar el racisme perquè crec que estem en una societat en què hi ha cada vegada més gent conscient que el racismes existeix. I això és molt important perquè abans hi havia molta gent que pensava ‘no, això no existeix’. I crec que estem en una societat en què les víctimes de sexisme, racisme o homofòbia parlen i obliguen els altres a escoltar i a plantejar-se ‘què fas per lluitar contra el racisme’. ’ah, ¿no fas res? Doncs això no és normal’. Si no fas res vol dir que no et molesta. Cada vegada hi ha més gent que vol canviar la societat. Que els jugadors del València se n’anessin del camp contribueix a canviar la societat, a la presa de consciència. Perquè obliga els aficionats i la societat a reflexionar i dir ‘això no es pot suportar més’. ¿Aquests casos són reflex de la societat en què vivim? I, a la inversa, ¿quin paper pot jugar el futbol en el canvi social? El futbol té un rol molt important perquè és l’esport número u al món. Això vol dir que el futbol pot fer evolucionar la mentalitat. Però els futbolistes han de comprendre que poden contribuir a la igualtat. Per a les institucions és difícil perquè volen donar una bona imatge del futbol, volen fer negoci amb el futbol. Però els jugadors tenen un rol clau perquè estan al mateix vestuari, s’aprecien. I quan hi ha un acte de racisme contra un jugador del teu equip és com si estigués en contra teva. Jo quan jugava a Itàlia i hi havia un cas de racisme venien jugadors i et donaven copets a l’esquena i et deien ‘Lilian, no és greu, seguim, i avui els jugadors han comprès que és greu’. I que cal parar per obligar la gent a reflexionar i canviar la mentalitat. El racisme, el sexisme, l’homofòbia són greus i han de parar.

El més llegit