L’esport espanyol es posa seriós per protegir la infància

L’Audiència de Tenerife va condemnar el 2019 Miguel Ángel Millán, tècnic de referència en l’atletisme espanyol, a 15 anys i mig de presó per «abusos sexuals continuats que va cometre durant dos anys» a dos menors. Més de 10 esportistes de diferents generacions van testificar en contra seu. Al novembre van condemnar Carlos Franch, entrenador i conserge de Betxí (Castelló), per abusos sexuals a tres menors d’edat. Se’l va absoldre d’altres tres perquè havien prescrit. La seva condemna va ser de 15 anys i mig de presó. El Consell d’Europa estima que un de cada cinc infants pateix abús sexual. Assenyalen com a factor de risc en l’esport «el contacte físic, que és sovint indispensable»; que hi ha «situacions potencials de risc», com vestidors, dutxes, viatges i nits fora de casa; que és un «sector dominat pels homes», o que «els casos se silencien» per evitar escàndols. En casos com els d’aquestes condemnes, les federacions estaven obligades a investigar-los pels protocols per a la prevenció, detecció i actuació davant l’assetjament i abús sexual que havia adoptat el Consell Superior d’Esports (CSD). Ara, aquest text s’ha renovat arran de la nova llei orgànica integral de protecció a la infància –coneguda com ‘llei Rhodes’, en honor a l’artista–, que dedica el capítol IX a l’àmbit de l’esport i de l’oci. «S’estén la protecció no només als menors i esportistes, sinó a totes les persones que tenen vincle amb l’activitat esportiva als centres» Irene Lozano (Presidenta del CSD) «Jo mateixa, el 21 de setembre, vaig firmar l’aprovació del Protocol de protecció contra l’abús i l’assetjament sexual en l’esport, que és d’aplicació al CSD i als centres d’alt rendiment dependents. Estén la protecció no només als menors i esportistes, sinó a totes les persones que tenen vincle amb l’activitat esportiva als centres», explica Irene Lozano, presidenta del Consell Superior d’Esports. Inclou aspectes com la violència sexual, l’assetjament, el ‘grooming’ o el ‘bullyng’; incideix en l’atenció psicològica i especialitzada dels menors, i té un catàleg de recomanacions per a entrenaments, viatges, sales de musculació o dutxes. La ‘llei Rhodes’ també obliga a aprovar i implementar aquests protocols en federacions esportives i escoles municipals –tot i que no totes ho han fet encara–, així com un sistema de monitoratge que asseguri que es compleixen. «Els esportistes de màxim nivell que estan declarant que ha sigut abusats són només la punta de l’iceberg» Diana Martín A més, exigeix tenir un delegat de protecció. «És la persona que lidera tota l’estratègia de protecció d’esportistes a l’entitat –asseguren fonts del CSD–. Ha de ser una persona pròxima a ells, amb formació específica en matèria de prevenció de la violència sexual i que exerceixi de persona de contacte davant qualsevol queixa o denúncia. Serà també qui tramitarà la investigació dels casos que apareguin». Treballar des de l’esport de base «Els esportistes de màxim nivell que estan declarant que han sigut abusats són només la punta de l’iceberg. S’està observant que hi ha una gran incidència fins al de base, i això és una matèria que preocupa la Comissió Europea. No només estan elaborant normatives, sinó que també estan subvencionant programes», afirma, per la seva banda, l’atleta olímpica en 3.000 m obstacles Diana Martín. Un és l’i-Protect, del qual ella s’encarrega de la gestió administrativa financera. Martín, olímpica a Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016, i medalla de bronze als Europeus de Zuric 2014, explica que amb el programa fan formació ‘online’ en matèria de protecció del menor en l’esport dirigida a clubs de base amb un enfocament holístic: involucra nens, pares i entrenadors. I també vol «conscienciar tot un equip que aquest tipus d’abusos i de violència poden succeir». «Passa a Espanya, en nens i en nenes, per entrenadors, entrenadores, metges...», assegura. El CSD considera que «fites com aquest projecte, els nous protocols, programes d’ONG o el projecte de llei orgànica de protecció integral de la infància i l’adolescència, proporcionen avenços [per fer de l’esport espais segurs]». «Perquè sigui possible, per acostar-nos al màxim a aquest objectiu, cal continuar avançant i millorant. Necessitem la col·laboració entre totes les instàncies involucrades amb l’esport, i crear una consciència i voluntat forta a totes les capes de la societat, fent front comú contra la violència», conclou.

El més llegit