El dur camí de Tòquio

El camí dels Jocs, ajornats a aquest estiu per la pandèmia, és més complicat i amb més obstacles que en cites olímpiques anteriors. La Covid ho ha embolicat tot, amb confinaments, restriccions en els viatges, competicions suspeses i en molts casos amb esportistes que encara no saben si estan classificats amb un any de retard. Quatre responsables de federacions olímpiques (triatló, hoquei, vela i halterofília) conversen amb EL PERIÓDICO i expliquen com conviuen amb la nova normalitat provocada per la Covid-19. «El primer que vam fer va ser intentar que els nostres esportistes estiguessin centrats i tranquils». Parla José Hidalgo, president de la Federació Espanyola de Triatló. «I que no perdessin la perspectiva d’on havien d’arribar. Durant el confinament els vam entregar material perquè poguessin entrenar a casa, com cintes per córrer, i que estiguessin constantment informats de les novetats que s’anaven produint». Triatletes olímpics i amb opció a medalla com el mallorquí Mario Mola no van competir fins al novembre, precisament quan es van organitzar els triatlons de Barcelona i València. «El problema del triatló és que la majoria de proves són populars i amb les restriccions s’havien hagut de fer molt més restringides i sobretot encapsulades amb moltíssimes més tandes de sortida que abans de la pandèmia. I això també ha provocat que els organitzadors d’aquest tipus de proves hagin vist disminuïts els ingressos entre un 40 i un 50%, alhora que s’ha hagut d’augmentar el pressupost per les mesures sanitàries». El calendari internacional comença en dos mesos. «Al marge de la preparació –afegeix Hidalgo– cal adaptar-se als protocols de salut de cada país. A més, la pandèmia ha servit perquè els patrocinadors hagin canviat els criteris a l’hora de fer publicitat. Ara busquen que el triatleta enviï un missatge social vinculat a la seva marca». A Tòquio, el triatló espanyol espera comptar amb cinc participants, tres homes i dues dones. Conscienciar els més joves «Els tests als esportistes no són gaire cars, però s’han de gastar més diners», afirma Santiago Deó, president de la Federació Espanyola d’Hoquei. «A més, amb la pandèmia hem hagut de conscienciar els nostres jugadors, perquè són joves i a elles i ells també els agrada sortir. Saben que no poden cometre imprudències d’aquí als Jocs, amb opció de medalles masculina i sobretot femenina. Els patrocinadors volen que els jugadors enviïn ara missatges de solidaritat i diguin a la gent que la pandèmia no és una broma. Per sort, no hem perdut marques comercials que ens recolzen. A nivell internacional, ara, estem recuperant competicions que van haver d’ajornar-se el 2020». El cas de la vela La vela té la fortuna que es disputa en un espai natural i sense contacte físic entre embarcacions, cosa que evita que hi hagi contagis entre navegants rivals. «L’habitual des que va acabar el confinament i va començar la competició ha sigut canviar una regata per una altra i estar pendent de les variacions en les dates. Però ens hem pogut adaptar», diu Julia Casanueva, president de la comissió gestora de la Federació Espanyola de Vela. «Els patrocinadors demanen als nostres regatistes que ara s’impliquin en el medi natural i transmetin missatges de solidaritat. Nosaltres no hem perdut patrocinadors, però, la veritat, al ser un esport minoritari i no gaire mediàtic, tampoc en teníem gaires». L’equip olímpic, unes 16 persones, va passar el confinament a les instal·lacions que la federació té a Santander. «Almenys ara les plataformes televisives ens poden donar més visibilitat gràcies als drons», que seran essencials en les retransmissions de les regates durant els Jocs de Tòquio. La situació de l’halterofília és més dramàtica. Per exemple, Lydia Valentín, una de les grans figures de l’esport espanyol, fa més d’un any que no competeix. «Ha decidit no anar a competicions menors perquè ha preferit descansar. És una esportista veterana [36 anys i tres medalles olímpiques] i sap que de seguida entra en forma, per això no ha volgut carregar les articulacions, descansar i entrenar», diu Juan Lama, secretari general de la Federació Espanyola d’Halterofília. El gran problema és que amb un any de retard encara no hi ha ningú, ni Lydia Valentín, classificat per als Jocs. «Tot es va suspendre i ara ens hem de jugar l’accés per a Tòquio en el Campionat Europeu que se celebra a Moscou. És un torneig or, en què es donen els màxims punts, però fins al 15 de maig no sabrem qui es classifica per a uns Jocs que s’haurien d’haver celebrat l’any passat».

El dur camí de Tòquio

Quatre federacions olímpiques expliquen a EL PERIÓDICO la preparació per als Jocs en època de Covid-19.

Responsables de triatló, hoquei, vela i halterofília argumenten els canvis en la fórmula de patrocini i lamenten que alguns atletes encara no estiguin classificats.

Les restriccions, les cancel·lacions de proves i tornejos han sigut constants des del confinament de la primavera passada.

El més llegit