Núria Pau, una obrera de la neu

La reserva blanca de Limone, a les muntanyes piemonteses, és més blanca que mai ja que, com totes les estacions d’esquí repartides per bona part de la geografia europea, estan tancades al públic i patint la crisi del coronavirus. Només poden esquiar els esportistes d’elit com Núria Pau, que aquesta setmana ha aconseguit en un altre enclavament hivernal, a Krvacec (Eslovènia), la classificació per participar al Mundial d’esquí el 2021, que comença dilluns a Cortina d’Ampezzo. Serà l’única representant espanyola de l’equip femení, tan premiat en el passat. Però els temps que valen són els actuals. Fa un any, en ple confinament, va acabar la relació entre Núria Pau i l’equip espanyol d’esquí per convertir-se ella en, podríem dir, una obrera de la neu. Se’n va anar a viure a Limone, perquè allà va trobar col·locació a l’equip d’esquí de l’estació italiana. Tantes i tantes vegades sola, la seva lluita és per trobar patrocini. «L’esquí és un esport molt car, sobretot pels viatges», diu. Però també per apuntar-se a les carreres, deixar a punt els esquís, competir sense fisioterapeuta i gairebé sempre, també, sense entrenador. Una lluita en soledat, amb constància, a la caça d’una bona posició a la Copa d’Europa i per mirar de disfrutar en algunes proves de la Copa del Món al costat de les autèntiques fora de sèrie austríaques, suïsses, franceses o italianes. ¡Enhorabuena @NuriaPauRomeu! 🔥 Muy contentos de anunciar que Núria Pau se ha clasificado para el Campeonato del mundo de esquí alpino. ¡Te lo mereces! 🙏🚀 #bewolfishteam https://t.co/W4QV2goHby — bewolfish (@bewolfish) 5 de febrero de 2021 Per exemple, aquesta setmana ha hagut de conduir des de Limone fins a Krvacec amb mitja dotzena d’esquís i tot el necessari per posar-los a punt. «De vegades, després d’entrenar em passo més d’una hora condicionant les taules», explica. Però encara hi ha més, molt més a fer quan s’acaba un entrenament o una competició. «He de buscar, a excepció de quan competeixo a la Copa del Món, laboratoris on fer les proves PCR o d’antígens, segons el que sol·licitin, perquè a cada lloc canvia la reglamentació. Les PCR les he de pagar de la meva butxaca, tan cares com a Espanya. I moltes vegades localitzar un laboratori no és fàcil. En alguns només permeten fer les proves als del país. Cal compaginar els horaris amb els entrenaments i complir els dies d’entrada o sortida d’un país determinat perquè la prova sigui vàlida». Un curs de tot un any Qui pensi que esquiar professionalment només és pujar a un remuntador i baixar mil vegades per una mateixa pista està completament equivocat. «Estic vivint la millor temporada de la meva carrera (té 26 anys), en què fins i tot he aconseguit un top 10 a la Copa d’Europa. Però l’esquí és ser-hi tot l’any, viatjar a les glaceres dels Alps a l’estiu i abans de la pandèmia a Sud-amèrica, a les estacions de l’Argentina o Xile. I si no, entrenar al gimnàs, amb bici de carretera o muntanya, córrer per camins. L’estiu és l’estació per enfortir la musculatura i per millorar la forma física. I, a més, al ser molt altes les pistes alpines a l’estiu, no pots ser-hi gaire temps per l’altitud. Cal lluitar. Cal estar molts dies fora de casa». Per això no és fàcil. «A més, la Covid ho complica tot». Enrere han quedat els anys en què anava de Ribes de Freser a Núria, títols com a millor esquiadora espanyola. Però no perd el carinyo cap al seu esport i la competició per disfrutar, el 18 de febrer, al gegant de Cortina d’Ampezzo amb el desig de tornar a l’equip espanyol com una autèntica obrera de la neu.

Núria Pau, una obrera de la neu

L’esquiadora de Ribes de Freser competeix al Mundial de Cortina d’Ampezzo, que comença la setmana vinent.

Serà l’única representant de l’equip femení i fa un any que competeix de forma individual després de deixar l’equip oficial espanyol.

Viu a Itàlia, viatja amb cotxe a les carreres, s’arregla les taules, ha de gestionar els tràmits per competir i fins i tot buscar laboratoris per a les proves PCR.

El més llegit