Potser ni Espanya ni França haurien firmat d’inici res que no fos jugar aquest diumenge la final del Mundial d’handbol, però atès que el campió serà escandinau (Dinamarca-Suècia, 17.30 h. TDP), lluitaran abans per tornar d’Egipte amb el bronze, un botí gens menyspreable (14.30 h. TDP). Les sensacions d’un equip i l’altre a les seves respectives semifinals i les probables baixes del pivot Luka Karabatic i el lateral Timothey N’guessan, absents, ja a semifinals, atorguen a Espanya un paper de favorita que el record de la tradicional competitivita gal·la convida a relativitzar. Qui millor es reposi de la derrota de divendres tindrà molt guanyat.
Passar el dol
«Hem passat aquell moment de dol que era la nit després de perdre contra Dinamarca, però avui la gent ja ha recuperat l’ambició i la gana necessàries per afrontar el partit pel bronze», va assenyalar aquest dissabte el seleccionador espanyol, Jordi Ribera. «Vam rebre un cop dur al no poder passar a la final, però aquest equip ha demostrat que sempre lluita fins al final. Fins i tot quan les coses no surten bé, l’equip sempre està ficat en el partit i contra França ha de ser igual», va indicar Ribera.
Per als Hispans, la medalla suposaria un bonic i merescut fermall a la carrera d’alguns jugadors que, com Raúl Entrerríos (39 anys), Daniel Sarmiento (37) i Viran Morros (36), disputen avui el seu últim partit a un Mundial. La vigent campiona europea no puja al podi en aquest torneig des de l’or del 2013, a Barcelona. En qualsevol cas, el vist a Egipte encoratja a l’optimisme respecte a l’obligada transició que afrontarà la selecció després dels JOCS OLÍMPICS de Tòquio, com el pas endavant de Rubén Marchán i Dani Dujshebaev a semifinals.
Millorar en defensa
Espanya sap què va fallar. Cal defensar millor per evitar llançaments fàcils i poder córrer al contraatac. Contra Dinamarca els Hispans no van trobar la manera de frenar l’atac amb set homes, però tot i així van arribar al desenllaç amb opcions (el travesser va evitar la pròrroga) i relativament frescos. El contrari que França, arrossegada per Suècia, amb porters transparents (tres parades), sense un guia sobre la pista i esgotada al tram final, fiant-ho tot al lateral Nedim Remili.
Amb tot, França sis vegades campiona del món, compta amb jugadors com Dika Mem i Ludovic Fabregas capaços de comandar una victòria. Ho saben els seus companys al Barça (Entrerius, Aleix Gómez, Aitor Ariño i Gonzalo Pérez de Vargas). Tots es coneixen en aquest duel, en el qual quatre hispans militen a la lliga francesa: Sarmiento (Saint-Raphaël), Ferran Solé i Morros (PSG) i Adrià Figueras (Nantes).
Tots enxufats
«Serà molt complicat, però després d’un mes tan exigent en el físic i en el mental, el grup es mereix acabar amb bon sabor de boca i què millor que amb una medalla de bronze», va assenyalar el porter Rodrigo Corrales. «França voldrà el mateix que nosaltres, sortir amb un somriure d’aquest Mundial, i no ens ho posarà fàcil, però tothom està molt enxufat», va concloure Ribera.