¿Qui s’oculta rere l’enigma Tiger Woods?

En una escena de ‘Tiger’, un comentarista esportiu assegura sobre el golfista més famós del món: «Sovint ens preguntem què li passa pel cap. ¿Què no donaríem per conèixer els seus pensaments?». I aquestes dues frases podrien funcionar a tall de resum de la minisèrie en el seu conjunt, el segon del qual i últim episodi arriba a HBO aquest pròxim diumenge. El que els seus 190 minuts de metratge ofereixen un retrat borrós, i no només pel rebuig del mateix Woods a participar-hi; els bustos parlants a qui els directors Matthew Hamachek i Matthew Heineman recorren per vehicular la narració, persones que han conegut l’astre o treballat amb ell o informat sobre ell, es mostren incapaces de donar veritable llum sobre l’home ocult rere la icona. I potser és això mateix el que, almenys en part, li dona al documental la seva raó de ser. En línies generals, és cert, ‘Tiger’ repassa amb solvència els aspectes més rellevants de la vida de Woods: el racisme que va experimentar de nen en els clubs de golf; les seves impressionants victòries i la seva extrema ambició; la seva problemàtica relació amb la seva negritud; la fama, les infidelitats compulsives, el dolor físic, l’addicció als opioides i la tornada al cim que ningú va aconseguir anticipar. I en el procés va teixint una història de simplicitat desarmant, la de l’atleta estel·lar desconcertat pels requisits de l’esport professional i per una celebritat que va experimentar des de massa primerenc i contra la seva voluntat –el primer episodi mostra Tiger colpejant pilotes de golf a la televisió quan tenia 2 anys–, i suggerint que els seus errors han sigut conseqüència d’aquesta pressió. En concret, el documental presta especial atenció a la traumàtica influència exercida per Earl Woods, un veterà de guerra que des del principi va imposar en el seu fill una disciplina militar a fi de portar-lo a la perfecció, i sobre les espatlles del qual va carregar unes expectatives gairebé messiàniques; com se li sent assegurar en una escena, confiava que aquell jove «portaria al món un humanitarisme mai abans conegut». Mentrestant, recorden Hamachek i Heineman, Tiger es refugiava en ‘hobbies’ com el submarinisme –que oferia la possibilitat de l’aïllament absolut– i intentava escapolir-se de la seva condició de símbol per a la comunitat negra. Només volia ser un golfista. L’‘affaire’ La segona part de ‘Tiger’ repassa episodis que els no aficionats a l’esport coneixeran millor: en primer lloc, l’‘affaire’ de Woods amb una relacions públiques anomenada Rachel Uchitel –que al documental parla per primera vegada des que va esclatar l’escàndol el 2009–, l’accident de cotxe sofert davant la seva casa a Florida després que la seva dona s’assabentés de l’aventura i l’ataqués amb un pal de golf, i la posterior aparició de desenes d’amants més, entre les quals estrelles del porno i escorts. En segon lloc, l’addicció als calmants i els antidepressius que va desenvolupar després de sotmetre’s a successives cirurgies, i que va culminar una nit de l’any 2017 quan va ser arrestat per conduir sota els efectes de cinc drogues diferents. El documental culmina amb la increïble victòria de Tiger en el Masters d’Augusta de l’any 2019, que li va proporcionar una cosa semblant a una redempció, però en tot cas deixa un sabor amarg. Woods, se’ns diu, no ha arribat a reconciliar-se amb aquelles persones que va allunyar injustament de la seva òrbita, precisament aquelles que van ser capaces de veure el que el golfista ocultava sota la seva façana: l’evidència que, des de petit, aquell noi superdotat mai va tenir ocasió de desenvolupar una veritable identitat, perquè va passar la seva vida mirant d’assemblar-se a un ésser mític anomenat Tiger Woods.

El més llegit