Aina Cid, la vida a ritme de palades

Per les finestres del Centre d’Alt Rendiment de Sierra Nevada, on ara es troba concentrada, Aina Cid (Amposta, 1994) no veu llacs ni rius ni un bot amb què llançar-se a l’aigua per remar i remar, de vegades a la ràpida velocitat de 36 cops de pala per minut, juntament amb la seva companya de fatigues, Virginia Díaz. Només observa la presència de la neu i del fred hivernal, però l’horitzó aclareix per fi uns Jocs Olímpics, ajornats per la pandèmia, i en què aspira a aconseguir una medalla en companyia de Díaz, com a abanderades de la selecció espanyola de rem. Aquesta setmana, juntament amb Toni Bou, en categoria masculina, ha sigut elegida com a millor esportista catalana del 2020, el guardó del qual rebrà al febrer. «Premis com aquest serveixen perquè se’t reconegui la feina, perquè de vegades sembla que s’oblidin de tu. Ja sé que el rem és un esport minoritari, però jo visc de les beques i a tot estirar alguna petita ajuda del meu poble. Però és tan i tan difícil aconseguir patrocinadors, ni tan sols per a material, ja no per diners. I això que vaig trucar i contactar amb diverses firmes després dels Jocs de Rio, però res, només respostes negatives», afirma amb veu abatuda des del seu refugi granadí. La seva vida, ara, és un entrenament constant ja que el 2020, pel confinament i la forma estranya de competir que han tingut gairebé tots els esportistes, no ha sigut un any agradable. «D’aquí als Jocs arribaran diverses concentracions i viatges per competir a l’Europeu de rem o a la Copa del Món», diu Cid, que només tindrà uns quants dies de vacances per Nadal. El que més li agrada, afegeix, és poder entrenar pel riu Ebre i acostar el bot fins a les algues pròximes a Tortosa o a la desembocadura. «Allà tinc quilòmetres i quilòmetres per entrenar perquè a l’altre lloc on acostumem a concentrar-nos, a Banyoles, amb prou feines hi ha el marge de dos quilòmetres i de seguida hem de donar la volta». Des del Club Nàutic Amposta Va créixer com a figura emergent del Club Nàutic d’Amposta i de seguida va començar a destacar al rem internacional, primer al costat de la seva antiga companya Anna Boada, fins que va deixar la competició, i aquestes últimes temporades amb Virginia Díaz, amb qui conviu i comparteix hores i hores d’entrenament, ara a Sierra Nevada, a base de collar-se amb el rem ergòmetre, el rodet amb la bici i les sessions de pesos al gimnàs. «Érem tres les components de l’equip espanyol de rem. Quan l’Anna va deixar la competició vam quedar la Virginia i jo, i així que vam començar a compartir el bot, on cada vegada ens entenem millor competitivament». Els èxits esportius Internacionalment, i com a principals èxits, s’ha penjat la medalla de bronze (juntament amb Boada) en el Mundial de Plovdiv (Bulgària, 2018), l’or en l’Europeu de Lucerna 2019 i la plata en el campionat continental celebrat aquest any a Poznan (Polònia), en els dos casos compartint el bot amb Díaz. Però tampoc oblida el diploma olímpic aconseguit a Rio. «Ara, a Sierra Nevada, mirem d’aconseguir els avantatges dels entrenaments en altitud abans de les vacances de Nadal per a tornar-hi després de Reis». I així serà, ja sense parar, fins a uns Jocs que ningú vol que es tornin a ajornar. I sempre sense oblidar netejar el bot després de treure’l de l’aigua, el qual s’ha de tractar amb cura perquè sense ell resultaria impossible somiar amb els èxits esportius.

El més llegit