Radiografia de l’arbitratge femení en el futbol masculí

Dimecres, al Juve-Dinamo de KíevStéphanie Frappartes va convertir en la primera dona a dirigir un partit de Champions. Després d’haver dirigit la final de la Supercopa d’Europa el 2019, aquest any havia oficiat també el Djurgarden-Europa, el Leicester City-Zorya Luhansky i el Granada-Omonia d’Europa League. ¿Però quin és el panorama de l’arbitratge femení aquí? «Amb aquest partit totes aquestes noies que comencen poden veure que es pot aconseguir el que et proposis en aquest món, que és un món molt dur en què necessites molt treball i sacrifici», explicava Guadalupe Porras, després de ser designada per fer d’assistent en el LASK-Ludogorest d’Europa League, del 29 d’octubre. Es convertia així en la primera espanyola a participar en una competició internacional masculina de futbol. «A mi sempre m’han demanat les mateixes marques que als meus companys i això m’ha fet ser una més, m’ha costat el mateix», afegia aquesta extremenya, de 33 anys, que ja havia sigut la primera col·legiada a debutar a Primera Divisió, l’agost del 2019, en un Mallorca-Eibar. Les proves físiques havien sigut un obstacle per a moltes de les seves companyes, començant per Marisa Villa, integrant de la Comissió Tècnica del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Futbol i instructora de la FIFA, que havia arribat a pujar a Primera el 2007 però no va poder debutar al no passar per unes dècimes. Amb més d’un any d’experiència com a integrant habitual a l’equip arbitral del català Xavier Estrada Fernández, la presència de Porras a la lliga espanyola ja és habitual. El seu cas, però, continua sent una excepció. A més d’ella, a Segona també hi ha dues àrbitres assistents, Eliana Fernández i Judit Romano. Mentre que Frappart ja ha dirigit uns quants partits a la Ligue 1 francesa i Bibiana Steinhaus es va retirar després d’oficiar l’última Supercopa alemanya i fer el mateix en diversos partits de la Bundesliga, la que dirigeix enfrontaments en categoria més alta a Espanya és Marta Huerta de Aza, a Segona B. Des d’aquest any té el nivell UEFA Elit, que la faculta per poder dirimir xocs de qualsevol competició. Dels 17.000 federats, menys de 900 són dones. A Catalunya entre els àrbitres hi ha 1.780 homes i 124 dones; les dones eren l’1% dels àrbitres el 1993, un 1,5% el 2010, un 2% el 2012, un 5,5% el 2018 i ara representen un 6,5%. Malgrat l’augment, segueixen molt lluny del voleibol o la natació, en què s’acosten a la paritat (48,5% i 43,68%), i als antípodes de la gimnàstica, en què són el 86,38%. «Costa molt i que estiguem en aquest 5-6% és senyal que ens queda camí per fer», reconeixia Anna Zardaín, que va començar al 1993, quan només hi havia 11 dones àrbitres a tot Catalunya. «¿Ah, però a les dones us deixen arbitrar?», li va dir un delegat al seu dia, amb sorpresa i sense indici de malícia, segons explica Zardaín. «Era un món totalment d’homes, sense dones i això em picava. El futbol femení era molt minoritari, no hi havia opció de ser professional com a jugadora així que quan em van fer escollir entre ser jugadora o àrbitra vaig optar per la carrera arbitral». Ella va ser la primera a xiular un partit masculí de Tercera Divisió, el 2011, sent escollida millor àrbitre de l’any per la Federació Catalana de Fútbol aquella temporada. «Vaig seguir fins a Tercera amb les mateixes proves físiques i temps que els meus companys, però per promocionar en delegacions com la nostra o a Madrid. Pots ser una màquina i va de dècimes, costa arribar. Va arribar a un punt que jo era la mare, amb 36 anys i competint amb nois de 22 i per molt bé que ho facis costa esgarrapar les dècimes». Des de fa dos anys és directora tècnica de l’arbitratge femení a Catalunya i intenta que moltes noies s’animin a anar més enllà que ella. El novembre del 2018, un mes abans del seu nomenament, es va produir un fet històric: un trio arbitral, per primera vegada, estava compost per tres dones, que xiulaven un partit de futbol entre equips masculins. Ainara Acevedo, amb Ylenia Sánchez i Matilde Esteves com a assistents, arbitraven a Terrassa el San Cristóbal-Llagostera corresponent a la Tercera Divisió. Un fet que va estar entelat per un reguitzell de comentaris masclistes. Insults similars que havia hagut de rebre al seu dia Alba Rodríguez López. «‘Ves-te’n a netejar, que per és per al que serveixes’, i el pitjor és que això ho digui una mare», escrivia al 2016 en una carta a EL PERIÓDICO en què feia la següent reflexió. «Quan ets una dona àrbitre en un món d’homes, són moltes més coses a què t’has d’enfrontar. Ja no només és violència, és masclisme, és sexisme. Una vulnerabilitat que et deixa fora de joc». Després d’arribar a xiular en categoria juvenil, tant masculina com femenina, l’Alba va decidir deixar el seu Sant Feliu de Llobregat natal per marxar fa tres anys a Anglaterra, on va intentar continuar xiulant. «Vaig intentar arbitrar allà i era difícil perquè havies de començar des de molt avall, el mateix que em va passar al tornar aquí, així que al final vaig desistir». L’Alba lloa la tasca de la federació catalana i considera que el fet de veure àrbitres a Primera, a la Champions i l’Europa League o a la Lliga Iberdrola serveix d’esperó per a les joves. Referents «Situacions com la de Terrassa encara ens les trobem però creiem que és més falta de classe que sexisme», diu Zardaín. La responsable de l’arbitratge femení a Catalunya detecta un canvi cultural al respecte. «La dona veu que pot ser àrbitra i arribar a Primera, abans no en tenia ni idea. Crec que hi ha un canvi cultural i social en tots els sectors de poder, tot i que costa molt». En aquest punt la Lliga femenina pot jugar un paper clau, no només per animar moltes nenes i noies a ser jugadores sinó també per a les àrbitres, ja que les 56 encarregades d’aplicar el reglament (24 àrbitres i 32 assistents) són dones. «El 2012 no hi havia Lliga Iberdrola ni res», recorda Zardaín, que tot i que reconeix que actualment és molt difícil que les col·legiades puguin viure de l’arbitratge la lliga femenina obre una porta. Creu que és molt important la presència de referents i per això des de la federació manen a les xerrades a les escoles i els clubs àrbitres per despertar-los el cuc de l’arbitratge, com a ella li va passar al 1993, quan va decidir entrar en aquest món, tot i que reconeix que ara, com abans, és molt difícil viure de l’arbitratge sent una dona. Això sí, espera que en el futur deixi de ser notícia que una dona xiuli un partit masculí. «Posar el focus sempre en la dona ens comença a perjudicar, ha de deixar de ser notícia. Ara s’ha de visibilitzar la dona d’una altra manera: al meu fill, que té 10 anys, no li crida l’atenció veure noies jugant o arbitrant, les veu com una més i no se sorprèn. A la nostra generació encara ens sorprèn veure una dona a Primera. Hauríem d’apagar aquest focus i parlar més de si t’agrada o no però no per ser una dona, normalitzar-ho».

Radiografia de l’arbitratge femení en el futbol masculí

«La dona veu que pot ser àrbitra i arribar a Primera. Crec que hi ha un canvi social i cultural, tot i que costa molt», assenyala Zardaín, excol·legiada i directora tècnica a Catalunya

El més llegit