Maradona i la cocaïna: «Seré drogoaddicte sempre»

Diego Armando Maradona i la cocaïna han estat tan units, durant tant temps i en dosis tan altes, que es pot escriure un retrat bastant fidel d’aquesta droga només amb frases del futbolista argentí, mort aquest dimecres a Buenos Aires. Des de les primeres dosis, quan tot sembla millor sota els seus efectes, fins a un descens en què un acaba convertint-se, segons va dir ell mateix, en «res». Només un «zombi». [Segueix les reaccions i últimes notícies en directe de la mort de Maradona] Maradona a Nàpols, el seu club entre el 1984 i el 1991. Els seus millors anys. El seu preparador físic i confident, Fernando Signorini, el veu per primera vegada consumint cocaïna. D’altres haurien agafat el futbolista de l’espatlla, o d’un braç, però els entrenadors personals tenen una altra relació amb els cossos dels seus clients. «El vaig agafar del turmell. ’¿Què fas?’, li vaig dir. ’Bé, has vist, perquè amb això t'agafen ganes de parlar i llavors pots parlar de qualsevol tema,’ va contestar el Diego», recorda Signorini en una recent entrevista a ‘Escuela Deporte’. Maradona dècades després, el 2008, en un documental del cineasta Emir Kusturika. El millor futbolista de la seva generació, per a molts el millor de tots els temps, mira enrere i es pregunta: «¿Saps quin jugador hauria sigut jo si no hagués pres cocaïna? ¡Quin jugador ens vam perdre!». Primeres dosis a Barcelona La primera vegada que Maradona va provar aquesta droga va ser el 1982, a Barcelona. Acabava d’arribar. «Tenia 22 anys. I va ser com per a... per a creure’m que estava viu. Vaig provar droga en el futbol perquè allà com a tot arreu hi ha droga. ¿Saps què feia jo per drogar-me sense que ningú em veiés? No encenia la llum. Anava al bany amb els llums apagats», va explicar en una entrevista amb ‘Gente’ el 1996. Aquí la seva visió de la cocaïna no té a veure res amb la que li va donar a Signorini. «Vaig prendre droga durant part de la meva carrera, però mai la vaig utilitzar per estimular-me. Aquests que diuen que la cocaïna t’estimula no saben res. Si prens cocaïna per jugar a futbol, no pots jugar. La cocaïna no serveix per ser millor a la pista... No serveix per a la vida. No serveix per a res», va dir. Amb àmplies dosis d’autoanàlisi, va afegir: «Vaig ser drogoaddicte, soc drogoaddicte i seré drogoaddicte sempre. Perquè al drogoaddicte no se’l perdona mai». Maradona acabava llavors de sortir d’una estada de 10 dies en una clínica de rehabilitació a Berna (Suïssa). Ja havia acumulat diversos positius. El 17 de març del 1991, va ser inhabilitat durant 15 mesos per la Federació italiana de futbol, al trobar-se vestigis de la droga en un control després d’un partit entre el Nàpols i el Bari. Un mes i mig després, el 26 d’abril d’aquell any, va ser aturat a Buenos Aires al costat d’un grup d’amics amb drogues al seu poder. Tres anys més tard, va tornar a donar positiu, però aquesta vegada al Mundial dels Estats Units i per efedrina, una substància amb efectes similars a les amfetamines. I el 1997, de nou, quatre dies abans d’un partit entre el Boca i l’Argentí Juniors. L’octubre d’aquell any, Maradona va deixar el futbol, però no la cocaïna. Nit de cap d’any del 2000. Ingressa al límit de la mort, gairebé en coma, en un hospital a Punta de l’Est (Uruguai). Tenia crisi hipertensiva i una arrítmia ventricular. Va faltar poc per a la sobredosi. «No vull deixar aquest món. Lluitaré per continuar vivint», va dir al sortir. Poques setmanes més tard, aterrava a Cuba. Casi no podia caminar. En principi, havia d’estar a l’illa sis mesos. Va acabar vivint allà, de manera intermitent, entre tractaments de desintoxicació, durant gairebé cinc anys. I al final va aconseguir deixar la cocaïna, però només per abraçar-se a l’alcohol. Fa unes setmanes, a principis de novembre, Leopoldo Luque, el metge de capçalera de Maradona, que acaba de sotmetre’s a una operació de cirurgia al cap, va trucar d’urgència a Alfredo Cahe. Dues dècades enrere, Cahe havia aconseguit desenganxar el futbolista. »El Diego està com quan jo el vaig portar a Cuba. L’alcohol és una droga. És a dir, va canviar una cosa per l’altra», va dir Cahe a la cadena TyC Sports. El correu més il·lustre Circulen tota mena de llegendes i històries d’excessos sobre el futbolista i la pols blanca. Semblen tretes de la sèrie ‘Narcos’, amb la Camorra, la màfia napolitana, en el paper dels càrtels de Medellín i Cali. Un exemple. Poc després d’arribar a la ciutat italiana, Maradona es va fer amic del capo Carmine Giuliano. En un gir estrany en les relacions entre delinqüents i celebritats, la cocaïna no només anava dels mafiosos al futbolista. També recorria el camí invers. Pietro Pugliese, un membre penedit de la Camorra, va explicar al setmanari ‘Panorama’ que Maradona va arribar a transportar droga per a l’organització. En aquella època resultava inconcebible que Diego fos inspeccionat per la policia en un aeroport italià. Un altre. Abril del 1990. El Nàpols acaba de guanyar el seu segon títol de lliga amb Maradona. La festa, segons va explicar després l’excentrecampista Massimo Cripa, té lloc, com no, en un luxós iot. Guillermo Coppola, mànager de l’argentí, que després el va acusar de robar-li diversos milions, espera algú a la coberta. Apareix un home en una moto aquàtica, amb dos paquets. Coppola els agafa, es dona la volta i crida: »¡Ha arribat la droga!».

Maradona i la cocaïna: «Seré drogoaddicte sempre»

El futbolista va aconseguir deixar la substància blanca, però es va abraçar a l'alcohol en els seus últims anys

El més llegit