Paola Soldevila «Soc una friki total, miro el futbol des que vaig néixer»

El coronavirus va donar una vida extra a l’Espanyol. El club periquito es va salvar de l’abisme el curs passat gràcies a la pandèmia. Quan la Lliga femenina es va suspendre, l’equip anava últim amb només cinc punts. No havia guanyat cap partit. La crisi sanitària va evitar els descensos i el nou torneig s’estrena aquest dissabte amb 18 clubs, entre ells l’Espanyol, que rep l’Atlètic capitanejat per Paola Soldevila (Porrera, El Priorat, 23 anys). Sincera i reflexiva, la central la nova vida periquita i els temps esperançadors del seu estimat esport. - ¿Com afronten la tornada a la competició després de tants mesos? ¿S’ha fet llarga l’espera? En tenim moltíssimes ganes. Tots els equips estem igual després de tanta incertesa. Jo vaig passar el confinament a Barcelona, lluny dels meus familiars directes. No vaig voler complicar la situació al meu poble. La pretemporada ha servit per preparar-nos i estem desitjant debutar. Ens espera un rival molt difícil que ha guanyat tres de les quatre últimes Lligues. L’Atlètic és el favorit, però volem demostrar les nostres armes. - ¿Li va molestar que es reprengués al juny la Lliga masculina i no pogués acabar la femenina? M’ho esperava. Em va molestar que es decidís tan ràpid que no s’acabaria la nostra Lliga. En decisions així es veu clarament que no som professionals. Queden molts passos per fer en aquest sentit. És cert que la decisió ens va afavorir, hem de ser clars i realistes, però pensant a nivell general crec que a les jugadores no se’ns va tenir en compte. - ¿Ha notat un canvi en el club per evitar una temporada tan catastròfica com la passada? L’any passat va ser un fracàs total, un desastre. No ens ho podem permetre. Va ser un cúmul de coses, no hi va haver un únic culpable. N’hem d’aprendre per no repetir aquests errors. Crec que ens espera un any apassionant. Sento les ganes de revertir la situació. L’Espanyol és un club històric que es mereix ser a dalt. Totes estem molt compromeses per aconseguir-ho. «Em va molestar que se suspengués tan ràpid la Lliga femenina. En decisions així es veu clarament que encara no som professionals. Ens va afavorir, però en general no se’ns va tenir en compte» Paola Soldevila Capitana de l’Espanyol - És el seu segon any en el club i ja n’és capitana. ¿Li motiva portar el braçalet amb el 21 de Jarque? Quan em van dir que seria capitana vaig pensar immediatament en el braçalet. En Dani Jarque. És una responsabilitat i un orgull total. Jo estic molt a gust aquí. Des de l’inici es veu el caràcter lluitador dels periquitos. El sacrifici i l’esforç ens defineixen. Mai es donen per vençuts, ni el club ni els aficionats. Això fa que l’Espanyol sigui gran. - ¿Quin és el seu primer record amb una pilota? ¿Com va començar tot? El meu primer record és a la sala de la casa del poble, amb el meu germà, que és un any més gran que jo. Les porteries eren les potes de la taula i jugàvem fins que la meva mare ens feia fora. A més del futbol, vaig provar natació, atletisme, judo i tennis. Als 12 anys vaig haver de decidir entre el tennis i el futbol perquè no arribava a tot. I em vaig quedar amb la pilota. «L’any passat va ser un fracàs total a l’Espanyol. N’hem d’aprendre per no repetir aquests errors. Crec que ens espera un any apassionant. Som un club històric que es mereix ser a dalt» - ¿Va patir algun retret per dedicar-se al futbol? ¿Com va ser la seva experiència en els seus equips? Mai vaig tenir cap problema. Vaig néixer en un poble i tots els meus amics em van ajudar des del principi. No he patit cap episodi incòmode, cap comentari ni res per l’estil. Al contrari. Pensi, per exemple, que jo vaig començar a jugar al Santes Creus, un club de nois. Vaig estar amb ells fins a infantils i sempre em vaig sentir molt bé. Amb 12 anys vaig passar al Reus. Van ser temps inesborrables, disfrutava molt amb les meves amigues, menjàvem juntes... En juvenils em va trucar el Valls-Nàstic, però el segon any l’equip no es podia sostenir i em va fitxar el Sant Gabriel. Després vaig prendre la gran decisió d’anar-me’n a la Reial Societat. Allà vaig guanyar la Copa de la Reina fa dos anys. Després vaig tornar a Barcelona, on em sento com casa. - El CSD ha anunciat la professionalització de la Lliga femenina per al 2021-2022. També es va tancar el primer conveni col·lectiu. ¿Esperava aquests avenços? Són passos molt importants, però crec que encara anem massa a poc a poc. No val només amb dir que la Lliga serà professional. Cal acompanyar l’anunci de diverses mesures. És cert que si m’haguessin preguntat fa anys no m’hauria esperat això. Ara es pot viure del futbol a curt termini, mentre continues jugant. ¡Si pogués, no faria res més que veure partits durant tota la tarda! Fins i tot vaig voler ser xòfer d’algun equip per portar els jugadors a l’autocar» Paola Soldevila Capitana de l’Espanyol - ¿Es va plantejar dedicar-se a una altra professió en algun moment? Mai m’he plantejat cap altra cosa. Veig futbol des que vaig néixer. Soc una friki total. Fixi’s que fins i tot volia ser xòfer d’un equip de futbol només pel fet de portar els jugadors a l’autocar. Abans sempre veia partits de nois. Ara m’empasso la Lliga francesa i la Premier, que és una brutalitat, però també veig la Lliga femenina anglesa en una aplicació de mòbil. ¡Si pogués, no faria res més que veure partits durant tota la tarda! També tinc estudis d’INEF. Vaig acabar la carrera a Vitòria i ara estic fent un màster de direcció esportiva a distància. Soc molt fan de Sergio Ramos pel seu caràcter i per les ganes que té sempre de ser millor. Fa molt temps que és a dalt de tot, però segueix com si tingués 20 anys. És un líder» -Porta el futbol a la sang. Li ve de família. Sí, el meu avi i el meu pare van jugar en categories territorials i el meu germà Albert va arribar al juvenil de l’Osasuna. Ara juga amb l’Alfaro en Tercera. És més bo que jo, però no ha tingut sort. També és central, però esquerrà. Durant el confinament vaig estar tres mesos sense veure’l. Al juny ens vam tornar a trobar, just per al seu aniversari. Almenys li vaig poder donar el regal en persona. - ¿Té algun ídol en la seva posició o en el món de l’esport? Soc molt fan de Sergio Ramos pel seu caràcter i per les ganes que té sempre de ser millor. Fa molt temps que és a dalt de tot, però segueix com si tingués 20 anys. És un líder. També m’encanta Nadal. És una llegenda de l’esport espanyol.

Paola Soldevila «Soc una friki total, miro el futbol des que vaig néixer»

La central de l'Espanyol reflexiona sobre la seva trajectòria i l'il·lusionant moment que viu el futbol femení

El més llegit