El món se’n va anar a la merda quan van canviar l’horari de la Champions. No en tinc proves, però tampoc dubtes. Primer perquè era un magnífic detector d’impostors, de pixapins de la pilota, d’aquells que només apareixen en les converses futboleres quan arriben els Barça-Madrid o les eliminatòries finals. Amb el bonic i fàcil que era respondre amb un aspre i condescendent ‘a quina hora ha de ser, a la de sempre’ quan preguntaven a quina hora es jugava el partit aquella nit, amb el bonic i fàcil que era i ens ho han tret amb els horaris múltiples. Ens han tret a més l’única certesa generacional que ens quedava, que la Champions es jugava a l’hora de sempre, però han canviat l’horari i ja només falta que torni la pesta.