A sisè o setè vam anar de viatge d’estudis a Port Aventura i a l’arribar al parc ens va faltar temps per pujar al Dragon Khan, que era la millor atracció llavors el Dragon Khan, aquesta muntanya russa exòtica i monumental. Al baixar, amb les cames tremolant, marejat i aguantant el vòmit, vaig jurar que mai més, que això no era per a mi, que quina tonteria pagar per patir així. Ha de ser l’única promesa que he aconseguit complir.