Barcelona prepara el futur de les carreres populars

El calendari de l’atletisme diu que el 20 de setembre es disputarà la Cursa de la Mercè a Barcelona. És la carrera popular de 10 quilòmetres que festeja la patrona de la capital catalana. I, de moment, es manté en peu: els seus organitzadors s’han proposat convertir-la en el referent per a les carreres populars en els temps postcoronavirus. «La Mercè és una gran prova i pot servir per determinar el futur de carreres similars mentre la situació sigui aquesta», assenyala a EL PERIÓDICO Josep Maria Antentas, vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme. «Tot és complicadíssim en aquestes circumstàncies, però és important que no deixem de fer propostes i que ens preocupem pels aficionats i per tots els que estan implicats en l’organització d’una carrera; hi ha molts interessos en joc», afegeix Antentas. El 2019, la Mercè va reunir uns 12.000 corredors a les principals avingudes i carrers de Barcelona. Va ser, com en anys anteriors, una festa. Aquest any, s’haurà d’adaptar a les circumstàncies, reduir l’escala i introduir canvis. Les opcions Les quatre propostes amb què treballa l’Institut d’Esports de Barcelona (IBE), organitzador principal de la carrera, apunten la necessitat de rebaixar el nombre de participants a un màxim d’entre 3.000 i 5.000. I no només per mantenir a ratlla les possibilitats de contagi. També per fer viable la sortida, el punt més conflictiu i el que, previsiblement, més modificacions patirà. Les sortides en massa, amb tot el món amuntegat, obrint-se camí a cops de colze per guanyar uns centímetres, van passar a la història. Almenys durant un temps. Ni tan sols les sortides per calaixos segons marca seran possibles ara que no només s’han d’evitar tant sí com no que els corredors s’acumulin, sinó també procurar que la distància entre ells sigui, almenys, de dos metres en amplada. El sistema de contrarellotge, tan utilitzat en el ciclisme, es presenta com l’alternativa més factible per minimitzar els riscos. Així, no importarà qui creuï abans la meta, sinó el temps real que s’ha tardat a completar el recorregut. En la proposta presentada per Andreu Ballvé, el responsable de Championchip, l’empresa que des de fa 20 anys cronometra la majoria de carreres a Catalunya, un rectangle gegant marcaria el punt des del qual cada tres segons sortirien tres corredors separats entre ells per la distància necessària. Els tres següents estarien preparats a la zona d’espera per sortir a continuació, i així successivament fins a completar el total. Els atletes d’elit es reduirien a 20, 10 dones i 10 homes, i sortirien, també amb les mesures necessàries, abans que els populars. «Amb aquesta proposta, que està basada en càlculs matemàtics, cada minut sortirien 60 corredors, 3.600 ho haurien fet en una hora i, en hora i mitja, tindríem els 5.000», explica Ballvé a aquest diari, pendent encara de rebre-hi el vistiplau. «D’aquesta manera, si la carrera continua sent de 10 quilòmetres i amb el seu recorregut habitual, hi hauria molt escasses possibilitats que els corredors s’acumulessin en algun punt perquè, a més, sortirien de manera aleatòria, mai tres que portin el mateix ritme», afegeix qui va ser plusmarquista nacional dels 800 metres. Reduir el recorregut de 10 a cinc quilòmetres és una possibilitat contemplada en alguna proposta per evitar un altre dels aspectes que més maldecaps genera des del punt de vista sanitari: els avituallaments. Són obligatoris en una carrera de 10, però desapareixen en una de cinc. Que cada participant porti un got de cartró i se l’autoompli és una de les opcions que es contemplen en cas que la cursa de la Mercè mantingui, com sembla, el seu recorregut complet. «Nosaltres hem creat un protocol de 48 pàgines en què es proposa des de com fer la sortida fins a com organitzar el servei de guarda-roba, passant per l’ús de mascaretes o els avituallaments», apunta José Luis Blanco, exatleta professional i director tècnic de la cursa de la Mercè. Alliberats de la mascareta Les autoritats sanitàries han descartat ja la necessitat de córrer amb mascareta. Però el seu ús sí que es contemplaria mentre s’espera per sortir i potser en l’arribada. Els corredors l’haurien de guardar durant el recorregut. La fira del corredor desapareixeria i els dorsals serien enviats per correu a cada participant juntament amb la seva hora de sortida. La sortida se situaria, com sempre, a l’avinguda de Maria Cristina. L’arribada es distanciaria a penes uns metres per evitar que els corredors es creuïn. Amb el format de contrarellotge, encara hi hauria participants sortint quan arribessin els primers. Si aquesta nova Mercè tira endavant i té èxit –l’ajuntament també estudia la possibilitat d’un format similar al de la Festa de la Bicicleta que la descartaria com a model per a altres carreres–, marcaria la pauta per a carreres posteriors, com la Jean Bouin i la Cursa de Bombers. Abans que la cursa de la Mercè, es podria disputar la Lloretrail –carrera de muntanya– i potser alguna altra de menys de 1.000 participants.

Barcelona prepara el futur de les carreres populars

Els organitzadors de la Cursa de la Mercè perfilen un model que serveixi de referent per a altres proves

Guanya força un format de contrarellotge amb sortides esglaonades i un màxim de 5.000 participants

El més llegit