Només 24 segons va tardar el Liverpool a encarrillar la final de la Champions. Només 24 segons havien transcorregut quan Sadio Mané, que li va guanyar l’esquena a Trippier, es va endinsar en l’àrea del Tottenham i va connectar un centre que va topar amb el tors de Sissoko, des d’on la pilota va sortir disparada cap al seu braç, escandalosament estès. Malgrat tractar-se d’un rebot, l’eslovè Damir Skomina no va dubtar. Penal.
Des del VAR van tardar poc a donar-li llum verda, però en aquells pocs segons transcorreguts se li va escapar a Salah l’honor de marcar el gol més ràpid en la història de les finals de la Champions. El rellotge marcava un minut i 50 segons quan el tir potent i centrat del davanter 'red' passava fregant el puny encongit de Lloris i rebentava contra la xarxa.
Maldini va necessitar només 51 segons
En total, 110 segons, molt ràpid, però no tant com la diana que Maldini va anotar als 51 segons a la final del 2005, precisament contra el Liverpool, en aquella final boja en la qual els pupils de Rafa Benítez se’n van anar al descans amb un 3-0 en contra però que van aconseguir portar als penals i guanyar-la des del punt fatídic.
En aquella final d’Istanbul el Liverpool mai va estar per davant al marcador, com tampoc en la que va perdre amb el Milan el 2007 (2-1) ni en la de l’any passat contra el Madrid (3-1). Els aficionats 'reds' es van veure per primera vegada amb avantatge en una final de l’era Champions (des de la temporada 1992-1993).
Tampoc un jugador egipci havia marcat mai en una final de Copa d’Europa fins al penal transformat per Salah. De fet, el davanter es va convertir en el cinquè africà a aconseguir-ho, després de Rabah Madjer (gol amb el Porto per derrotar el Bayern el 1987), Samuel Etoo (dues vegades per al Barça, el 2006 contra l’Arsenal i el 2009 contra el United), Didier Drogba (va firmar el gol que va conduir a la pròrroga i al títol contra el Bayern el 2012) i Mané (va anotar l’efímer 1-1 contra el Madrid a Kíev fa un any).