No va acudir gaire gent ahir a Cornellà-El Prat (amb prou 19.000 persones) malgrat la benignitat de l’horari i l’entitat del rival. Pitjor per a ells. Després de veure laformidable posada en escena de l’Espanyol de Rubi, coronat amb el primer triomf blanc-i-blau a la Lliga 2018-19, no és arriscat augurar que l’assistència anirà a més en les pròximes cites a casa. Compareixia el  Valènciaamb l’etiqueta d’equip temible després del seu excel·lent partit contra l’Atlètic de Madrid, avalat a més per la seva condició d’equip de Champions i pel desemborsament efectuat al mercat estiuenc (pròxim als 80 milions d’euros). Però tret d’uns moments inicials de cert aclaparament, van ser els locals, amb un  futbol polit, fluid i dominador, els qui van controlar el partit i es van acabar emportant la victòria (2-0). Els  gols d’Esteban Granero i Borja Iglesias, tots dos en la segona meitat, van fer justícia al bon joc de l’Espanyol, dirigit per unMarc Roca absolutament imperial.

Els va costar als blanc-i-blaus entrar en el partit, lligats de mans per la pressió asfixiant del València i castigats una vegada i una altra pel seu flanc esquerre, on la sorprenent presència deSergio García(que va sortir d’inici en lloc de Piatti) llastava en defensa a l’equip sense aportar gran cosa en l’atac ni en el control del joc. El domini valencianista es va traduir en diverses jugades de perill i en unes mans deDavid Lópezdins de l’àrea (m. 17) que el VAR va jutjar involuntàries malgrat les irades protestes ches.

Gairebé mitja hora va trigar el conjunt de Rubi a trobar la manera d’atacar el seu rival. Sergio García se’n va anar al centre i va avançar una mica la seva posició, mentre Roca iDardercomençaven a trobar les vies per connectar amb els seus atacants. El duel es va equilibrari van arribar les primeres ocasions de l’Espanyol, a partir sobretot de centres creuats a l’àrea que trobaven gairebé sempre el cap deBorja Iglesiaso de Sergio García. En una d’aquestes jugades, el davanter del Bon Pastor va connectar una rematada que es va estavellar al travesser i només la mà miraculosa deNetova impedir que el posterior cop de cap de Borja acabés dins de la porteria.

Recital de Marc Roca

La segona part va ser una pel·lícula molt diferent. Aplicant a la perfecció el nou llibre d’estil que ha imposat Rubi (intensitat sense pilota i alegria amb pilota), el quadro local es va fer l’amo absolut del partit. Marc Roca, un jove de Vilafranca del Penedès (21 anys) que l’any passat tot just va entrar en els plans de Quique Sánchez Flores, es va convertir en el far de l’equip, movent el cuir a la zona ampla amb criteri i personalitat. El premi al bon joc blanc-i-blau va arribar en el minut 59 (amb el suspens del VAR inclòs), quan unmagistral llançament de falta d’Esteban Granerodes de la vora de l’àrea va superar la línia de gol després de tocar el pal.

No va afluixar l’Espanyol i 10 minuts desprésLeo Baptistaoli va robar la cartera a Piccini i va encarar Neto, el rebuig del qual va ser aprofitat per Borja Iglesias per marcar el seu primer gol a Primera Divisió. A partir d’allà, exercici de supervivència de l’equip de Rubi, que va controlar bé la situació i va aconseguir arribar al final sense aclaparaments per a joia d’una afició que va sortir fregant-se els ulls.