La ucraïnesa Anna Muzitxuk havia d’haver tancat el 2017 intentant revalidar els seus títols de campiona del món d’escacs ràpids i llampecs i de passada guanyar fins a 150.000 euros, però unes setmanes abans va renunciar a fer-ho. Amb un post al seu mur de Facebook va explicar que es negava a jugar coberta amb un vel o a haver d’anar sempre acompanyada d’un home, cosa que va contra els seus principis i que ja l’havia violentat temps enrere a l’Iran, on va anar sense informar-se del que viurien ella i la seva germana Mariya, que també hi va renunciar. El seu gest va tenir una enorme repercussió i ara estan de gira per Espanya, on ahir es van reunir a València amb Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat. «Amb el seu gest –va valorar Oltra– han posat el focus en els problemes en determinats països i el masclisme que perviu en gran part de les societats, i han contribuït a visibilitzar la situació dels drets de les dones i a canviar una mica aquest món per a millor».

–¿Com va ser per a vostè renunciar a un campionat en què els premis eren més suculents que mai per defensar la igualtat de tracte amb les dones?

–Va ser una decisió molt difícil no anar a Aràbia Saudita perquè suposava perdre el títol i perdre l’oportunitat de guanyar un bon premi, però penso que és important mantenir la distància i mostrar que hi ha un problema real, que les dones han de ser tractades bé i que les competicions s’han de celebrar allà on els drets de les dones siguin defensats.

–Va decidir fer-ho just en el campionat que havia multiplicat per vuit la quantitat dels premis.

–Perdre el títol i perdre l’oportunitat de guanyar aquestes diners va ser molt difícil per a mi, però penso que és més important que rebutgéssim ser allà.

–Com a vigent campiona la seva decisió va tenir una enorme repercussió. ¿Això suposa un triomf més enllà d’haver perdut el campionat?

–Els títols eren molt importants i va ser molt difícil prendre la decisió perquè no sabia què passaria després. Mai m’havia enfrontat a una decisió així, però ha sigut magnífic que a tanta gent arreu del món li hagi importat. Som a Espanya i els diaris més importants del país van donar la informació però també he donat entrevistes a la BBC, a la CNN, a Reuters, The Guardian, The Independent o The Washington Post. Els mitjans més importants han escrit d’aquest cas i és molt agradable aquesta repercussió perquè la meva germana i jo ens adonem que no estem soles en això.

–Després d’anunciar que no aniria  al campionat a Riad, molts homes també van renunciar a viatjar a Aràbia Saudita, ¿li va sorprendre que ho fessin?

–No ho esperava perquè els homes no tenen aquesta discriminació, així que fàcilment podien haver-hi anat allà i no hauria passat res. Em va sorprendre i estic agraïda als que no hi van anar.

–Després de l’enrenou que es va crear amb la seva renúncia, de rebre el suport de gairebé la meitat dels competidors masculins, i de tot el que s’ha arribat a parlar i escriure sobre els seus motius, ¿què pensa que passarà?, ¿què creu que hauria de fer la Federació Internacional amb els pròxims campionats a celebrar?

–Encara no estan decidides les seus dels següents campionats, però espero que la Federació Internacional tingui en compte que no vam anar a l’Aràbia Saudita per una raó molt concreta i confio que el pròxim es disputi en un altre lloc.