L’ombra del segon empat consecutiu va sobrevolar El Molinón, però el Madrid de les set vides va remuntar dues vegades fins a endur-se els tres punts gràcies a un jugador gairebé extraterrestre. Isco Alarcón va firmar el millor partit des que milita al club blanc. Amb guant de seda, va fer màgia amb la pilota, la va acariciar fins a dibuixar accions inversemblants, com la del primer gol. Després va tancar la tarda amb el gol del triomf quan Zidane calcula què suposaria un empat a Gijón.
Hi ha jugadors que fan que el futbol sigui un plaer. Isco n’és un. En ple procés sobre la seva renovació, que se segueix dilatant, cosa que va fer que no celebrés el primer gol, el malagueny es va encarregar d’elevar aquest esport al màxim. Va empènyer l’equip, va recórrer a la seva faceta golejadora i va firmar una victòria que pot valer una Lliga contra la millor versió de l’Sporting, que es va avançar dos cops en el marcador i que quan acariciava el punt es va topar amb el gol d’Isco al minut 90.
COENTRAO, TITULAR
Zidane va fer fins a nou canvis respecte al partit del Bayern. Tan sols van sobreviure Ramos i Nacho, entre altres coses perquè no hi havia altres centrals disponibles per les lesions de Varane i Pepe. Fins i tot Coentrao va ser titular, malgrat que el portuguès no jugava des del 2 de novembre contra el Legia de Varsòvia a la Lliga de Campions. El va substituir Marcelo quan l’Sporting manava en el marcador (2-1). Aquestes rotacions van estar a punt de costar-li cares al tècnic francès perquè aquesta vegada la segona unitat no va estar fina a excepció d'Isco. Lucas Vázquez va acabar a la banqueta i James i Asensio no van ser els de Leganés.
Al davant, l’Sporting, en un altre intent per agafar-se a l’anhelada permanència, va posar tot el que tenia sobre la gespa. Va aguantar el Madrid amb cinc defenses i no va renunciar a llançar-se sobre l’àrea de Casilla. Ho va fer fins a comprometre la defensa blanca, que va tenir problemes molt aviat amb un cop de cap del croat Cop.
Aquest primer avís va anar seguit d’un altre amb foc real. Una gran passada de Vesga per sobre de la defensa la va empalmar Cop amb l’esquerra al fons de la porteria de Casilla (m. 13). El gol va aixecar la moral de l’equip asturià, que va començar a creure en les seves possibilitats davant un rival al qual li va costar entrar en una lluita que creia guanyada abans que la campana anunciés el primer assalt.
EN MANS D’ISCO
El primer que es va desvetllar de la migdiada va ser Isco per firmar una excel·lent jugada que va acabar en gol a l’anar-se’n de dos rivals i xutar amb l’esquerra a l’escaire de la meta de Cuéllar (m. 17). El gol no va acabar de despertar el Madrid que es va encomanar a la màgia d’Isco per intentar controlar un rival que ja li havia perdut el respecte. Va poder desequilibrar el marcador en un error de Nacho en la cessió sobre Casilla que va estar a punt d'aprofitar Carmona.
També ho va poder fer Nacho amb un cop de cap després d'una falta llançada per James. Cuéllar va rebutjar la pilota i Morata no va arribar a rematar-la. Després l’àrbitre li va perdonar la groga a Nacho en un salt amb Cop. Si el central l’hagués vist no hauria jugat el clàssic.
SEGON GOL DE L'SPORTING
Enmig de les protestes va arribar el segon gol de l’Sporting després d’una centrada que va tocar Babin i que Vesga va rematar de cap al fons de la porteria (m. 49). El gol va provocar el deliri a El Molinón, on no veien un gol del seu equip contra el Madrid des del 1994. Morata va tornar a igualar el matx amb un cop de cap a una centrada de Danilo (m. 59). Enmig de les presses per resoldre el partit, Isco va tornar a firmar una altra joia. Se’n va anar de fins a quatre jugadors entre retallades i tocs sublims, però al final no va poder xutar (m. 72).
Tot i així, quan la desesperació envoltava el Madrid, un xut ras d’Isco es va colar a la dreta de Cuéllar. Va ser l’epíleg a l’obra d’art que va deixar el malagueny a El Molinón.