Valentino Rossi, que el coneix bé, que té negocis amb ell, que el pateix, diu que Marc Márquez pot «perfectament» superar-lo en victòries (107 contra 43) i títols (9 contra 4). Aleix Espargaró va dir diumenge a Motegi (Japó), així que va baixar de la moto: «Vale ja pot anar acomiadant-se de les seves marques, Marc les destrossarà». Marc Márquez té 14 anys per endavant per intentar atrapar el Doctor. «Marc é stato bravisimo», va dir el seu cap Livio Suppo. «Però això no és nou en ell, és així des que va debutar amb Honda a MotoGP». Suppo té raó. A Márquez, a Itàlia, ja l'anomenen Míster 85%, perquè, en els dos anys que fa que està en la categoria reina ha corregut 33 carreres i en 28 ha acabat al podi. El fill gran del Julià i la Roser puja al calaix en la immensa majoria de les carreres que corre.
Tot just acabar amb els compromisos que va provocar la seva coronació a casa d'Honda (la firma alada no havia aconseguit mai ser campiona a casa), Márquez es va traslladar amb els seus a Tòquio. No va arribar a la capital. Es va quedar a l'aeroport de Narita. I, més concretament, al seu karaoke. I allà van acabar amb tot, música i altres, imitacions i altres, rialles i altres. I encara no ha arribat a Phillip Island, on a l'entrar a la preciosa illeta que alberga el circuit es trobarà un immens cartell que diu: «Desafiant les lleis de la naturalesa», il·lustrat amb una foto seva, una altra de Jorge Lorenzo i una tercera de Valentino Rossi.
Aquell dur i gloriós 2013
«Phillip Island és un malson per a mi», va explicar Márquez a Motegi. «Tinc un compte pendent amb aquest circuit i espero saldar-lo diumenge», va recordar el bicampió de MotoGP més jove de la història. El malson el recorda tothom: l'any passat, quan ja estava a punt de coronar-se rei, va ser sancionat per aturar-se a canviar de moto una volta després del que està reglamentat. «Aquell 2013 va suposar un màster accelerat per a aquest nen», relata Carlo Pernat, l'home que va descobrir Rossi. «Marc va aprendre aquell any tot el que havia d'aprendre. I ho va aprendre amb dolor, amb patiment. Ara ja és invencible. I tots ho saben, inclosos els seus adversaris».
Márquez no se sent invencible. Quan li pregunten si creu que trencarà tots els rècords, començant diumenge per les 12 victòries en una mateixa temporada de Doohan (Marc en suma 11) o superarà els 9 títols de Vale, els 12+1 d'Ángel Nieto o els 15 de Giacomo Agostini, Márquez diu: «Ningú pot saber què passarà. M'agradaria recordar, en aquest moment de màxima felicitat, que l'octubre del 2011, quan vaig patir aquell accident a Malàisia on vaig perdre visió a l'ull esquerre, els metges em van dir que no sabien si em curaria. Ho vaig passar molt malament. Vam témer el pitjor, vam témer que no pogués tornar a córrer. El doctor Sánchez Dalmau em va operar i va obrar el miracle, o gairebé, que recuperés la visió completa i tornés a córrer. Jo no oblido mai que vaig estar a punt de no tornar a córrer». No només no ho oblida sinó que, després de cada gran èxit, truca al doctor Sánchez Dalmau i li recorda que «part d'aquest títol és seu».
També el de diumenge, fruit d'un cap de setmana agitadíssim. Sense frens divendres, amb una avaria incomprensible en una de les seves motos, amb una qualy rara però, afortunadament, amb el warm-up (entrenament de diumenge, previ a la carrera) excepcional. «Això em va fer veure que, en efecte, podia lluitar per la victòria». Això sí, abans va pactar amb Emili Alzamora, el seu mánager, i tot el seu equip, encapçalat per Santi Hernández, que no li donarien ordres des del mur, que no li posaria la típica pissarra: «P2 OK». I tots van acceptar deixar-lo lliure, al seu aire. «Sabia el que havia de fer. Sabia que Jorge [Lorenzo] s'escaparia perquè tenia més ritme que nosaltres. I sabia que la meva carrera era contra Vale i Dani. I els vaig guanyar. I allà es va acabar tot». I va començar la festa al karaoke de Narita.
Un títol marca de la casa
«Marc sabia com era d'important per a Honda guanyar el títol a casa», diu Suppo. «Però no li vam dir res. El vam deixar tranquil i lliure perquè decidís ell. Sabem que és intel·ligent sobre la moto i va fer l'estratègia perfecta». «Marc ja se sent el líder de l'equip, d'Honda, i això l'ha fet madurar encara més», diu Alzamora. El que ningú explica és que Márquez volia un títol marca de la casa, dels seus, sobretot després d'haver llegit, l'any passat, al dominical de La Gazzetta dello Sport que els seus triomfs eren made in Itàlia. Doncs bé, aquest segon ja és made in family and friends.