L'altra mirada

«L'esport és una forma d'aprendre a perdre»

«Lesport és una forma daprendre a perdre»_MEDIA_1

«Lesport és una forma daprendre a perdre»_MEDIA_1 / FERRAN SENDRA

Després de fer-nos riure amb Plats bruts i d'explicar-nos històries quotidianes a Porca Misèria, Joel Joan estrena el dia 29, en prime time, nova sèrie a TV-3, El crac, una comèdia on realitza una paròdia de si mateix. Entre rodatge i rodatge, l'actor sempre intenta buscar un forat  per passar pel gimnàs i la piscina, on confessa que li agrada «fer el xulo».

-¿És esportista?

-Una de les coses que té complir 40 anys és que comences a fer coses que als 20 no feies perquè no ho necessitaves. Així que vaig al gimnàs a nedar, a córrer i a fer uns quants estiraments.

-¿És assidu?

-No hi vaig amb l'assiduïtat i disciplina que m'agradaria. Intento anar-hi un dia a la setmana, hi ha temporades que hi puc anar dos dies i mesos que no hi vaig. Depèn perquè la feina que tinc és el que és. Així que zero disciplina. ¡Fatal!

-Diu que corre. ¿Ha competit en alguna carrera?

-Mai. ¡Corro quatre quilòmetres i pràcticament m'han d'operar! (riu). Tinc molt poca resistència. De fet, quan veig esportistes com Kilian Jornet em deixen flipat. Són superhomes.

-¿La natació també l'ha descobert ara?

-No, sempre he nedat, encara que m'avorreix.

-¿Quin és el seu estil?

-Nedo de tot. Crol, braça, l'esquena la porto fatal, i una mica de papallona.

-Però no tothom sap nedar papallona.

-Tampoc faig la papallona de Ian Thorpe. Encara que ho admeto: em faig una mica el xulo a l'aigua.

-¿És dels que no es perd un partit de futbol a TV?

-M'agrada bàsicament el Barça. Si no juga un equip amb el qual m'identifiqui em costa veure qualsevol esport a la tele.

-O sigui, que no és que sigui gaire futboler.

-Sóc més aviat Barçaler.

-¿Com veu el nou Barça?

-Només he vist un partit de Lliga i i no sabria donar un veredicte encara...

-Té tres filles. ¿Creu que és important inculcar-los l'esport des de petites?

-Sí. Per a mi és important que practiquin esport perquè és una manera xula que aprenguin a perdre. Aprendre a guanyar no té cap mèrit, però quan les veig competir i perden m'agrada.

-A elles no els deu agradar tant.

-Gens. Però aprendre a perdre és una assignatura clau. Després gestionem la derrota com podem i l'assumim.