El ciclisme no sempre és just amb els pàries del pilot, amb els gregaris que volen viure el seu dia de glòria al Tour. Aquí no es perdona a ningú, els cognoms, famosos o no, no compten. I si no només fa falta comprovar la llista de baixes encapçalada per Chris Froome i Alberto Contador, els dos màxims favorits ja fa dues setmanes a la sortida de Leeds. Aquí tampoc val el nom quan es rep un cop i s'espatlla la bici, ni les baixades físiques, ni ningú frenarà, a 25 metres de la meta per permetre el que sens dubte era un triomf merescut a Nimes al cap de 200 quilòmetres d'escapada. La fuga ha mort aquest diumenge sobre la publicitat de l'asfalt, allà on el pilot ha devorat Martin Elminger, el primer a cedir, i Jack Bauer, un neozelandès que ha plorat de pena, en un racó de la meta, sense creure el que li havia passat. Ja tocava la victòria amb el manillar quan el noruec Alexander Kristoff, del Katuixa, l'ha passat com un coet. Increïble però cert.

Tríptic pirinenc

En trànsit cap als Pirineus, en el que havia de ser una jornada més, sense història, amb els fugats de cada dia que han resistit més enllà del que s'esperava, amb tempesta encara que amb calor, més o menys com una dutxa fresca, el pilot ha arribat a Nimes tan llançat, amb la parella fugada a 20 segons, que després han estat 10 i finalment zero. Triomf a l'esprint, l'últim fins que es passin els Pirineus, amb les dues etapes més dures d'aquest Tour (dimecres final a Pla d’Adet i dijous a Hautacam) i el primer contacte amb la serralada, a Bagnères de Luchon, dimarts, amb la sempre apreciable presència de Balès i el seu descens cap a meta.

Aquest dilluns, descans a Carcassonne, amb Vincenzo Nibali instal·lat en la primera plaça i amb Alejandro Valverde, segon i perseguit pels 'delfins' francesos Romain Bardet i Thibaut Pinot.