Ivan Rakitic es va acomiadar del Sevilla entre llàgrimes abans de ser presentat avui al Camp Nou. Amb l'última copa de la Lliga Europa que tant va ajudar a conquistar sobre la taula, i amb un emotiu vídeo que el va fer plorar, el croat de Pino Montano (barri de la ciutat sevillana) va dir adéu. A la tarda, ja va posar davant l'escut blaugrana.
L'obsessió de Rakitic era sortir bé del Sevilla i ho ha aconseguit a mitges. Ha aconseguit que amb la seva marxa el club andalús torni a omplir les seves arques (el Barça pagarà uns 20 milions d'euros), i ha tingut un comiat similar al que van tenir al seu dia autèntics ídols (Luis Fabiano, Renato, Palop...), al cor del Sánchez Pizjuán i amb la plana major de l'entitat present.
Però hi ha una altra part del Sevilla, la seva afició, a qui no ha convençut del tot. I això que molts van anar a dir-li adéu. La gran majoria acomiada el croat, a qui fa mesos victorejaven, amb un regust agredolç. El retret és clar: prometre una renovació que no es va consumar mai i la seva posterior marxa al club blaugrana, però no per substituir Xavi, com s'ha encarregat de concretar.
I algunes de les seves explicacions, certament, no han ajudat a canviar el parer de l'afició. «Per a mi el Sevilla sempre ha sigut la meva primera opció, però he decidit fer un pas en la meva carrera i volia aprofitar l'oportunitat de lluitar per més títols. Vaig tenir una reunió amb Monchi en què li vaig dir que si firmava un contracte era per complir-lo, no per marxar setmanes després», va explicar el croat, que va seguir donant voltes al tema. «Jo no volia cobrar uns mesos una mica més, no volia renovar un contracte per no complir-lo. No volia renovar i demanar una altra reunió amb Monchi per marxar. La meva paraula pesa més que res i no volia dir que renovaria per després marxar».
Rakitic es va mostrar satisfet amb el final de la història. «No em penedeixo de res. Jo he estat obert i correcte amb la gent. Potser podia haver fet alguna cosa millor, però les dues parts hem estat molt correctes», va afegir el nou blaugrana. «Mai he forçat la meva sortida i li vaig dir al president que només me n'anava si ells també quedaven contents amb l'operació. M'omple d'orgull que no vulguin que me'n vagi, però vaig venir molt barat, gairebé lliure, i estic content d'haver-li deixat al meu club una quantitat important de diners».
D'un milió a 20
La seva operació, sens dubte, ha estat beneficiosa, ja que va arribar a canvi de tot just un milió d'euros, i se'n va per 20 vegades més d'aquell valor. El seu gran valedor, Monchi, director esportiu del Sevilla, el que confiava en la seva conversió de jugador fred a líder al terreny de joc, l'observava, també molt emocionat, des de l'auditori.
Al costat de Rakitic hi havia la seva dona. «Per primera vegada m'ha vist plorar». Rakitic va vessar llàgrimes. Sinceres per als uns, de cocodril per als altres, de comiat al capdavall.