Encara no se n'ha anat i ja el troben a faltar. En el comiat ja li donaven la benvinguda. Units per un sòlid llaç sentimental, amorós, fratern, tan dur com el nus que se li va fer a la gola ahir que li impedia parlar, Carles Puyol i el Barça s'han emplaçat a seguir junts en el futur. No saben com, de quina manera, però sí que saben que continuaran anant agafats de la mà. L'adéu va ser breu, d'anada i tornada, tan efímer que ja se saludaven amb l'hola.
Tan segur és que Puyol i el Barça volen caminar junts en el futur, igual que ho han fet amb la mateixa fidelitat i devolució durant 19 anys, com que el defensa ja no serà a la gespa fins a cantar els 40. La lesió del genoll frustra, als 36 anys, l'últim desig de Puyi de complir aquella edat al camp i accelera la seva retirada com a futbolista. «No podria jugar. He de ser honest amb el club que em volgués fitxar i amb mi mateix», va confessar.
NI A LA BANQUETA / I apel·lant a aquesta honestedat, a la sinceritat que l'ha caracteritzat, com la seva força, la seva resistència al dolor, la seva inigualable predisposició a millorar, Puyol va avançar que tampoc serà demà a la gespa del Camp Nou per rebre l'aplaudiment de l'afició.
«No seré ni a la banqueta. Ens hi juguem la Lliga i hi han de participar els que estiguin bé», va dir, dolgut a l'ànima per retirar-se a l'Auditori 1899. Vestit de carrer, davant de desenes de persones. Començant per la seva mare (Rosa Saforcada), el seu germà (Josep Xavier), la seva parella (Vanessa Lorenzo), amics, companys, extècnics, expresidents i directius, representants de la selecció i la federació espanyola (Iñaki Sáez, Fernando Hierro, José Antonio Camacho, Jorge Pérez), a qui va dedicar el seu parlament en castellà.
EL FUTBOLISTA QUE HO VA DONAR TOT / «No he trobat una solució per al genoll i la seguiré buscant, ara sense la pressió d'haver de jugar. No puc córrer, ni jugar a pàdel», va explicar, resistint-se a capitular. Amb l'enteresa i la resistència del futbolista que ho ha donat tot. Aquest és el record que desitjaria que perdurés d'ell. Puyol conservarà per sempre les vivències de tota una vida.
«Més que els títols, em quedo amb la dimensió humana d'aquest club», va dir el capità, que va interrompre diverses vegades el seu parlament per l'emoció. Reticent a discursos, ahir es va enfrontar des de l'escenari a una platea de centenars de persones que despertaven tots els seus sentiments. I fent honor a aquesta dimensió humana que ha disfrutat i ha cultivat, el record que va esmentar de 15 anys en el primer equip no era seu. O ho era indirectament. «Si hagués de triar un moment seria quan Abidal va aixecar la Champions a Wembley per tot el que significava i perquè va poder viure un moment únic».
EL LLOC D'AMOR / Ell, Puyol, ja ho havia experimentat dues vegades. A París i a Roma. Davant l'Arsenal, gràcies a Valdés -«és un final de cicle per al Víctor i per a mi, no per al Barça, perquè seguirà guanyant», va dir d'un dels grans absents, com Sandro Rosell, l'expresident-, i davant el Manchester United. «A la meva filla (també absent, per qüestions d'edat, té pocs mesos) li explicaré que el seu pare va ser molt afortunat de poder ser al millor club del món amb persones extraordinàries i que va viure cada dia el somni de milions de nens», va explicar.
I tutelar, formar nens potser serà la seva funció futura. Puyol va avançar que no serà entrenador, ni ajudant, amb la qual cosa no acompanyarà Luis Enrique, amb qui l'uneix una gran amistat, la temporada vinent. Al Barça ha quedat la vacant, també recent i també d'un símbol anterior: Guillermo Amor ha estat rellevat com a director tècnic del futbol base. «Donaria als nois del planter el consell que em va donar el meu pare: si et fan fora, que no sigui perquè no ho has donat tot», va dir.
LA CARA I EL PEU / Ell ho ha donat tot. I de sobra. Puyol i el Barça es van donar mútuament les gràcies. «Vull dir-te, Carles, a tu i als teus companys, que passi el que passi dissabte sereu el millor equip de la història del club», va afirmar Josep Maria Bartomeu. Pel president, ha estat el millor capità que s'ha conegut mai i li va oferir continuar al club.
Ho va ratificar Andoni Zubizarreta. «Seria un plaer poder seguir acompanyant-te en el camí i seguir aprenent de tu», va expressar el director tècnic, en un parlament molt sentit. «Com a porter que vaig ser, ets el defensa que voldria tenir», va confessar, repetint les paraules de Franco Baresi, el capità del gran Milan: «Puyi va posar la cara on d'altres no s'atrevien a posar el peu». I ho va fer pel Barça.